El vapor de Josep Oriol Maurí era el més gran i espectacular de Terrassa

Entre 1855 i 1857 es va construir l'Auxiliar Tarrasense, coincidint amb l'arribada a la ciutat del ferrocarril, i la dècada passada es van reurbanitzar les naus en desús, mantenint antics elements industrials i afegin-t'hi edificacions modernes

per Joan Manel Oller, 7 de gener de 2015 a les 08:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de gener de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Zona comercial del Vapor Gran. Foto: La Torre



El Vapor Auxiliar Tarrasense (Vapor Gran) va ser construït per la Societat Josep Oriol Maurí i Companyia entre 1855 i 1857, coincidint amb l'arribada a la ciutat del ferrocarril. La potència d'aquest vapor era tal, que per si sol superava la suma que subministraven els altres 6 vapors de la ciutat fins a aquell moment.


La indústria llanera sobre la que es va fonamentar el desenvolupament tèxtil de la ciutat requeria grans quantitats d'aigua, tant per rentar la llana, tintar i acabar els teixits, com per l'energia. I Terrassa era una ciuta deficitària en aquest aspecte. 

Això va impulsar els industrials egarencs a ser pioners en la utilització de la força del vapor com a font energètica.

La concentració de les activitats industrials al voltant dels vapors oferia l'avantatge d'estalviar costos en el procés de fabricació, ja que aquestes edificacions tenien energia centralitzada en una sola màquina de vapor i el propietari llogava les naus a diversos empresaris per a que hi instal·lessin la seva maquinària. Era costum que dins del mateix vapor hi convisquessin diverses firmes.

Deu anys d'un projecte

El Vapor Gran és una zona del centre de la ciutat reurbanitzada la dècada passada sobre un antic espai industrial en desús. La majoria de les edificacions actuals són obra nova, tot i que també hi ha naus industrials rehabilitades. 

L’àrea, que va del Portal Nou al carrer del Viveret i de La Rutlla a Baldrich, inclou una de les places més grans del Centre (la plaça Nova, de 7.300 metres quadrats), diversos equipaments, locals comercials i edificis d’habitatges. La proposta no ha estat reixida del tot i bona part de la ciutadania encara no l'ha descobert. Comercialment no funciona prou bé i amb el pas dels els locals han romàs buits d'activitat.

La zona es va dissenyar amb la voluntat d’eixamplar el que havia estat el Centre tradicional de Terrassa, generant noves activitats econòmiques, culturals, socials i associatives. Tanmateix, malgrat alguns èxits, no s’ha consolidat tal com es va concebre.
El Vapor Gran de Terrassa, de més de 39.000 metres quadrats compta amb 320 habitatges d’alt estànding, 19.700 metres quadrats de sòl destinat a usos terciaris, 300 places d’aparcament públic soterrades i 19.800 metres quadrats d’espais públics. 

El 2002 es van iniciar les obres de demolició de la primera fase de la rehabilitació del Vapor Gran de Terrassa, concretament les de les naus situades entre els carrers de Sant Genís, de Baldrich i de Sant Marián. En el centre d'aquesta macroàrea es trobava la zona de calderes, a l'aire lliure, i la xemeneia, que no són les originaries del conjunt.

 

Participació