Sant Llorenç ofereix bolets de pedra imponents

El pas del temps ha modelat nombroses figures al massís i algunes de les agulles tenen ben bé forma de fongs gegants | Fem un repàs a aquest paisatge molt singular i amb nombroses sorpreses

Lluís Hernández
07 de gener del 2015

Bolets de la Castellassa Foto: L. Hernández

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està format per cingles i monòlits de conglomerat rogenc que contrasten amb el verd de les pinedes i els alzinars que colonitzen els faldars i les canals de la muntanya. El paisatge és molt singular i ofereix al caminant nombroses sorpreses. Les formes que el pas del temps ha generat permeten veure-hi gairebé qualsevol cosa. Hi ha una sèrie d'agulles que tradicionalment han estat designades com a "bolets". I realment els motius per anomenar-los així existeixen. Possiblement n'hi ha cinc d'especialment destacables.

La Castellassa de Can Torres
El més conegut i més gran està situat davant la Castellassa de Can Torres. És el bolet de pedra amb més interès per als escaladors. La primera pujada va ser realitzada el 9 de novembre del 1924 per membres del Centre Excursionista de Terrassa. La via normal comença al coll que separa l'agulla de la cinglera. Són 10 metres de pujada, amb la principal dificultat de superar l'abalmament del cim. Per arribar a la base cal seguir el primer tram del camí de les Maringes, que comença a l'esplanada de la Castellassa de Can Torres.

Els Traginers
Entre el conjunt de les agulles situades sobre la font dels Tranginers, al sot de la Teula, n'hi ha una que en Josep Barberà —al seu llibre Sant Llorenç pam a pam— ja va dir que era "ben bé un bolet". Per arribar-hi es pot seguir qualsevol dels camins que, a diferents altures del massís, recorren el vessant oest de la carena del Morral del Llop.

Can Pobla
Està situat sobre una cinglera del segon graó de la Mola, per sobre de l'agulla de Can Robert i per sota de la punta dels Cavalls. No té interès per als escaladors, però a la seva cinglera (anomenada del Bolet) sí que hi ha obertes diverses vies. Pel costat hi passa un corriol que forma part d'una de les rutes més curtes i directes, però costerudes, per pujar al cim de la Mola. Els caps de setmana i els dies festius està molt concorreguda, tot i que molta gent no es fixa en el bolet, que queda per sobre del vial.
 

Un bolet de pedra Foto: Lluís Hernández

Sot de les esglésies
És una agulla baixa i arrodonida, que està situada sobre el Sot de les Esglésies, al serrat del nord-est del turó del puig Andreu. Per les seves reduïdes dimensions, no té interès per als escaladors. A la part inferior s'hi va construir un muret quan a la zona es desenvolupava una intensa activitat agrària. Prop seu hi ha una cova, que ha rebut el nom del bolet. Per arribar-hi cal seguir per la pista que va del puig de la Bauma al collet Roig i, després, agafar el trencall del sot de les Esglésies. Per fer l'últim tram, des del torrent fins l'element, no hi ha cap corriol.

Els òbits
El bolet està situat a la punta sud del pla de les Pinasses, al costat d'un corriol que, entre roques, baixa fins a la cinglera dels Òbits. És una agulla petita, amb un bloc al damunt, fet que li dona una clara forma de bolet. Com a curiositat a remarcar que des de fa uns anys té pintat a la seva paret un porc senglar. Per arribar al peu de l'agulla la millor opció és agafar el camí que des de la carena del Pagès va a les balmes dels Òbits. Uns metres abans d'arribar al pronunciat gir cap a l'esquerra —on comencen les diverses cavitats— hi ha una traça que s'enfila cap al pla de les Pinasses. Gairebé a dalt de tot, pujant a la dreta.