Què fem amb els pisos buits?

ES VULNERA LA LEGALITAT
Lluïsa Melgares, regidora d'Habitatge 

Terrassa és una de les ciutats afectades per la problemàtica dels desallotjaments i per la concentració de pisos buits. Com és sabut, els habitatges buits, quan la propietat és una entitat financera, generen diversos problemes en comunitats veïnals, com ara morositat comunitària, danys a tercers per manca de manteniment o abandó, entre d’altres. 
Tanmateix, la proliferació de pisos permanentment desocupats no només genera greus problemes a les comunitats de veïns i en general de cohesió als barris, sinó que, a més, vulnera la legalitat vigent. 

La Llei pel dret a l’habitatge de Catalunya del 2007 estableix l’obligació dels agents públics d’impedir la desocupació permanent dels habitatges, i el seu abandó, que contempla mesures sancionadores per l’incompliment de la funció social de la propietat. En aquest context, l’Ajuntament de Terrassa, des de fa uns anys, està impulsant tot un seguit d’accions de diferent naturalesa en relació amb la problemàtica de l’habitatge social, mesures incentivadores per obtenir una bossa de pisos socials a canvi de beneficis i, entre aquestes, també ha iniciat el procés per a la tramitació de les actuacions legals necessàries per combatre la situació de desocupació dels habitatges buits, que majoritàriament es troben en mans de les entitats financeres. 

La desocupació injustificada dels habitatges constitueix un clar incompliment de la finalitat del bé i, per tant, de la seva funció social, i, a més, l’existència d’habitatges buits o desocupats suposa un increment de problemàtiques urbanes i d’exclusió social a les ciutats que requereixen urgentment actuar-hi, per tal de protegir el dret a la ciutat. L’Ajuntament de Terrassa manté vies de diàleg amb les entitats financeres i periòdicament les insta a posar habitatges a disposició del fons municipal de lloguer social, que obté molt pocs resultats. 

En aquesta mateixa direcció, a l'Ajuntament de Terrassa hem començat a treballar en una nova via de diàleg, davant les ocupacions “de bona fe”, amb les entitats bancàries que mostren interès a regularitzar-les amb un lloguer social assequible, perquè el problema no són les ocupacions. L'arrel del problema és l'abandonament dels pisos buits per part de les entitats financeres, la seva actitud i la necessitat d’habitatge de les famílies que s'han vist estafades. La deixadesa de les entitats bancàries, que una vegada recuperen els pisos els abandonen a la seva sort, representen un consentiment tàcit a les ocupacions.  L’Ajuntament intenta conciliar aquestes dues necessitats. Per una banda, la d'habitatge de la família i, per l'altra, que les entitats tinguin cura de la propietat, tal com els obliga la llei. 

L’objectiu és regularitzar l’accés a un habitatge a famílies que han vist reduïts els seus ingressos o la seva capacitat adquisitiva com a conseqüència de la situació de crisi econòmica, i que s’han vist obligades a ocupar perquè no es poden pagar un habitatge. 
Les ocupacions de vivendes “de bona fe” representen per a moltes persones la darrera possibilitat d’aixoplugar la seva família, i sovint aquestes ocupacions es fan amb la tolerància de les mateixes entitats financeres. Des de l’Ajuntament volem donar resposta a aquelles situacions que puguin estabilitzar-se de nou. 

Estem treballant per alleujar el drama de moltes famílies que s’han quedat sense sostre com a conseqüència d’una execució hipotecària, però també treballem perquè les entitats financeres facin accessible el seu parc d’habitatges buits per donar resposta a les necessitats socials i d’habitatge i també que compleixin amb les seves obligacions com a propietaris. 

IL·LEGALS I INCÍVIQUES
Antonio Pereira, regidor no adscrit

Per desgràcia, l'ocupació de forma il·legal i de caràcter incívic de pisos deshabitats s'ha anat estenent, des de fa un temps, en la vida de barris de Terrassa. Lluitar contra les “màfies” que s'apropien d'habitatges buits és oferir un suport tant als propietaris com als veïns i a les comunitats, que sofreixen, al seu edifici o barri, aquest tipus d'ocupacions incíviques, a més d'il·legals, articulades, moltes, des de xarxes delictives organitzades, que es dediquen a l'ocupació d'aquestes habitatges per, al seu torn, sol·licitar un lloguer i massificar-les, en ocasions, per desgràcia, extorquint els inquilins captats mitjançant enganys, que també en són víctimes. 

És important que s'entengui que ens referim a un determinat tipus d'ocupacions: il·legals i de caràcter incívic, tant per part de persones o col·lectius que es troben al marge dels serveis socials i d'altres recursos de caràcter assistencial com d'aquelles impulsades per trames “mafioses”. No estem parlant de supòsits en què un inquilí no pot pagar diverses mensualitats de renda o les quotes d'amortització mensuals del préstec hipotecari i es manté en l'habitatge després d'un procediment judicial amb ordre de desnonament i/o desallotjament, ni d'altres de similars —i ho matiso—, per tal d'evitar la confusió interessada, des del populisme de l'equip de govern municipal, quan es tracta aquest tema, que generalitzen a qualsevol supòsit d'ocupació d'un immoble. Els qui ocupen els habitatges il·legalment i amb caràcter incívic solen proveir-se del servei de llum, aigua i altres serveis, de forma il·legal, no paguen les despeses de comunitat i sovint “atemoreixen” la resta de veïns. 

El perfil incívic d'aquest tipus d'ocupacions està plantejant problemes de convivència i està agreujant la problemàtica de gestió, conservació i manteniment de comunitats de propietaris, ja molt complicada en determinats supòsits com a conseqüència de la concentració d'habitatges titularitat d'entitats bancàries que no atenen els compromisos de les comunitats.

L'objectiu ha de ser posar fi a aquest modus vivendi, sense demagògies, amb unes pràctiques que es lucren i beneficien a costa de gent necessitada. La presència d'un elevat nombre d'individus en un espai reduït, sense complir els mínims requisits per a l'habitabilitat d'un immoble, dóna com a resultat el trànsit constant de persones, que entren i surten del portal, a diferents hores, amb còpies de claus que no es controlen, amb problemes addicionals d'higiene a les zones comunes, sorolls, sensació d'inseguretat, etc.  
Són factors que donen lloc al fet que es ressenti la convivència amb el veïnat. Promoure inspeccions i imposar sancions és una possibilitat que fins ara no s'havia utilitzat com s'ha d'utilitzar, i que el Govern municipal hauria de convertir en un instrument fonamental per lluitar contra la sobreocupació d'habitatges, els "pisos pastera”. S'hauria d'impulsar des de l'Ajuntament, en coordinació amb les diferents entitats i associacions del barri afectat, un protocol d'actuació per intervenir i evitar aquest tipus d'ocupacions. 

Els veïns ho exposen clarament: hi ha autèntiques pensions clandestines, amb un tràfic d'ocupants pel qual no estan preparats els residents, ni materialment l'edifici on se situï el pis, quant als ascensors, escales, porteries, ni està garantida, en la majoria dels supòsits, la seguretat de la resta dels habitatges, tenint en compte el tipus i perfil d'activitats il·legals que en alguns es realitzen, i la desconfiança que genera en els veïns veure-hi entrar cada dia persones diferents desconegudes. 

Aquesta situació ocasiona noves despeses, derivades de la neteja dels elements comuns, reparació de trencaments, seguretat en blindar a l'excés fins i tot els habitatges davant la desconfiança que generen aquest tipus de col·lectius. Tolerància zero i màxima fermesa contra la proliferació de "pisos pastera" i pensions il·legals. Aquesta és la postura que ha d'assumir Terrassa, per tallar aquest tipus de pràctiques. De moment, el bipartit municipal d'esquerres segueix donant l'esquena a la problemàtica exposada.