Els ajuntaments fan pinya per multar els bancs que tenen habitatges buits

El Centre Cívic Alcalde Morera ha acollit aquest dimecres una sessió de treball organitzada per l'Ajuntament de Terrassa, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i l'Observatori dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC), que ha aplegat diferents ajuntaments de Catalunya, entre els quals Girona, Santa Coloma de Gramenet, Prat de Llobregat, Manlleu, Barcelona, Amposta, Sant Celoni, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de Llobregat i Vilanova i la Geltrú.

En concret, s'ha convidat a aquesta trobada els municipis que han obert expedients sancionadors a entitats financeres per mantenir habitatges desocupats -tres a Catalunya, Girona, Santa Coloma i Terrassa-, i també aquells que, havent iniciat els passos previs a la incoació d'aquests expedients, es troben ja en una fase avançada i per tant es preveu que comencin a obrir expedients properament. L'objectiu de la sessió de treball ha estat "intercanviar experiències i posar en comú informació per avançar plegats en aquesta línia de pressió, que pretén contribuir a garantir el dret a l’habitatge per a tothom", com ha resumit l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart. 

Ja fa un any, el 31 de desembre de 2013, que l'Ajuntament egarenc va interposar la primera multa a un banc. Van ser els primers a tot Catalunya de tirar endavant aquesta mesura coercitiva i també els primers a obrir el camí. Ara ja són 120 municipis els que van aprovar la moció i una setzena que han iniciat els tràmits judicials per posar-la en pràctica. Aquesta reunió també ha volgut ser un incentiu i una crida per a tots aquells ajuntaments que encara no s'han decidit a tirar endavant aquestes mesures.

111 famílies reallotjades

A Terrassa han aconseguit que un dels bancs multats hagi cedit un parc d'habitatges de lloguer social. En aquest darrer any, el Consistori ha multat a 48 bancs, 44 d'aquestes sancions eren de 5 mil euros, 4 han estat de sis mil euros, per ser bancs reincidents.

Ballart també ha explicat que s'han obert prop de mil expedients, dos cents dels quals ja estan tancats perquè les entitats els ha posat a disposició de la borsa de lloguer d'habitatges; i que s'ha aconseguit reallotjar 111 famílies. Afirma que la lentitud en aquest procés també es deu "per l'estat precari en què es troben molts dels pisos cedits, que dificulta el trasllat immediat de les famílies al seu nou habitatge".

L'Ajuntament està batallant amb 28 contenciosos administratius interposats pels mateixos bancs en contra d'haver de pagar una multa. L'alcalde ha assegurat que "després d'anys de negociacions, havíem de començar a prendre mesures de pressió per donar sortida als pisos buits" i ha reconegut que en aquests moments, després d'uns anys de continues execucions hipotecàries, el problema habitacional se centra sobretot en aquelles persones que vivien de lloguer i que han estat desnonades. 

"El lloguer social és una de les claus per solucionar l'emergència habitacional", ha explicat Guillem Domingo, representant de la PAH, "amb aquestes sancions estem demostrant que sí que es podien fer coses i no canviant la llei sinó aplicant-la, perquè aquests mecanismes d'intervenció de patrimoni en desús ja s'estaven aplicant a tot Europa i la Generalitat i les administracions tenen competència per poder fer-ho". Domingo ha sentenciat "les administracions per fi estan a l'alçada de la població, per això des de la PAH estem satisfets amb aquesta reunió i amb com ha anat la campanya de les mocions als ajuntaments, finalment, s'estan fent polítiques reals i efectives". 

Des de l'Observatori dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC), Mercè Pidemont, ha exposat que "tenim prou parc d'habitatges en desús com per donar sortida a l'emergència habitacional que estem vivint, el problema és que la solució no està en mans de la ciutadania ni de les administracions sinó dels bancs, però ara, hem vist que Catalunya sí que té prou marc competencial i legal suficient per poder mobilitzar aquest parc, fer-ho només depèn de la voluntat política".

Reconeix que el procediment per arribar a la situació en què es troba, per exemple Terrassa, és "complexa però és possible si s'utilitzen els recursos propis de les administracions i si es demana ajuda, per això aquesta reunió ha estat positiva". Pidemont ha recordat que "multar com a mecanisme per aconseguir els pisos buits no és una mesura que es pugui escollir, de fet, els ajuntaments estan obligats a intervenir sobre els incompliments greus en l'ordenament en matèria d'habitatge, per tant, l'únic que estan fent és complir un mecanisme tipificat per la llei".