Salva Ramon: «Vull ensenyar a tothom que el peix no surt de la nevera»

Salva Ramon (Barcelona, 1973) viu a Terrassa. És la segona generació de FRIME (1977) i el responsable que avui l’empresa sigui líder del seu sector. Amb peix procedent de tots els oceans i exportat arreu del món —en un índex d’exportació del 90%—, factura 50 milions d’euros i mou més de 60 tones de peix diàries. La previsió d’agost, per exemple, era d’un trànsit de 4.000 tones. Tot el producte es fabrica a Catalunya, i l’estratègia de FRIME és oferir una elaboració especial amb una qualitat que el faci únic i atendre tota la cadena de vendes, des de minoristes fins a distribuïdors. 

Què els ha fet un referent en el sector?

Haver-nos especialitzat en tonyina, peix espasa, i pops, calamars i sípies. L’herència de dedicar-nos al peix ve de l’avi, que l’any 1936 tenia una parada al Mercat de la Boqueria. Vam passar de ser peixaters a ser majoristes, de ser majoristes a ser distribuïdors, i de ser distribuïdors a ser fabricants, distribuïdors i majoristes i peixaters. Ara toquem totes les branques però som sobretot fabricants de peix, una indústria.

Què hem d’entendre com una indústria del peix?

Fabricar cada dia 60 tones de peix. Fem elaborats, preparats, fem des d’una hamburguesa de 80 grams fins a lloms de tonyina de sis o vuit quilos. També en venem contenidors sencers, de 24 tones. D’una tonyina en fem broquetes, lloms, hamburgueses. D’un calamar en fem tires, rodanxes, etc. Fem bacallà dessalat. 

D’on ve el peix?

De tot el món. Sóc el responsable de compres i em desplaço fins on hi ha les captures, negocio amb vaixells, amb proveïdors, i portem peix de tot el món. Fabriquem tot el producte aquí, a Catalunya, i no venem res que no hàgim fabricat nosaltres, i un cop fabricat, distribuïm cada dia a tot Europa, a tots els països, sense excepció, i exportem també al Canadà, Israel, la Xina... a tots els continents.

Com s’exporta i s’importa?

En camions i avions. I també hi ha transport marítim, de contenidors de vaixells, que ve congelat. En la importació, ve de tot arreu; en 35 dies, com a màxim, t’arriben els vaixells de qualsevol punt del món amb el peix congelat.

Quan es produeix el salt d’escala, de l’any 1977 fins avui?

Passem de deu treballadors a la vora de 150, i l’arrencada es produeix, més o menys, amb l’obertura de la comunitat europea, que ens va permetre exportar. Primer, a França, després, a Itàlia, Anglaterra... La gran expansió arriba quan comencem a fabricar.  Abans compràvem i veníem.

Fabricar el que venen els permet ser més competitius. 

Fer un producte únic, controlar la qualitat i el preu de compra i de venda ens posiciona molt bé al mercat europeu.

I com porten la competència?

No en tenim gaire. No compatim amb empreses com la nostra, que facin exactament el que fem nosaltres, perquè n’hi ha molt poques. El producte té un encaix molt bo perquè hi ha pocs competidors amb el mateix estàndard de qualitat. 

Tenen un mercat que va des dels distribuïdors fins als minoristes?

Venem a peixateries minoristes, distribuïdors d’hostaleria, supermercats, distribuïdors i altres majoristes.

L’Espai Tonyina és l'ultim gran projecte. 

Encara remenem plànols amb els arquitectes, estem en plena obra. Serà un espai divulgatiu per ensenyar a tothom que el peix no surt de la nevera, sinó que hi ha algú que el va a pescar, que el processa, que el treballa i el distribueix fins que arriba a la taula. L’objectiu és la franja d’edat de deu a dotze anys, que puguin venir amb l’escola a fer-hi visites, però també està plantejat de cara a alumnes d’hostaleria que vulguin aprendre a treballar el peix. 

Ens encaminem cap a una nova marca amb l’Espai Tonyina?

Sí, és una manera de posicionar-nos al carrer, i l’hamburguesa ha estat el primer pas. Serà la manera que FRIME entri al públic, amb una marca associada a un producte de molta qualitat. El 2015 serà l’any d’implantació.

I per què a Arenys?

Perquè hi tinc la fàbrica i més quilòmetres al dia no puc fer. La idea és convertir-lo en un indret de referència de la gastronomia.

És exportable com a franquícia?

És possible, ens ho han sondejat. Fins i tot, un senyor d’aquí, de Terrassa, volia tirar-ho endavant. Però de moment, el primer any, és de tranquil·litat, per assentar-ho. 

La nostra tradició hi acompanya, en el consum de peix?

Si ho comparem amb segons quins països, tenim molta cultura del peix. Si ho comparem amb la que teníem, l’hem anat perdent. Però, esclar, comparat amb un belga, un holandès o un anglès, en tenim molta. Però els nostres avis, els nostres pares, tenien molts més recursos. La nostra generació s’ha perdut pel mig, i volem ajudar a recuperar aquesta cultura.

No som més de consum de peix de costa que d’alta mar?

És cert que són peixos d’oceà, però aquí hi ha hagut molt consum de menjar tonyina durant la temporada, quan es pescava aquí. Però les coses han canviat. Nosaltres vam ser els primers a posicionar la tonyina 360 dies l’any a casa dels clients, perquè abans es menjava només els mesos de juny, juliol i agost; la resta de l’any, no n’hi havia. La cuina japonesa també ens hi ha ajudat molt.