07
de desembre
del
2014
Actualitzat
a les
10:47h
A mesura que s'acosten les eleccions municipals, i més encara tenint en compte com està el panorama nacional amb unes més que possibles eleccions al Parlament de Catalunya en els propers mesos, els partits polítics van prenent posicions -o es veuen forçats a fer-ho- respecte no sols a qüestions socials sinó també identitàries.
La majoria de ciutadans té clar quina és la postura respecte a la identitat nacional dels partits més "tradicionals". El cas però és diferent davant la irrupció amb força d'altres formacions que actualment no tenen representació consistorial o parlamentària i que fins ara s'han mantingut força ambigües respecte a la posició que mantenen en aquest terreny.
En la presentació d'una de les dues candidatures a les eleccions primàries de Podem Terrassa va sorgir aquesta qüestió. La roda de premsa es va dur a terme en castellà. Tot i així, un dels ponents va fer un incís en llengua catalana per dir que "des de Podemos estem a favor del bilingüisme, no volem excloure d'aquest projecte els catalanoparlants ni que se sentin discriminats. Estem oberts a aquelles persones que se senten catalanistes, independentistes, d'esquerres...".
Així doncs, sembla que el projecte de Podem va orientat fonamentalment a una població castellanoparlant, per això la seva llengua de comunicació és el castellà i per això quan es refereixen al partit s'anomenen Podemos i no Podem. Almenys aquesta és la posició presa a Terrassa. Segurament perquè creuen que el seu "target" de votants es concentra als barris de la perifèria de la ciutat, i que aquests estan habitats majoritàriament per persones que tenen el castellà com a llengua pròpia.
Caldrà veure si finalment quan s'acabin unint sota el paraigües de Guanyem Terrassa -on en principi s'apunta que hi haurà confluència de formacions o associacions de diversa procedència- quina serà la posició en el tema identitari que en resultarà.
La majoria de ciutadans té clar quina és la postura respecte a la identitat nacional dels partits més "tradicionals". El cas però és diferent davant la irrupció amb força d'altres formacions que actualment no tenen representació consistorial o parlamentària i que fins ara s'han mantingut força ambigües respecte a la posició que mantenen en aquest terreny.
En la presentació d'una de les dues candidatures a les eleccions primàries de Podem Terrassa va sorgir aquesta qüestió. La roda de premsa es va dur a terme en castellà. Tot i així, un dels ponents va fer un incís en llengua catalana per dir que "des de Podemos estem a favor del bilingüisme, no volem excloure d'aquest projecte els catalanoparlants ni que se sentin discriminats. Estem oberts a aquelles persones que se senten catalanistes, independentistes, d'esquerres...".
Així doncs, sembla que el projecte de Podem va orientat fonamentalment a una població castellanoparlant, per això la seva llengua de comunicació és el castellà i per això quan es refereixen al partit s'anomenen Podemos i no Podem. Almenys aquesta és la posició presa a Terrassa. Segurament perquè creuen que el seu "target" de votants es concentra als barris de la perifèria de la ciutat, i que aquests estan habitats majoritàriament per persones que tenen el castellà com a llengua pròpia.
Caldrà veure si finalment quan s'acabin unint sota el paraigües de Guanyem Terrassa -on en principi s'apunta que hi haurà confluència de formacions o associacions de diversa procedència- quina serà la posició en el tema identitari que en resultarà.