Vallesos glossa l'excursionisme com a bressol de gairebé tot

La revista-llibre documenta el paper irradiador de cultura, naturalisme, associacionisme i lleure saludable d'un moviment centenari que es manté amb plena vitalitat

per La Torre , 6 de desembre de 2014 a les 07:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de desembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La revista-llibre semestral Vallesos Gent, terra i patrimoni ja té al carrer el seu vuitè número, de tardor-hivern, amb una carpeta-dossier dedicada a glossar la vitalitat actual i la forta petjada històrica -més que centenària- de l'excursionisme al Vallès, que presenta com a "bressol de gairebé tot".

Un qualificatiu que s'explica pel paper irradiador de cultura, naturalisme, lleure saludable i associacionisme compromès que desenvolupa aquest moviment arrelat a la comarca des de fa més de cent anys i que manté un gran dinamisme, amb centres i clubs organitzats a cada poble i ciutat.


Vallesos surt de nou al carrer després d'haver rebut dos nous guardons, des de la darrera edició: el Premi a la Millor Revista Catalana de l'Any, concedit pel conjunt d'associacions editores de publicacions en català (APPEC, ACPC i AMIC), així com el Premi Eugeni Xammar de Periodisme, atorgat per Òmnium Cultural del Vallès Oriental en la seva 25 Festa de les Lletres Catalanes.

Una completa agenda amb més d'un centenar de caminades, curses i aplecs organitzats cada any per les entitats excursionistes arreu del Vallès figuren en aquesta edició de Vallesos, que vol ser molt útil per als lectors i que també inclou un directori amb les principals dades sobre la seixantena de centres integrats a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, fruit d'un treball minuciós del muntanyenc i escriptor Òscar Masó.


El geògraf, sociòleg i escriptor Francesc Roma, també muntanyenc expert i apassionat, és l'encarregat de repassar en un article introductori la forta petjada d'aquest moviment que remunta els seus orígens al Vallès a finals dels segle XIX, des de sempre estretament lligat a la reivindicació nacional catalana i a la descoberta cultural, científica i esportiva.

Clubs centenaris, noms eminents
La carpeta-dossier para una especial atenció a dos clubs més que centenaris, la Unió Excursionista de Sabadell (UES) i el Centre Excursionista de Terrassa (CET), així com a la també veterana Agrupació Excursionista de Granollers (AEG), creada el 1928 sota l'impuls del geògraf Salvador Llobet. El geògraf granollerí va ser també creador de l'editorial Alpina, encara avui referent central dels mapes i de la literatura de muntanya, que és glossada en un altre article.

El lligam de destacats estudiosos vallesans amb l'excursionisme és clau, ja que el geògraf sabadellenc Pau Vila, autor de la divisió comarcal de Catalunya, o l'eminent paleontòleg Miquel Crusafont, van derivar els seus estudis arran de la seva dèria excursionista inicial, com es detalla en un article dedicat als noms clau de l'excursionisme vallesà. Entre aquests noms hi ha alpinistes pioners com el sacerdot garriguenc Jaume Oliveras, inventor, entre altres, de la travessa Matagalls-Montserrat o, en l'actualitat, el gran fenòmen que és el sabadellenc Kílian Jornet, campió mundial de curses de muntanya, a qui es dedica un article titulat L'isard que va fugir del Vallès.

Una entrevista amb el veguer dels centres excursionistes del Vallès agrupats a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), Lluís Mas, vicepresident del Club Muntanyenc de Mollet del Vallès, serveix per repassar la vitalitat i els reptes amb què s'enfronta en l'actualitat l'excursionisme a la nostra comarca. "Anar a la muntanya té el seu risc i se n'ha de ser conscient", adverteix Lluís Mas.

En altres articles també hi són glossats els punts cardinals de l'imaginari excursionista; les roques i agulles més emblemàtiques de l'escalada vallesana; la forta petjada també excursionista de l'escoltisme o el paper de resistència cultural que les entitats van fer durant el franquisme. Tanca la carpeta un article dedicat a indagar les perspectives de futur de l'excursionisme del segle XXI, en un moment que les noves tecnologies i Internet fan parlar de l'emergència de l'excursionisme 2.0.

Coordinada pel director de Vallesos, Vicenç Relats, la carpeta-dossier sobre l'excursionisme compta amb la participació del geògraf i sociòleg Francesc Roma, els escriptors muntanyencs Òscar i Albert Masó, els historiadors Francesc Sánchez i Lluís Fernàndez, els geògrafs Jaume Ferrández i Martí Puig, el filòleg Cesc Prat, el periodistes Josep Mas, Jaume Valls i Laura Pinyol, el cartògraf Miquel Parella, l'editor Enric Faura, el memorialista Santi Rius i la bibliotecària Berta Cama.
Perfils personals i glosses de patrimoni
A banda d'aquesta carpeta, Vallesos compta en aquesta vuitena edició amb les habituals seccions de glosses de personatges i de patrimonis, en un volum que s'obre, com sempre, amb un conte -en aquesta edició de l'escriptor Isidre Grau- i que es tanca amb el romanço habitual de Jaume Arnella. L'entrevista central és al periodista Miquel Calçada, sabadellenc, comissari dels Actes del Tricentenari de la pèrdua de les institucions i llibertats de Catalunya el 1714.

Són objecte d'un retrat de família l'Orquestra Simfònica del Vallès, a punt de complir trenta anys d'autogestió musical, i de perfils de trajectòria dedicats a l'economista Núria Bosch, el fotògraf Joan Foncuberta, la cantant Gemma Humet, el científic Àlvar Sánchez, l'actriu Rosa Renom, l'acordionista Carles Belda, l'excursionista tot terreny Narcís Serrat o l'ancià centenari Pere Soldevila, d'Aiguafreda, que encara va amb bicicleta. També hi ha lloc per a glosses de patrimonis històrics sobre la participació de vallesans en la Guerra de Successió el 1714 -de l'historiador Diego Sola- i en la Primera Guerra Mundial, ara fa cent anys, de l'historiador Joan Esculies.

La Fàbrica Vella de Bigues -originada en un molí fariner del segle XII i en funcionament fins a meitat del segle passat-; un epíleg històric de la Colla del Pa amb Tomàquet de la Vall del Tenes; una glossa de l'alcalde molletà en temps de la Mancomunitat Joan Tura; els horts urbans de la Llagosta, els orígens sabadellencs del cantant de tangos Carlos Gardel; la col de paperina o els vincles vallesans de l'escriptora de la Renaixença Isabel Villamartín són -entre altres- objecte dels diversos articles de patrimoni.

Vallesos és una revista llibre semestral que pretén divulgar el patrimoni vallesà en sentit ampli -des de la natura a la història, passant per la cultura popular, la tradició industrial o l'etnologia...-, així com presentar persones significatives d'aquests àmbits. Ho fa des d'un punt de vista periodístic i amb un disseny atractiu, amb un criteri que no es cenyeix a l'actualitat estricta. Amb una edició de 170 pàgines i al preu de 8 euros, el present número de Vallesos es troba a la venda a les llibreries i els principals quioscos del Vallès Oriental i Occidental, així com als establiments Abacus, Bonpreu i en algunes gasolineres vallesanes (uns 120 punts de venda). 

 

Participació