28
de novembre
del
2014
Actualitzat
a les
7:51h
"Això és flipant", els hi ha etzibat la regidora de l'equip de govern a l'oposició. El grup municipal de CiU ha presentat en el ple d'aquest dijous l'elaboració d’un estudi sobre l’estat de la ciutat en relació a les pintades, així com un pla de xoc per esborrar les prioritàries i actuar sobre la resta. Acció i reacció, han reblat PP i Convergència, a una proposta seva una resposta de l'Ajuntament, han deixat sobreentendre. Labòria ha negat aquesta situació i ha explicat que no es podia donar suport a la proposta atès que el que es demanava ja s'està fent. L'equip de govern ha fet valer la seva majoria.
Labòria ha explicat que ja ho hi ha un estudi sobre la realitat dels grafits i que aquesta mateixa setmana s'ha posat en marxa un pla de xoc, amb 32 persones d'un pla d'ocupació, que rentaran 50.000 metres quadrats d'espais públics i privats de la ciutat. La regidora ha reconegut el problema i ha indicat que s'hi treballa des de fa temps per endreçar-lo, no pas per eradicar-lo. Joaquim Bigordà ha afirmat que l'equip de govern "es tapa els ulls".
Exposició de motius de CiU
La imatge d’una ciutat és una qüestió de cabdal importancia per tal de fer-la més atractiva i agradable a la ciutadania que l’habita i també als visitants ocasionals que pugui tenir.
Entenem que una imatge acurada de la ciutat és un dels elements principals de promoció económica i comercial, donat que una ciutat lliure de pintades vandàliques (tags i altres) és un indicador clar del grau de civisme dels seus ciutadans i del grau d’eficàcia del govern municipal a l’hora de promoure una cultura cívica compromesa amb la cura de l’espai públic.
Una ciutat amb massa pintades vandàliques i una política laxa en aquest aspecte, poden donar la sensació que la permisivitat és la norma. Una de les queixes i preocupacions que més habitualment ens trasllada la ciutadania estan relacionades amb les pintades fetes incívicament al mobiliari urbà, elements del patrimoni i a les façanes dels edificis públics i privats de la ciutat. I tot això no és banal. Les pintades vandàliques són el primer símptoma de degradació de l’espai urbà, i està constatat que un equipament o una zona plena de pintades vandàliques pateix un procés de degradació molt més ràpid que si estigués en condicions normals.
No obstant, cal distingir entre pintades vandàliques (tags i altres) i l’expressió artística. L’art al carrer és un dels marcs creatius, un dels escenaris on els joves mostren amb més incidència una posició activa en la construcció cultural i on s’afirmen com a membres actius i incisius en el context on viuen. Entenem que cal afavorir aquesta expressió artística entre la gent més jove amb l’habilitació d’espais per a l’expressió dels grafittis artístics.
D’altra banda, una ciutat democràtica ha de garantir el dret d'expressió i manifestació cíviques, i la possibilitat de fixar missatges polítics i socials de forma retirable, i que fan innecessària la pintada indiscriminada que lesiona greument l’espai públic.
És evident que per als ciutadans té un cost molt elevat el fet d’esborrar les pintades incíviques, aquests diners es podrien dedicar a altres necessitats.
Acords que es demanaven
Primer.- Elaborar un estudi sobre sobre l'estat de la ciutat en relacio a les pintades vandàliques, on s'assenyalin les zones de major incidència en relació a la importància estratègica i ciutadana de la zona.
Segon.- Elaborar un pla de xoc per esborarr les pintades de les zones que es consideri prioritàries, i planificar les actuacions a les altres zones.
Tercer.- Fer publicitat de les sancions econòmiques aplicades, així com de la Nova Ordenança de Civisme, de les sancions econòmiques i , en el cas que s'escaigui, de les hores de treball substitutòries.
Quart.- Fer pedagogia de les diferències entre les pintades vandàliques i els grafitti, així com de les possibilitats per a l'expressió que es poden oferir de cara al grafitti artístic.
Cinquè.- Captar i adequar espais per al grafitti artistic així com la seva promoció. No obstant això, l’Ajuntament el Ple resoldrà el més escaient.
Labòria ha explicat que ja ho hi ha un estudi sobre la realitat dels grafits i que aquesta mateixa setmana s'ha posat en marxa un pla de xoc, amb 32 persones d'un pla d'ocupació, que rentaran 50.000 metres quadrats d'espais públics i privats de la ciutat. La regidora ha reconegut el problema i ha indicat que s'hi treballa des de fa temps per endreçar-lo, no pas per eradicar-lo. Joaquim Bigordà ha afirmat que l'equip de govern "es tapa els ulls".
Exposició de motius de CiU
La imatge d’una ciutat és una qüestió de cabdal importancia per tal de fer-la més atractiva i agradable a la ciutadania que l’habita i també als visitants ocasionals que pugui tenir.
Entenem que una imatge acurada de la ciutat és un dels elements principals de promoció económica i comercial, donat que una ciutat lliure de pintades vandàliques (tags i altres) és un indicador clar del grau de civisme dels seus ciutadans i del grau d’eficàcia del govern municipal a l’hora de promoure una cultura cívica compromesa amb la cura de l’espai públic.
Una ciutat amb massa pintades vandàliques i una política laxa en aquest aspecte, poden donar la sensació que la permisivitat és la norma. Una de les queixes i preocupacions que més habitualment ens trasllada la ciutadania estan relacionades amb les pintades fetes incívicament al mobiliari urbà, elements del patrimoni i a les façanes dels edificis públics i privats de la ciutat. I tot això no és banal. Les pintades vandàliques són el primer símptoma de degradació de l’espai urbà, i està constatat que un equipament o una zona plena de pintades vandàliques pateix un procés de degradació molt més ràpid que si estigués en condicions normals.
No obstant, cal distingir entre pintades vandàliques (tags i altres) i l’expressió artística. L’art al carrer és un dels marcs creatius, un dels escenaris on els joves mostren amb més incidència una posició activa en la construcció cultural i on s’afirmen com a membres actius i incisius en el context on viuen. Entenem que cal afavorir aquesta expressió artística entre la gent més jove amb l’habilitació d’espais per a l’expressió dels grafittis artístics.
D’altra banda, una ciutat democràtica ha de garantir el dret d'expressió i manifestació cíviques, i la possibilitat de fixar missatges polítics i socials de forma retirable, i que fan innecessària la pintada indiscriminada que lesiona greument l’espai públic.
És evident que per als ciutadans té un cost molt elevat el fet d’esborrar les pintades incíviques, aquests diners es podrien dedicar a altres necessitats.
Acords que es demanaven
Primer.- Elaborar un estudi sobre sobre l'estat de la ciutat en relacio a les pintades vandàliques, on s'assenyalin les zones de major incidència en relació a la importància estratègica i ciutadana de la zona.
Segon.- Elaborar un pla de xoc per esborarr les pintades de les zones que es consideri prioritàries, i planificar les actuacions a les altres zones.
Tercer.- Fer publicitat de les sancions econòmiques aplicades, així com de la Nova Ordenança de Civisme, de les sancions econòmiques i , en el cas que s'escaigui, de les hores de treball substitutòries.
Quart.- Fer pedagogia de les diferències entre les pintades vandàliques i els grafitti, així com de les possibilitats per a l'expressió que es poden oferir de cara al grafitti artístic.
Cinquè.- Captar i adequar espais per al grafitti artistic així com la seva promoció. No obstant això, l’Ajuntament el Ple resoldrà el més escaient.