Les xifres dels infants en risc de pobresa són preocupants

La Síndica de Greuges de Catalunya, Isabel Marquès, exposa la necessitat que "totes les administracions facin polítiques compromeses amb la infància i que les discussions competencials no apareguin com a excusa per a la inacció o la falta de decisions"

Isabel Marquès
20 de novembre del 2014
El 20 de novembre de 1989 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Convenció sobre els Drets de l’infant i aquesta data ha quedat assenyalada al calendari per a celebrar el Dia Universal de l’Infant. 

Seguim confrontats amb uns temps difícils. El nostre sistema econòmic i polític dóna mostres del seu esgotament i els efectes de la crisi en la nostra societat són molt greus. El darrer Informe d’Unicef va poder constatar que hi ha 2.300.000 infants – un 27,5% - que viuen en risc de pobresa a l’estat espanyol, dels quals 400.000 són de Catalunya.

Són dades realment preocupants i que ens urgeixen a prendre decisions per convertir la crisi en noves oportunitats, si entre tots som capaces de treballar conjuntament per reinventar-nos: reinventar la nostra convivència, reinventar el nostre sistema econòmic i polític, reinventar la nostra societat i redescobrir les prioritats i objectius veritablement importants. L'economia no pot ser el centre de tot. 

Al centre de tot han d'estar – hem d'estar - les persones, els homes i dones, els nens i les nenes, els més vulnerables i tots aquells que poden necessitar una major protecció. Hauríem d’aprendre molt de la mirada d’un infant. Respectar veritablement els drets dels infants suposa saber escoltar les seves opinions, conèixer les seves voluntats, els seus desitjos, les necessitats que ens demanen que siguem capaços de satisfer, treballar pel futur que desitgen. 

Opinions, necessitats i desitjos que un dia, quan vam ser infants, també vam tenir, però que ens ha estat fàcil oblidar. Necessitem que totes les administracions facin polítiques compromeses amb la infància i que les discussions competencials no apareguin com a excusa per a la inacció o la falta de decisions. I a nivell local, en la primera línia d’atenció, cal que arribin els recursos suficients, econòmics i humans per treballar, dia a dia, amb els drets dels infants... Però la crida també ha de ser per a cadascun de nosaltres, en la mesura de les nostres possibilitats i des de cada espai de les pròpies responsabilitats. 

Per això, avui, amb tots els companys i companyes, síndics, síndiques, defensors i defensores locals de Catalunya, volem manifestar públicament el nostre compromís a tots els nostres pobles i ciutats per treballar conjuntament amb la societat civil, ajuntaments i resta d’administracions per assolir el major respecte i compliment dels drets dels infants.

Isabel marquès Amat
Síndica municipal de greuges de Terrassa