17
de novembre
del
2014
Aquest dilluns, dia 17, a les vuit del vespre, el Teatre Romea de Barcelona acollirà l'espectacle "La mala reputació (al voltant de George Brassens)". L'espectacle compta amb el guió i adaptacions de Miquel Pujadó, que també participa en la seva posada en escena juntament amb Carles Canut, Ferran Frauca, Joan Humet i Manel López.
"La mala reputació" combina diàlegs, recitatius i cançons, tot creant un mosaic viu, intel·ligent i -sobretot- molt divertit, que recolza en les fortes (i molt diferents) personalitats dels tres intèrprets: Ferran Frauca, Carles Canut i Miquel Pujadó.
Les cançons de Brassens triades són extraordinàries: "La mala reputació", "El goril.la", "Dins l'aigua de la font més clara", "Enriqueta", "La bona Margot", "La primera noia", "El rei dels cretins", "Els companys primer"... De vegades tendres, de vegades fortament satíriques, sempre divertides i punyents, són complementades per cançons d'autors relacionats íntimament amb l'univers brassenià ("Veure un amic plorar", de Jacques Brel; "El desertor", de Boris Vian; "Sense dir el seu nom", de Moustaki; la molt teatral "L'apuntador", del repertori de Serge Reggiani...). Tot plegat, un espectacle adreçat tant a la intel.ligència com a la sensibilitat, durant el transcurs del qual el públic passa, sense adonar-se'n, del riure descordat a l'emoció més intensa.
"La mala reputació" combina diàlegs, recitatius i cançons, tot creant un mosaic viu, intel·ligent i -sobretot- molt divertit, que recolza en les fortes (i molt diferents) personalitats dels tres intèrprets: Ferran Frauca, Carles Canut i Miquel Pujadó.
Les cançons de Brassens triades són extraordinàries: "La mala reputació", "El goril.la", "Dins l'aigua de la font més clara", "Enriqueta", "La bona Margot", "La primera noia", "El rei dels cretins", "Els companys primer"... De vegades tendres, de vegades fortament satíriques, sempre divertides i punyents, són complementades per cançons d'autors relacionats íntimament amb l'univers brassenià ("Veure un amic plorar", de Jacques Brel; "El desertor", de Boris Vian; "Sense dir el seu nom", de Moustaki; la molt teatral "L'apuntador", del repertori de Serge Reggiani...). Tot plegat, un espectacle adreçat tant a la intel.ligència com a la sensibilitat, durant el transcurs del qual el públic passa, sense adonar-se'n, del riure descordat a l'emoció més intensa.