09
de novembre
del
2014
Actualitzat
a les
17:33h
L'alcalde Jordi Ballart ha escrit al seu blog un article llarg sobre el 9-N, i l'acaba amb una idea: només votarà, només posarà una papereta a les urnes quan es tracti d'una consulta pactada i definitiva. Només passarà per un col·legi electoral quan es faci un referèndum semblant al d'Escòcia. Ballart respecta la decisió dels terrassencs que han anat a votar i dels que no ho han fet, i carrega contra la política del PP.
L'article de l'alcalde al seu blog
"Avui és, per fi, el diumenge 9 de novembre. Un dia incert, llargament esperat per molts, que genera expectatives, però també dubtes i incerteses. Un diumenge que marca un abans i un després. Haurem d’esperar a dilluns per entendre i valorar què ha representat aquest 9N.
Avui hi ha gent que anirà a votar i gent que no. Persones que votaran Sí/Sí, No/No, Sí/No… Persones que votaran altres coses, potser en blanc, potser amb missatges que segurament no arribaran enlloc. Tots ells i elles són respectables. Absolutament respectables. I les persones que decideixin no votar ho són igualment: cadascú ha de fer, en aquest moment, el que cregui que ha de fer.
La nostra és una societat lliure i democràtica: ens hem de respectar, sobretot, els uns als altres. Aquesta és la base. A partir d’aquí, que cadascú voti o no voti el que cregui que és el millor. No seré jo qui critiqui ni als que votin ni als que no.
El meu vot és pel diàleg i l’entesa. Per trobar espais on ens puguem entendre i arribar a acords entre punts de vista molt diferents. Crec que sempre és possible construir un espai comú, ampli, si es basa en el pacte, en l’intercanvi de cessions raonables, en què tothom hi surti guanyant i perdent una mica. Si tenim ganes d’entendre’ns i de tractar-nos amb respecte i justícia, ens arribarem a entendre, encara que no estiguem d’acord en tot.
El meu vot és en defensa del benestar i en contra de les retallades. És un vot a favor de la gent i del país, però no en abstracte: pensant en persones i famílies concretes, en cada ciutadà i ciutadana. Vull un país millor en benestar i qualitat de vida, en dignitat i en honestedat, en justícia.
El meu vot és per a Terrassa i per a Catalunya, a parts iguals. Ni la ciutat està per damunt del país, ni el país pel damunt de la ciutat. Crec que és possible trobar el punt mig. I no només possible: cadascú ha de triar el millor per a ell mateix, per als seus, per a la ciutat, per al país. I si pot ser, també el millor per a Europa.
El meu vot és per a una política molt diferent. Més neta, més honesta, més clara i transparent, menys servil amb determinats interessos. Una política que no jugui amb els sentiments, els desitjos o les necessitats dels ciutadans i ciutadanes.
El meu vot és per a una democràcia millor de veritat, en el fons i en la forma. Una democràcia que no utilitzi les lleis per impedir que la ciutadania decideixi, però on també tinguem clar que les lleis són la garantia de la sobirania del poble.
El vot que jo voldria no és possible aquest diumenge. Accepto, clar que sí, que per a altra gent ho pugui ser: cadascú ha d’intentar ser coherent amb el que creu i amb el que fa. Pacíficament, serenament, respectuosament.
Avui 'SÍ' és possible un acte simbòlic de protesta i de rebuig a l’immobilisme del govern del PP i al seu atac constant a Catalunya, cadascú des de la seva consciència i des de la diversitat en les formes d’exercir-la. Jo ho faig des d’aquí, públicament.
Durant tot el procés, he intentat ser coherent amb mi mateix, amb les meves idees, i estar a l’alçada de les meves responsabilitats institucionals.
Com a alcalde, he vetllat fins l’últim segon per facilitar a Terrassa l’exercici de la llibertat de cadascú a expressar-se. Així ho vaig fer saber formalment al govern de la Generalitat fa setmanes. I a dia d’avui, encara no he rebut cap resposta.
Votaré a la consulta acordada i definitiva. Com a Escòcia."
L'article de l'alcalde al seu blog
"Avui és, per fi, el diumenge 9 de novembre. Un dia incert, llargament esperat per molts, que genera expectatives, però també dubtes i incerteses. Un diumenge que marca un abans i un després. Haurem d’esperar a dilluns per entendre i valorar què ha representat aquest 9N.
Avui hi ha gent que anirà a votar i gent que no. Persones que votaran Sí/Sí, No/No, Sí/No… Persones que votaran altres coses, potser en blanc, potser amb missatges que segurament no arribaran enlloc. Tots ells i elles són respectables. Absolutament respectables. I les persones que decideixin no votar ho són igualment: cadascú ha de fer, en aquest moment, el que cregui que ha de fer.
La nostra és una societat lliure i democràtica: ens hem de respectar, sobretot, els uns als altres. Aquesta és la base. A partir d’aquí, que cadascú voti o no voti el que cregui que és el millor. No seré jo qui critiqui ni als que votin ni als que no.
El meu vot és pel diàleg i l’entesa. Per trobar espais on ens puguem entendre i arribar a acords entre punts de vista molt diferents. Crec que sempre és possible construir un espai comú, ampli, si es basa en el pacte, en l’intercanvi de cessions raonables, en què tothom hi surti guanyant i perdent una mica. Si tenim ganes d’entendre’ns i de tractar-nos amb respecte i justícia, ens arribarem a entendre, encara que no estiguem d’acord en tot.
El meu vot és en defensa del benestar i en contra de les retallades. És un vot a favor de la gent i del país, però no en abstracte: pensant en persones i famílies concretes, en cada ciutadà i ciutadana. Vull un país millor en benestar i qualitat de vida, en dignitat i en honestedat, en justícia.
El meu vot és per a Terrassa i per a Catalunya, a parts iguals. Ni la ciutat està per damunt del país, ni el país pel damunt de la ciutat. Crec que és possible trobar el punt mig. I no només possible: cadascú ha de triar el millor per a ell mateix, per als seus, per a la ciutat, per al país. I si pot ser, també el millor per a Europa.
El meu vot és per a una política molt diferent. Més neta, més honesta, més clara i transparent, menys servil amb determinats interessos. Una política que no jugui amb els sentiments, els desitjos o les necessitats dels ciutadans i ciutadanes.
El meu vot és per a una democràcia millor de veritat, en el fons i en la forma. Una democràcia que no utilitzi les lleis per impedir que la ciutadania decideixi, però on també tinguem clar que les lleis són la garantia de la sobirania del poble.
El vot que jo voldria no és possible aquest diumenge. Accepto, clar que sí, que per a altra gent ho pugui ser: cadascú ha d’intentar ser coherent amb el que creu i amb el que fa. Pacíficament, serenament, respectuosament.
Avui 'SÍ' és possible un acte simbòlic de protesta i de rebuig a l’immobilisme del govern del PP i al seu atac constant a Catalunya, cadascú des de la seva consciència i des de la diversitat en les formes d’exercir-la. Jo ho faig des d’aquí, públicament.
Durant tot el procés, he intentat ser coherent amb mi mateix, amb les meves idees, i estar a l’alçada de les meves responsabilitats institucionals.
Com a alcalde, he vetllat fins l’últim segon per facilitar a Terrassa l’exercici de la llibertat de cadascú a expressar-se. Així ho vaig fer saber formalment al govern de la Generalitat fa setmanes. I a dia d’avui, encara no he rebut cap resposta.
Votaré a la consulta acordada i definitiva. Com a Escòcia."