​Incògnites sobre la impugnació de l'Impost sobre Successions i Donacions pagat per no residents

Un article de Xavier Tapias, de Mireia Serra Advocats

per La Torre, 6 de novembre de 2014 a les 05:49 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de novembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A aquestes alçades la gran majoria està al corrent de la recent decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considerant que la legislació espanyola que regula l'Impost sobre Successions i Donacions (ISD) discrimina als no residents i, per tant, és contrària a la normativa comunitària.

En efecte, la Sentència del TJUE de data 3 de setembre de 2014 ha vingut a considerar que la legislació espanyola en matèria d’ISD discrimina als no residents sent contrària als Tractats Europeus per no respectar el principi de llibertat de moviments de capital. En particular, la discriminació es troba en el fet que un subjecte passiu de l’ISD, pel fet de ser no resident en territori espanyol, no pugui aplicar la normativa autonòmica (recordem, més beneficiosa que l'estatal) mentre que els contribuents residents en territori espanyol sí que poden aplicar aquesta última.


A causa d'aquesta decisió del Tribunal Europeu, el legislador espanyol ha reaccionat i ha introduït una sèrie d'esmenes “d'última hora” en la coneguda com a Reforma Fiscal amb la finalitat de modificar la Llei de l’ISD per adequar-la al pronunciament del TJUE. Respecte a aquesta modificació normativa han de destacar-se les següents circumstàncies: (i) D'una banda, es troba en plena fase de tramitació, és a dir, el dia d'avui aquesta modificació encara no ha estat aprovada ni ha entrat en vigor; i, d'altra banda, tal com s'han redactat les esmenes l'aplicació de la normativa autonòmica en l’ISD, tan sols afectaria aquells supòsits en els quals el “element internacional” de la successió o donació se situa dins de la UE o de l'Espai Econòmic Europeu (EEE), és a dir, no ho faria a aquells altres no residents amb residència fora d'aquest àmbit europeu.

Davant aquest escenari, moltes són les incògnites que poden plantejar-se, però interessa ara detenir-nos en les següents: 

En primer lloc, què succeeix amb les liquidacions de l’ISD que han estat satisfetes i que, per tenir un component internacional, no han pogut beneficiar-se de l'aplicació de la normativa autonòmica més beneficiosa que la realment aplicada en la pràctica (l'estatal)? Doncs, senzillament, que existeixen arguments jurídics de defensa més que suficients per impugnar aquestes liquidacions sol·licitant a l'Estat la devolució de l'ingrés indegut, doncs, en virtut de la referida Sentència del TJUE la normativa aplicada és totalment contraria a la normativa comunitària per discriminatòria.

En segon lloc, aquesta reclamació es limitarà a les liquidacions del’ISD no prescrites? Les liquidacions no prescrites el dia d'avui podran impugnar-se via ordinària (sol·licitud d'ingressos indeguts). Però, respecte als períodes ja prescrits, hem de portar a col·lació necessàriament les cada vegada més habituals reclamacions per via extraordinària en matèria tributària a través de la reclamació de Responsabilitat de l'Estat Legislador.

En tercer lloc, hauria de reclamar-se l'aplicació de la normativa autonòmica que resulta més beneficiosa que l'estatal? En aquest punt, en la nostra opinió, el que procedeix és la devolució íntegra de l'Impost satisfet pel no resident i no limitar-nos a la reclamació de l'aplicació d'una normativa autonòmica (encara que menys onerosa). En efecte, tècnicament, entenem que, una vegada declarada la norma espanyola contraria al dret comunitari, no hi ha norma de cobertura que condueixi a l'aplicació en una espècie d’analogia de la normativa autonòmica per aquests casos.

En quart i últim lloc, què succeirà en un futur si s'aprova la modificació normativa en els termes que l'actual esmena preveu? En el sentit que, com hem exposat, aquesta nova norma tan sols preveu els casos de residència dins de la UE o del EEE. En aquest punt ens aventurem a sostenir que, en la nostra modesta opinió, continuarà existint un tracte discriminatori en la norma espanyola, en aquest cas, que tan sols afectarà els no residents que resideixin fora de la UE o del EEE (tots aquells supòsits no prevists per l'esmena i que acabin tributant per l’ISD espanyol sense possibilitat d'aplicar una normativa autonòmica més beneficiosa).

En aquest sentit, entenem que existeixen altres pronunciaments del TJUE que poden servir de fonament per sostenir que la situació de discriminació de tracte en contra del principi de llibertat de capitals en l’ISD pot produir-se respecte qualsevol subjecte passiu no resident, amb independència de si resideix o no dins de la UE o del EE. Sent així, creiem que la massiva impugnació d'aquestes liquidacions en un futur pròxim està servida.

Xavier Tapias

Mireria Serra advocats

 

Participació