Royes mereix un homenatge

La Torre
24 d'octubre del 2014
Actualitzat a les 11:12h
L'exalcalde de Terrassa Manel Royes
L'exalcalde de Terrassa Manel Royes | J.M.O.

L'exalcalde de Terrassa Manel Royes Foto: J.M.O.


Manuel royes va ser el primer alcalde escollit democràticament després del franquisme. El PSC que encapçalava va assolir a victòria a les eleccions municipals de 1979 per un marge minço de vots respecte al PSUC, el gran favorit. Però les seves lluites internes, plasmades sobretot en les figures de Roc Fuentes i Agustí Daura van permetre un tomb impensable només uns mesos abans. El PSUC, a Terrassa, havia estat el partit hegemònic en l'oposició al règim totalitari.Els socialistes, amb Royes a front, tots molt joves, van saber jugar les seves cartes i assolir una alcaldia que fa més de 35 anys que no abandonen.

Manuel Royes va ser l'alcalde fins al 5 d'abril del 2002, en què fou substituït per Pere Navarro. Quan va arribar, tot estava per fer en una ciutat marcada pel franquisme. I ell i els seus companys de viatge van posar fil a l'agulla per relligar els barris, sortir de la crisi i econòmica i reconvertir una suma de barris en un únic espai. Després d'endreçar-ho gairebé tot va arribar el moment de les grans obres, dels soterraments de la Renfe i dels Catalans, del Parc de Vallparadís. 

Un personatge clau
La ciutat que tenim avui és filla d'aquella, de la tasca de Royes i dels seus equips, normalment formats per gent de gran nivell dels que, com a alcalde, se n'aprofitava. Va ser mèrit seu saber-ne treure el suc i aprofitar-lo per millorar Terrassa. I va ser mèrit seu que la Diputació es girés cap a la ciutat egarenca quan n'era el president. Manuel Royes es mereix un gran homenatge, un gran reconeixement públic i institucional. Ha estat un dels grans alcaldes de Terrassa, un personatge clau en la nostra història contemporània. I ara ha estat prou agosarat per a mantenir-se fidel al seus principis i als que diu que són els del PSC al reivindicar el dret a decidir del poble de Catalunya. 

Manuel Royes va deixar a l'alcaldia un jove Pere Navarro. N'esperava molt, i potser encara amb la boca petita, creu que es va equivocar. El dofí no va respondre a les expectatives i el seu tarannà i fets són molts diferents als que s'esperava.