entrevista

Teresa Guix: «Hem de ser més austers i capaços de compartir»

L'empresa terrassenca Co-emprèn fomenta la cooperació com a eina per generar noves idees empresarials | Viu constantment entre un munt d'idees en ebullició, un grapat de projectes embrionaris i acords empresarials

per Laura Pinyol, 14 d'agost de 2014 a les 10:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d'agost de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Guix ha estat sempre una dona emprenedora Foto: Joan Manel Oller

Teresa Guix va néixer a Reus l’any 1969. Ha viscut entre Nalec (Urgell) i Terrassa. Va estudiar empresarials i després d’una llarga experiència en suport, assessorament i promoció d’empresaris i emprenedors, el gener de l’any passat va crear Co-emprèn, una empresa terrassenca que fomenta la cooperació com a eina per generar noves idees empresarials. Viu constantment entre idees en ebullició, projectes embrionaris i acords empresarials. Empresària, emprenedora constant i mare de dos fills, de catorze i dotze anys. 
 
Què és Co-emprèn?
És una empresa fruit de la meva experiència professional. Vaig treballar en una fundació dedicada a l’emprenedoria i dotze anys a la CECOT. He estat sempre una intraprenedora, a la mateixa Cecot vaig passar per diferents departaments: des d’atenció al soci, clubs, cooperació internacional, qualitat interna i també servei d’emprenedoria i creixement empresarial, finalment. Sempre m’ha agradat engegar i crear coses noves. 
 
El concepte emprendre ha estat molt en voga durant els últims anys, però com defineix intraprenedoria? 
És la persona que emprèn dins l’organització. La teva actitud és detectar coses noves que poden ser oportunitats i busques la manera de posar-les en marxa. 
 
És una nova oportunitat que es dóna, actualment, en les empreses?
No gaire. S’estan posant en marxa programes molt interessants d’emprenedoria interna per potenciar que la persona amb aquesta actitud la desenvolupi però, per desgràcia, moltes empreses ho veuen amb temor perquè aquesta persona pugui acabar fent ombra o acabi marxant. Però intentarem retenir aquest talent, tractant diferent les persones que tenen una actitud diferent, perquè no marxin, pot ser molt beneficiós per a l’empresa. Vincular-los a la pròpia organització, pot ser una bona solució, perquè si no, tard o d’hora, acaben emprenent sempre, és a dir, marxant.
 
Quina vocació té Co-emprèn i quins serveis ofereix en aquests moments?
Co-emprèn ofereix els serveis d’assessorament, formació i gestió de projectes d’àmbits diferents. Gestionant els clubs de la Cecot vaig detectar que amb el networking és una de les funcions principals d’una organització. Però, a vegades, no acaba arrelant amb una relació real. Investigant una mica més vaig arribar a la cooperació empresarial. 
 
Què va descobrir amb el procés de recerca?
Vaig descobrir que hi havia poca metodologia i això em va permetre crear uns programes pilot (EstratègiaCO i Innoalia’t) –que vam impartir un amb la Cecot i l’altre amb l’Ajuntament– que donaven a conèixer la idea que una nova economia està venint, tot i que potser no ens n’hem adonat, encara, que és l’economia col·laborativa: es fa més cas de l’ús que de la propietat de les coses. Com que hi ha menys recursos, hem de ser més austers i capaços de compartir.
 
Què s’impartia en aquests programes?
Aprendre a assentar les bases per tenir bones col·laboracions. Definim la col·laboració com una aportació puntual que si quadra en un futur pot convertir-se en un acord de cooperació estable. 
 
Quin seria l’objectiu?
És que puguis arribar molt més lluny, amb projectes de més envergadura del que podries de forma individual, sense haver de crear una estructura que no podries assumir. 
 
L’assistència als cursos va ser un èxit. Quins són els pròxims passos?
Sí, els programes van funcionar molt bé i hi van participar empresaris i emprenedors. Ara n'estem preparant un altre, m’han homologat com a formadora a la Diputació de Barcelona i estem muntant un projecte de sessions de formació en cooperació, de creativitat, com el "CoCrea amb el teu client i fidelitza’l", on s’hibriden els dos conceptes. De cara a l’emprenedoria, hem preparant uns tallers amb el mètode CANVAS.
 
I què és exactament el que anomenen el mètode CANVAS? 
És un mètode d’avaluació de projectes molt senzill, però molt interessant i molt complet a la vegada, que ha tingut molt èxit des que el seu autor el va crear al 2004, tot i que fins fa uns anys no es va començar a difondre. Canvas significa “llenç” en anglès i permet analitzar un projecte en nou eixos en un sol full, amb la qual cosa visualitzes la idea d’un cop d’ull els elements del joc de cada projecte que et planteges. Un emprenedor normalment viu un esclat d’idees i a vegades les unes i les altres no casen en el mateix projecte... Jo els dic: “No facis un business plan, fes un CANVAS!”. Si una idea no és bona, descarta-la o regala-la que t’ocupa espai i potser no la necessites! Si abans feies un DAFO ara fas un CANVAS: molt eficaç i molt més senzill. El que ens agrada és que incorpora un apartat de partners i això fa pensar col·laborativament. 
 
Posi’m un exemple de projectes col·laboratius.
Per exemple, quan col·laboro amb una institució o un ajuntament desenvolupant un programa és com si fos un departament extern. 
 
Què hi aporta?
Hi aporto, en aquest cas, un punt de vista més dinàmic i innovació que, a vegades, la mateixa estructura no fa tan possible. Més exemples: ara hi ha molta gent que no pot permetre’s tenir cotxe, o tenir-ne dos perquè és molt car; han sortit, doncs, empreses com el carsharing, que permet posar un cotxe que no fas servir perquè l’utilitzin els teus veïns o qui vulgui a través d’una plataforma d’usuaris. O l’Hablacar, que aprofita trajectes per compartir. O empreses d’intercanvi de cases, etc. En definitiva, és pagar per serveis infrautilitzats. 
 
I per a les empreses, quins beneficis pot tenir?
Una empresa petita amb un bon producte pot internacionalitzar-se de la mà d’un partner que ja tingui una xarxa comercial a l’exterior. De fet, això fa molt temps que es fa: la majoria d’empreses aterren a nous mercats de mà d’un soci local. Entre autònoms, molt sovint aquesta acció de col·laborar s’inicia compartint coneixements.
 
Però al final és posar noms a les coses que són de sentit comú?
A nivell empresarial és una mica diferent perquè aquesta cooperació no era una opció estratègica, com qui té un departament de màrqueting o d’innovació. La cooperació funciona amb complementarietats. Si percebo que ets competència, no m’obriré perquè pots prendre’m els meus clients, però si ens complementem segurament podem establir un acord durador que permeti aportar-nos mútuament valor. Potser sí que hi ha coses que han funcionat tota la vida però d’altres no: la cooperació és una actitud davant els reptes de futur que permet salts d’escala molt grans. 

 

Participació