La benzinera 2.0 s'enfronta a les grans companyies

Les companyies aèries de baix cost, les marques blanques dels supermercats, els hotels a preu reduït, els operadors de telefonia virtual o la cadena IKEA, totes elles nascudes com a resposta a una demanda social, van posar en guàrdia els empresaris i patronals de cada sector, acostumats a situacions de monopoli o oligopoli que sovint comptava amb la protecció estatal. Amb les benzineres 2.0 o de baix cost ha passat exactament el mateix.

D’ençà de la crisi del 2008 i fins avui, el consum de carburants ha caigut un 28%, i paral·lelament s’ha registrat un augment dels preus proper al 45% com a conseqüència de factors econòmics i geoestratègics. Si el 31 de desembre de 2007 el litre de sense plom 95 es pagava a 0,992 i el de gasoil a 0,921 euros el litre, avui mateix la benzina sense plom 95 en una benzinera de marques com Repsol BP o Shell es paga a 1,422 euros i a 1,328 euros el gasoil. Però en una estació de servei considerada de baix cost el preu mitjà és de 1,360 i 1,222 respectivament, és a dir, un estalvi mitjà de 6 i 10 cèntims, que pot arribar a una forquilla de 10-13 cèntims en funció del preu de compra del combustible al distribuïdor. 

 

Ningú no posa en dubte la seguretat de les companyies aèries de baix cost ni dels productes de Mercadona. Però la irrupció cada vegada amb més força de benzineres barates ha provocat una reacció dura de les benzineres convencionals, que l’any 1992 van veure com el monopoli CAMPSA es desfeia i s’obria aquest mercat a la lliure competència, per ordre, això sí, de Brussel·les. L’Estat espanyol perdia la potestat de fer concessions de benzineres amb el mateix sistema que els estancs de tabac, una circumstància administrativa que donava a les estacions de servei la tranquil•litat de tenir el negoci assegurat, sense necessitat de vendre pa ni tenir túnels de rentatge. 

 

Davant la proliferació de benzineres 2.0, que ofereixen preus més baixos perquè l’espai utilitzat pot ser fins a un 75% inferior al d’una estació convencional, no hi ha personal ni botigues i el procés de repostatge i pagament està automatitzat, l’Associació d’Estacions de Servei de Barcelona ha denunciat aquests establiments davant del ministeri d’Indústria. Però no pas per competència deslleial, perquè saben que no ho és pas, sinó perquè, segons un estudi que ha pagat la mateixa patronal, “no compleixen amb la normativa en matèria de seguretat i atempten contra els drets bàsics dels consumidors”. L’informe d’una consultora remarca que “el fet no hi hagi personal especialitzat en la manipulació de mercaderies perilloses és un gran risc per als usuaris i també la manca de vigilància, en ser estacions d’autoservei sense el suport de cap empleat. No es pot detectar si un client està fumant mentre posa gasolina, té els llums del cotxe encesos, el motor en marxa o està parlant pel mòbil". 

 

 

Les benzineres 2.0 han superat tots els controls del ministeri d’Indústria. De fet, els seus sistemes de seguretat “són més sofisticats perquè són automàtics”, com explica a Nació Digital Jordi Roset, gerent de Petrolis Roset SL i Petrolis Independents SL, que disposa de tres benzineres a Terrassa, l’Ametlla del Vallès i Montblanc cadascuna de les quals dóna servei a uns 6.000 vehicles setmanalment. “A les nostres benzineres, en cas d’incendi es dispararien els extintors que es troben sota cada expenedor, mentre que en una benzinera convencional serà l’empleat qui hagi de buscar els extintors, perquè aquesta tecnologia no és obligatòria”.  

Roset també recorda que no tenir personal no significa desatendre els clients: “tenim un telèfon a disposició dels clients, controlem les estacions a través d’iPad i si a més del tiquet de compra cal una factura, la fem arribar per correu electrònic, tenim la tecnologia al servei del client i estalviem costos, hem fet una revolució que les benzineres convencionals no han fet”. I afegeix que la majoria de benzineres funcionen amb autoservei a partir de les 22h de la nit, i “aleshores ningú no controla res, més enllà de la persona que cobra des de dins de la botiga, amb una visió molt reduïda d’allò que passa als expenedors”. 

 

És per això que el gerent de Petrolis Roset SL i Petrolis Independents SL atribueix la denúncia de la patronal a aquest estancament del negoci convencional: “Ells són hereus del monopoli de CAMPSA, i ara que hi ha crisi volen tornar als privilegis del monopoli per no esforçar-se a renovar les instal·lacions. I no han entès que si abans guanyaven 10, ara com a molt en poden guanyar com a molt 5, i aquesta és la filosofia de les benzineres de baix cost”. La realitat és que moltes benzineres barates, sobretot les que són propietat d’un centre comercial, aconsegueixen sostenir el negoci gràcies als ingressos de la venda al supermercat, perquè atrauen clients amb targetes de fidelització i descomptes. 

 

De fet, la mateixa Associació es refereix a aquesta situació prèvia al trencament del monopoli en el text de presentació de la patronal al seu web: “La nostra integració en el ‘Monopolio de CAMPSA’ va suposar durant molts anys uns ingressos per venda de carburants que si bé eren limitats i depenien de la major o menor venda, oferien una seguretat que venia determinada per la impossibilitat de què s'establissin competidors per sorpresa en les proximitats de les estacions”. 

 

Un altre argument recurrent contra les benzineres més barates és la suposada mala qualitat dels carburants, una circumstància que també desmenteix Roset recordant que “la benzina prové del mateix lloc i supera els mateixos controls”. I encara més, “una benzinera nova com les nostres té uns sistemes de control sofisticadíssims, que avisarien si hi ha aigua als dipòsits, cosa difícil perquè els nostres dipòsits són de doble capa i fan gairebé impossibles les filtracions, mentre que les estacions antigues no totes han incorporat aquesta tecnologia que tot just té una dècada de vida”.