Purrà: «El iac és menys agressiu que les cabres de caixmir»

Jordi Purrà al taller de Teixidors Foto: Joan Manel Oller

Jordi Purrà (la Bisbal de l’Empordà, 1969) viu a Barcelona i és el director general de Teixidors, que elabora peces de teixits naturals per a la llar fets a mà als telers del carrer Mas Adei.

Tot i que Catalunya té una llarga tradició cooperativa, es concentra més en sectors com l’agrícola, no tant en empreses diguem-ne industrials. Us sentiu un fet diferencial?
Ho vivim amb molta normalitat perquè fa trenta anys que som cooperativa.

Què en destacaria, del model?
El sistema cooperatiu té coses bones i no tan bones. Les bones serien les decisions, per exemple, que un cop es prenen, en ser més assembleàries, més compartides, estan més digerides quan s’implementen i, per tant, es fan més ràpidament. Ara, la decisió sol ser més llarga.

Diferències amb una SL?
En una SL l’estructura piramidal fa que la decisió la pugui prendre de forma àgil la direcció i els socis capitalistes. Són decisions unilaterals però més ràpides, sovint molt importants en el món en què vivim, on les coses són tan canviants. En l’entorn cooperatiu, certes decisions son més lentes, perquè hi ha d’haver més acord, però quan al final es pren la decisió, l’avantatge és que ja està pactada i, en part, assumida.

Teixidors té una gamma de productes que es basa en teixits fets a mà amb matèries primeres de qualitat. Aquesta és la síntesi de l’ADN de la marca?
Sí, de fet, amb quatre conceptes molt senzills se’ns pot entendre molt bé. Som disseny, molt important, perquè entrem per aquesta banda al mercat, de manera més llaminera, més immediata que si ho fem per la responsabilitat social. Després, treballem amb materials nobles: el caixmir, la pell de iac, el lli, la llana. A vegades, alguns d’aquests materials porten segells intrínsecament socials, com per exemple, el iac, amb una cooperativa de Mongòlia perquè aquest animal és menys agressiu que les cabres de caixmir i pel que fa a l’explotació del sòl i, per tant, és més sostenible per a les seves terres; la llana, que comprem íntegrament a un productor de la Provença, i tenim total traçabilitat i manufactura ecològica del producte.

Hi ha trets diferencials de la coperativa?
El factor ecològic és un dels trets diferencials del projecte. L’altre és la responsabilitat social, que, de fet, és la base del projecte.

La cooperativa per integrar persones amb dificultats d’aprenentatge o certes discapacitats. Una missió que segueix viva.
Sí, aquests són els nostres punts de partida: integrar socialment i donar independència econòmica a persones amb “capacitats especials”, com ens agrada dir-ho. Quan va començar el projecte, es va comprovar que la manipulació amb teler manual donava certs beneficis pel seu component psicomotriu, de concentració, etc. Aquest és el pilar de l’empresa. La base és la part social, després s’ha anat revestint de tot el necessari per fer-la viable, interessant, dins el mercat, i coherent, amb aquesta vessant ecològica i natural dels nostres productes.

El resultat d’això són productes d’altíssima qualitat però amb un preu, també, car. Com ho fan?
És un equilibri gairebé màgic! Bàsicament, hi afegim valor. El procés manual fa que sigui impossible vendre sense posar-hi marges considerables.

Com s’hi afegeix el valor del que presumeixen?
Amb un producte coherent, una comunicació potent, molt pensada, amb revistes personalitzades que també inclouen la qualitat de materials, produïts amb cura i reforçant els nostres missatges;  un disseny de productes diferenciats, molt orgànics, minimalistes, distingits per l’artesania.

Teixidors va començar a vendre internacionalment l’any 2001-2002. Va ser per obrir el mercat o per demanda externa?
Va ser una aposta per obrir mercat. Prova i error a còpia de fires i filtrant quins llocs ens donaven resultat, i anar estirant el fil fins a posicionar-nos en botigues escollides top de cada ciutat; botigues concept que se’n diu, que tenen mobiliari, il·luminació, tèxtil i disseny. Sobretot, disseny. Ser-hi present amb una elit de consumidors de teixit ha funcionat. Per ara estem a més de vint-i-cinc països: a Europa, a Austràlia, els Estats Units, el Canadà i a força punts de l’Àsia. Ara ja tenim una cartera de clients consolidada, una quinzena d’agents i seguim anant a fires a París, Singapur, Nova York, Milà, etc.

Però a banda de productes per a la llar, Teixidors també té línies de complements .
Sí, si el 70% de la nostra producció són línies de teixits per a la llar, el 30% restant són accessoris de moda. El que passa és que no és el nostre sector natural perquè la moda, tal com s’entén, és una bogeria: tot canvia molt ràpid, les temporades canvien de seguida, dues o tres vegades cada any, i s’ha de treballar amb molta anticipació.

I quina és l'alternativa de Teixidors?
Nosaltres hem de fer coses molt més atemporals, que tinguin més continuïtat, que permetin amortitzar el nostre desenvolupament, que siguin més sostenibles per a nosaltres... Els accessoris per a nosaltres són un complement, però, tot i així, ens funciona força bé.

Podria ser un repte de futur l’obertura de botigues pròpies o la venda en línia?
Tenim una botiga compartida a Barcelona, al carrer Doctor Ubach, que també és un show-room perquè explica l’estil que tenim, i la botiga d’aquí Terrassa, que és més outlet, però ens va bé perquè és un dels canals que tenim per vendre estocs. Però també hi venem peces de catàleg. Tot i que tenim venda online, no és la màxima prioritat. De moment, ens centrem en el retail, perquè l’e-commerce sempre necessita temps, els retorns són petits a l’inici... Encara s’ha d’evolucionar molt i tenim el pla per fer-ho.