Ballbé: «Ullastrell és un dels balcons de Catalunya»

En una dècada, Ullastrell ha vist com la seva població es duplicava i posava a prova no només els serveis i la gestió municipal, sinó els orígens i la identitat del poble

Lluïsa Tarrida
09 de juliol del 2014
Joan Ballbé va néixer a Terrassa el 1974. El 2003 va encapçalar per primer cop la llista electoral d'ERC-AM i des de l'any 2011 és l'alcalde d'Ullastrell. Ha estat treballant durant molts anys en empreses de serveis d'informàtica oferint serveis de manteniment de sistemes. Té tres fills, està divorciat i viu amb la seva parella i dos fills, al barri de Can Gras d'Ullastrell.
 
Ullastrell ha viscut un canvi demogràfic important. 
L'any 1998 Ullastrell celebrava l'arribada de l'habitant número 1.000. El 2011, amb nosaltres al govern, vam donar la benvinguda a l'habitant 2.000. Això vol dir que amb 13 anys el municipi ha doblat la població. I si mirem més enrere veuríem com Ullastrell ha triplicat la població en tan sols 20 anys. 
 
Què ha suposat superar la barrera dels 2.000 habitants?
Aquest boom ha significat moltes coses: un gran i desorganitzat creixement urbanístic i alhora una mala planificació pel que fa als serveis que s'han d’oferir als veïns. 
 
Per posar-ne alguns exemples... 
Ullastrell segueix tenint la mateixa piscina inaugurada l'any 1974 amb 700 habitants que ara, el 2013, amb gairebé 2.100 empadronats. Passa el mateix amb el personal de l'Ajuntament. En el cas de la brigada seguim tenint els mateixos efectius que l'any 1988 però ara el poble té més places, carrers, urbanitzacions, etc. Tardarem anys a posar-nos al dia i equilibrar serveis i veïns. I tanmateix, cal reconèixer l'esforç que fan els treballadors municipals però posar-nos al dia és i serà un dels grans reptes d’Ullastrell per als propers anys.
 
Els ullastrellencs sempre fan gala del seu entorn natural.
Ullastrell és un petit oasi entre l'asfalt. Vivim rodejats de grans ciutats com Terrassa, Sabadell..., que sumen més de 700.000 habitants. Som una glopada d'aire fresc enmig d'una de les zones més industrialitzades del país. 
 
Reconeix que el terme és molt petit?
Però amb racons encantadors, amb boscos, rouredes, vinyes i horts. Pujar a Ullastrell és pujar a un dels balcons de Catalunya. Des de diversos miradors podreu veure el Mediterrani, Collserola, el Montseny, la Mola, Montserrat i, per una escletxa, el Pirineu nevat! Tenim molta sort de poder preservar aquest entorn. Han estat moltes les temptacions d'empreses i governants que han intentat convertir-nos en un abocador. De moment, ho hem evitat i seguim treballant per evitar-ho.
 
En els darrers anys, sembla que des de l'Ajuntament també s'ha apostat per reforçar les activitats esportives. Per què?
Tot lliga. Volem promocionar l'esport. Per fer esport necessitem un entorn saludable i cal  preservar-lo. I si tenim esport i entorn saludable podem promocionar el poble en tots els seus àmbits. Hem apostat per l'esport, entre altres coses, perquè ens permet promocionar tot el que ens agrada d'Ullastrell: entorn, productes, camins, cultura. 
 
Com es presenta enguany, per Sant Esteve, la cursa del Bolet?
Molt poques curses tenen tanta edat i segueixen tan vives! Per Serralavella la tercera edició de la cursa de Muntanya. A l'estiu el campionat de Futbol Sala. I de ben segur que tornarem a tenir la segona edició de la marxa de BTT Ullaxtrem! Però no només això. Ullastrell és ple d'esportistes. Només fa falta passejar i veure que tothom corre! I a més, tenim dues grans entitats, com l'AGU i el GMU, que també treballen intensament per a projectes esportius. Ullastrell és sinònim d'esport! 
 
Han fet càlculs?
Calculem que al cap de l'any més de 4.000 persones passen per Ullastrell gràcies a les diverses activitats. Ara el que hem de fer és que s'hi quedin a passar el dia: que passegin, comprin i visitin! 
 
També sou reconeguts per la vostra gastronomia. Ullastrell és l'hort del Vallès? 
L'amic Artur Martínez del Restaurant Capritx del Poble Nou de Terrassa va batejar Ullastrell com "la Gàl·lia del Vallès". Hi estic totalment d'acord. Som un petit reducte de la pagesia i del producte artesà enmig d'un Vallès molt industrialitzat. Som dels pocs que podem presumir de tenir pagesos, artesans, forners. 
 
Són l'hort de la comarca.
Més que l'hort, diria que som el rebost! A Ullastrell tothom trobarà aquella verdura de temporada, aquell pa acabat de fer, els embotits acabats de tallar, la coca i les galetes, la mistela, l'oli. Tot en petites i delicioses quantitats. Vivim en uns temps molt complicats per a les petites empreses i iniciatives, i per això des de l'Ajuntament cal estar a prop dels comerços i intentar fer les coses més fàcils i buscar la col·laboració. 
 
Cal posar en valor tot allò que es té...
I que és molt! Ullastrell té herois quotidians a qui segurament no se'ls ha fet el reconeixement que es mereixen. El Cinto, la Núria, el Palet, el Joan, el Bartomeu, el Morral, el Lluís, els que venen a mercat a Terrassa i Sabadell, la Lleonart, i molts més que lluiten cada dia pel seu negoci però també pel seu poble i la seva gent. Tots, un per un, són de vital importància. Són molts els que cada dia ajuden una mica a situar el nom d'Ullastrell al mapa. Des de l'Ajuntament intentem donar un cop de mà a aquesta dura feina. Ho fem amb la Fira de Serralavella, amb la Festa de l'Oli, amb la fira de Santa Llúcia. Intentem dinamitzar aquesta riquesa emprenedora que tenim i aquest amor per la terra.
 
Els gegants d'Ullastrell són el Bacus i la Quaresma. Sembla que la tradició gastronòmica també impregna la cultura del poble. 
Els gegants i els seus geganters són uns excel·lents ambaixadors d'Ullastrell arreu del país. Ullastrell era poble de vinyes i ara alguns pagesos intenten tornar al cultiu del raïm. D'aquí en Bacus, déu del vi. I la vella Quaresma ens acompanya amb el fred fins que a la meitat de la seva vida tallem una estella i portem a cap la festa de la Serralavella, que alhora dóna nom a la nostra escola. També tenim capgrossos, com els Jaumets, una deliciosa galeta artesana local. La veritat és que a Ullastrell dóna gust menjar i beure productes locals perquè són excel·lents. Tenim un tresor i hem d'aprendre a conservar-lo.