L'obra social de Caixa Terrassa

per La Torre, 6 de juliol de 2014 a les 01:29 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de juliol de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La desaparició de Caixa Terrassa va fer témer que s'acabés també amb l'obra social. Els dirigents de l'entitat financera egarenca van fer massa coses malament, i el resultat és el que tots conixem. Caixa Terrassa ara ja és història i la ciutat s'ha quedat sense un dels seus grans referents. Però alguna cosa van fer bé, molt bé. L'obra social. Va ser un exemple per tothom. Potser perquè per llei s'hi estava obligat, però els altres grups també ho estaven, i no van arribar al mateix nivell d'excel·lència. 
 
L'obra social ha deixat unes estructures de privilegi, un llegat extraordinari que, com diu el president de la Fundació Antiga Caixa Terrassa, Ignasi Cusidó, no només s'ha de mantenir, sinó que s'ha de potenciar i millorar. Els gestors van fer una feina tan ben feta que poques ciutats poden dir orgulloses que la major part de les persones amb discapacitat gaudeixen d'un lloc de treball digne. Caixa Terrassa va ajudar a normalitzar la seva presència al carrer, a les entitats i arreu. Un treball més complicat del que ara podem imaginar-nos.
 
Cusidó demana mecenes per continuar amb el treball. Cal fer un esforç per satisfer la petició. Discapacitats i gent gran s'ho mereixen, i s'ho mereix la cultura. El Centre Cultural, més obert que mai ara a la ciutat, ofereix qualitat i quantitat, amb una oferta per a tots els públics i edats. I no és de franc. Tot té un preu. Si volem teatre, circ, dansa, exposicions magnífiques, tots plegats em de creure-hi. I en aquest sentit, l'Ajuntament ha de fer una passa endavant, i escoltar les propostes que li arriben. Junts, anant a una, Terrassa continuarà sent, o recordant, aquella Atenes catalana que va ser a principis del segle XX. 
 
I a la Generalitat, se li podria dir que fos generosa, i que s'assegués a parlar de l'edifici dels antics Jutjats de la Rambla. Ara es deteriora a marxes forçades, i pel Centre Cultural seria un espai interessant per a redistribuir tots els serveis i potenciar el lligam amb l'entorn. A un bon preu, se'n podria parlar, tot i les despeses que representaria reformar-lo. Arquitectònicament, i per la seva imatge, si s'elimina la pintura i se li neteja la cara, lliga sense massa problemes amb els edificis del voltant.
 
L'alcalde Jordi Ballart ha repetit que li faria il·lusió recuperar-la, segurament amb un format diferent. Des d'aquí li donem tot el suport. Una ajuda que ha de venir també de les entitats econòmiques i socials, de les institucions de la vila. Cal cercar un nou model arrelat a la ciutat. La proximitat de Caixa Terrassa no es por perdre.

 

Participació