Dos àpats a Terrassa, en la instrucció de la infanta Cristina

El jutge José Castro tanca la instrucció del cas Nóos després de quatre anys d'investigacions i manté a la infanta en el punt de mira

Agències/La Torre
29 de juny del 2014
El titular del jutjat d'instrucció número 3 de Palma, José Castro, ha donat per conclosa la instrucció del cas Nóos, després de quatre anys d'investigacions, i ha acordat mantenir la imputació de la infanta Cristina per presumpte blanqueig de capitals i com a cooperadora necessària de dos delictes fiscals.
 
El jutge obre així la via perquè la duquessa de Palma i titular de la Medalla d'Or de Barcelona -la màxima distinció de la capital catalana, que preserva gràcies al suport de CiU i PP- pugui asseure's a la banqueta dels acusats. Així ho ha decretat Castro mitjançant un auto judicial, conegut com a pas a procediment abreujat, en què també dóna el primer pas perquè Iñaki Urdangarin sigui jutjat.
 
Es tracta d'una resolució contra la que s'hi pot interposar tant recurs de reforma -davant del propi jutjat- com d'apel·lació -directament davant l'Audiència de les Illes. En concret, el jutge veu la germana del rei espanyol com a cooperadora necessària dels dos delictes fiscals que hauria comès el seu marit, en sostenir que el seu paper va ser imprescindible perquè Urdangarin pogués estafar fins a un total de 337.138 euros en les quotes de l'IRPF corresponents als anys 2007 i 2008.

I així ho va fer a través de la societat en què ambdós hi consten com a propietaris, Aizoon, en facturar a través seu -com a rendiments d'activitats econòmiques- les retribucions que va cobrar d'entitats privades per la seva condició de consellera assessora. Tot plegat, segons la fiscalia i l'Agència Tributària, amb l'objectiu de tributar menys en la seva declaració de renda.

Els menús infantils
 
Quant al delicte de blanqueig, el magistrat apunta al fet que Cristina va destinar els diners que percebia d'Aizoon -de la qual n'era propietària al 50%- a despeses particulars del matrimoni, com la reforma de la casa familiar, coneixent l'origen delictiu dels diners. En l'auto d'imputació del jutge Castro es detallen algunes de les factures que no tenien res a veure amb el funcionament mercantil de la societat, entre les quals destaquen diverses estades a hotels de moltes ciutats, des de Roma fins a Moçambic.
 
Entre les també nombroses factures a establiments i restaurants n'hi ha dues que fan referència a Terrassa. La primera, està datada al Palau Orient de Terrassa com a àpat de feina en la qual s'inclouen "5 menús per a nens". La segona, fa referència al restaurant Gran Siglo, i en aquesta factura, segons explica Castro, hi apareixen "entre d'altres conceptes, 4 buffets infantils".