11
de juny
del
2014
Com sempre els mitjans de comunicació i alguns polítics professionals del règim, aprofiten un problema, com el de Can Vies, per llençar tot un allau de conceptes i tòpics, que estan molt lluny de la realitat, i en aquest cas no em refereixo a la violència innecessària de cremar mobiliari públic, seus de partits i altres accions violentes que no accepto i condemno, ja que és un error estratègic i que en res ajuda a les reivindicacions i causes que es puguin plantejar.
Suposo que quan es refereixen a “antisistemes”, a “ antidemocràtics”, a “violents”, es refereixen als Barcenas de torn, als Rajoy de torn que cobren sobresous en B, als sectors financers especulatius i sense ètica ni escrúpols, als empresaris de les grans empreses que no paguen impostos i els beneficis estan en paradisos fiscals, a la troica comunitària que posa la gent a la misèria, al FMI que va determinant receptes de més precarietat i misèria, als polítics professionals corruptes amb diner públic, a la judicatura que està afavorint als de sempre amb sentències com la de Miret o Blesa... Per tant, els majors antisistema i antidemocràtics, son els que en alguns casos sense haver estat escollits determinen accions contra les persones i al servei dels interessos de sempre.
I la pitjor violència no és la que ara es denuncia, és l'estructural de corbata i guants blancs, la que decideix que la ciutadania visqui en la misèria, la precarietat, sense feina ni recursos, sense futur pels joves, pensions i sous de merda, marginació i vulnerabilitat, reiterar mesures que després els que les diuen com alguns banquers i el FMI demanen que s’apliquin, quan ells s’augmenten el sou i les pensions, o proclamen els grans beneficis de la banca després de ser pagat el seu rescat amb diner públic, o quan la ciutadania és qui paga els impostos i les grans empreses no paguen i treuen els diners a paradisos fiscals. I quan un govern aprova lleis que són un atemptat laboral, social i les llibertats públiques i privades. I en aquest apartat, la violència de Can Vies o el Gomeral, són al final anècdotes davant del que la situació podria generar.
Democràcia, alguns en tenen la patent, les persones d’ordre i addictes al règim, que precisament han segrestat el concepte pervertint-la i que són els veritables antisistema, amb l’alt grau de corrupció dels dos grans partits, podrits per dins i que en el cas del PSOE-PSC, han perdut qualsevol concepte ètic, renunciant a la transformació de res, i adaptant-se al modus vivendi com a mers professionals i vividors del sistema.
L’any 1977, amb la reforma política i la Constitució espanyola, i per mitjà de la gran transacció política (mal anomenada transició) que refermava el règim franquista i la seva pervivència en el nou règim, es va consolidar un model irreformable, que fa que el concepte “democràcia” sigui unidireccional i en una sola línia, i avui aquesta reforma constitucional sigui impossible de dur a terme, sinó és per mitjà d’un canvi promogut des de la societat i que rebenti el règim implantat.
D'anarquistes i democràcia
La democràcia és molt més que un vot sacramental en un dia interessat pels politics professionals i els seus partits. El seu exercici és tot l’any, sempre, des d’exercir-la en una comunitat de veïns, fins a un Parlament. I per tant, una Assemblea en qualsevol àmbit, fins a unes eleccions, són tant democràtiques com les que alguns han segrestat i pervertit, que al final, només volen una ciutadania passiva, acrítica i poc compromesa. Això sí, la democràcia real és només pels banquers, empresaris de primer nivell i alguns dirigents polítics, la ciutadania a votar quan toca, delegant la decisió als que manen de veritat, que ningú haurà escollit i ja està, finit el model democràtic del règim.
El desvergonyiment i perversió arriba a tal punt, que per exemple, als electes de PODEM, diuen que són uns antisistema que volen rebentar el sistema, i això ho diuen, els que durant anys el porten rebentant, els Felipe González, González Pons...O els franquistes del PP, com el Ministre de l’Interior Sr. Fernández Díaz que cada dia va al Valle de los Caídos a resar, suposo que al seu líder espiritual, el criminal i dictador Franco.
Anarquistes, sempre que hi ha alguna situació descontrolada, i dins els anomenats, per la claca política i informativa, antisistema, hi ha els anarquistes, concepte fàcil d’utilitzar, sobretot perquè porten el distintiu negre i la famosa A. El primer que haurien de saber alguns ignorants que donen aquesta informació, que res té a veure el que un es pengi, ho porti de referència o estètica, l’anarquisme és molt més que quatre bretolades i estratègies sense sentit, feliç seria si fos aquesta la concepció ideològica assumida per molts col·lectius, perquè això voldria dir que s’està plantejant un model alternatiu de societat més justa, al servei de les persones, més democràtica i participativa, i llavors aquests polítics de fira que acusen a tot aquell que no saben catalogar d’anarquistes, veritablement es començarien a preocupar per la seva cadira i estat de corrupció.
L’anarquisme, va més enllà de la insubordinació puntual, i demanar un espai social per a fer activitats alternatives. I alguns d’aquests polítics professionals de pandereta es pensen que utilitzant aquest concepte reforcen els desprestigi d’alguns moviments com si això fos un descrèdit, quan està demostrat que els més corruptes, antisistema i desprestigiats socialment són ells per la seva manca d’ètica i escrúpols. Si fossin anarquistes, l’ètica és la seva essència ideològica.
La brigada mòbil dels Mossos
I per últim els mossos, més ben dit, la seva brigada mòbil que alguns no li volen dir “antiavalots” per no comparar-los amb els grisos o policia nacional espanyola. Els pota negra nacionals, els han convertit i pervertit, en els grans protegits, no poden ser criticats, sempre al seu costat, mai posar en qüestió la seva tasca, sempre tractats amb delicadesa, per evitar comparar-los amb d’altres policies nefastes per la memòria col·lectiva del país.
Alguns obliden que no deixen de ser uns mers salvatges ensinistrats per estovar a la gent, i que estan al servei dels polítics professionals d’ordre, dels sectors financers i d’altres sectors de poder, i tinc molt clar que mai un “antiavalot de la brigada mòbil” està al meu servei, en tot cas, està per a estovar-me i detenir-me, per tant, que ningú s’enganyi, l’ordre públic que han de garantir és el que he indicat. Per tant, són igual i amb les mateixes tècniques i instruccions que qualsevol força policial de xoc, que actuarà amb contundència contra treballadors en vaga o manifestació, contra desnonats, contra estudiants, contra el 15 M, contra anarquistes, contra comunistes, contra..., senzillament qui és queixi.
I com és evident, separo la funció dels mossos que no estan en aquesta brigada, que tenen funcions diferents. La brigada mòbil en cap cas és un servei a la ciutadania ni les germanetes de la caritat, serveixen a l’Estat i per l'Estat. El problema d’aquesta brigada, és que cada cop es troba amb més problemes i més actuacions que ha demostrat la seva actitud violenta i al servei de qui està. Com diuen alguns, “cada dia mostren més nerviosisme i inquietud”. I el corporativisme protector, com el del cap del mossos dimitit Sr. Manel Prat, en poc els ha ajudat amagant determinats fets com el de l’Ester Quintana i d’altres, al contrari, ha estat nefast i en contra d’ells mateixos. Han de poder ser criticats, s’ha de fer i s’ha de dir amb tota contundència, perquè sigui un cos normalitzat, com d’altres i per l’aprofundiment i qualitat democràtica.
Per tant, Can Vies, no val com a justificació de tot, ni per a desviar l’atenció, ni per a anar contra alguns models alternatius, demostra que avui a la nostra societat hi ha una forta “crisi” econòmica, social i política, sense valors, ni ètica, ni escrúpols. I en això els mitjans, sobretot alguns s’ho hauran de fer mirar, ja que no tot val al servei de l’Estat i la confusió comunicativa.
Salvador Pérez Riera
Suposo que quan es refereixen a “antisistemes”, a “ antidemocràtics”, a “violents”, es refereixen als Barcenas de torn, als Rajoy de torn que cobren sobresous en B, als sectors financers especulatius i sense ètica ni escrúpols, als empresaris de les grans empreses que no paguen impostos i els beneficis estan en paradisos fiscals, a la troica comunitària que posa la gent a la misèria, al FMI que va determinant receptes de més precarietat i misèria, als polítics professionals corruptes amb diner públic, a la judicatura que està afavorint als de sempre amb sentències com la de Miret o Blesa... Per tant, els majors antisistema i antidemocràtics, son els que en alguns casos sense haver estat escollits determinen accions contra les persones i al servei dels interessos de sempre.
I la pitjor violència no és la que ara es denuncia, és l'estructural de corbata i guants blancs, la que decideix que la ciutadania visqui en la misèria, la precarietat, sense feina ni recursos, sense futur pels joves, pensions i sous de merda, marginació i vulnerabilitat, reiterar mesures que després els que les diuen com alguns banquers i el FMI demanen que s’apliquin, quan ells s’augmenten el sou i les pensions, o proclamen els grans beneficis de la banca després de ser pagat el seu rescat amb diner públic, o quan la ciutadania és qui paga els impostos i les grans empreses no paguen i treuen els diners a paradisos fiscals. I quan un govern aprova lleis que són un atemptat laboral, social i les llibertats públiques i privades. I en aquest apartat, la violència de Can Vies o el Gomeral, són al final anècdotes davant del que la situació podria generar.
Democràcia, alguns en tenen la patent, les persones d’ordre i addictes al règim, que precisament han segrestat el concepte pervertint-la i que són els veritables antisistema, amb l’alt grau de corrupció dels dos grans partits, podrits per dins i que en el cas del PSOE-PSC, han perdut qualsevol concepte ètic, renunciant a la transformació de res, i adaptant-se al modus vivendi com a mers professionals i vividors del sistema.
L’any 1977, amb la reforma política i la Constitució espanyola, i per mitjà de la gran transacció política (mal anomenada transició) que refermava el règim franquista i la seva pervivència en el nou règim, es va consolidar un model irreformable, que fa que el concepte “democràcia” sigui unidireccional i en una sola línia, i avui aquesta reforma constitucional sigui impossible de dur a terme, sinó és per mitjà d’un canvi promogut des de la societat i que rebenti el règim implantat.
D'anarquistes i democràcia
La democràcia és molt més que un vot sacramental en un dia interessat pels politics professionals i els seus partits. El seu exercici és tot l’any, sempre, des d’exercir-la en una comunitat de veïns, fins a un Parlament. I per tant, una Assemblea en qualsevol àmbit, fins a unes eleccions, són tant democràtiques com les que alguns han segrestat i pervertit, que al final, només volen una ciutadania passiva, acrítica i poc compromesa. Això sí, la democràcia real és només pels banquers, empresaris de primer nivell i alguns dirigents polítics, la ciutadania a votar quan toca, delegant la decisió als que manen de veritat, que ningú haurà escollit i ja està, finit el model democràtic del règim.
El desvergonyiment i perversió arriba a tal punt, que per exemple, als electes de PODEM, diuen que són uns antisistema que volen rebentar el sistema, i això ho diuen, els que durant anys el porten rebentant, els Felipe González, González Pons...O els franquistes del PP, com el Ministre de l’Interior Sr. Fernández Díaz que cada dia va al Valle de los Caídos a resar, suposo que al seu líder espiritual, el criminal i dictador Franco.
Anarquistes, sempre que hi ha alguna situació descontrolada, i dins els anomenats, per la claca política i informativa, antisistema, hi ha els anarquistes, concepte fàcil d’utilitzar, sobretot perquè porten el distintiu negre i la famosa A. El primer que haurien de saber alguns ignorants que donen aquesta informació, que res té a veure el que un es pengi, ho porti de referència o estètica, l’anarquisme és molt més que quatre bretolades i estratègies sense sentit, feliç seria si fos aquesta la concepció ideològica assumida per molts col·lectius, perquè això voldria dir que s’està plantejant un model alternatiu de societat més justa, al servei de les persones, més democràtica i participativa, i llavors aquests polítics de fira que acusen a tot aquell que no saben catalogar d’anarquistes, veritablement es començarien a preocupar per la seva cadira i estat de corrupció.
L’anarquisme, va més enllà de la insubordinació puntual, i demanar un espai social per a fer activitats alternatives. I alguns d’aquests polítics professionals de pandereta es pensen que utilitzant aquest concepte reforcen els desprestigi d’alguns moviments com si això fos un descrèdit, quan està demostrat que els més corruptes, antisistema i desprestigiats socialment són ells per la seva manca d’ètica i escrúpols. Si fossin anarquistes, l’ètica és la seva essència ideològica.
La brigada mòbil dels Mossos
I per últim els mossos, més ben dit, la seva brigada mòbil que alguns no li volen dir “antiavalots” per no comparar-los amb els grisos o policia nacional espanyola. Els pota negra nacionals, els han convertit i pervertit, en els grans protegits, no poden ser criticats, sempre al seu costat, mai posar en qüestió la seva tasca, sempre tractats amb delicadesa, per evitar comparar-los amb d’altres policies nefastes per la memòria col·lectiva del país.
Alguns obliden que no deixen de ser uns mers salvatges ensinistrats per estovar a la gent, i que estan al servei dels polítics professionals d’ordre, dels sectors financers i d’altres sectors de poder, i tinc molt clar que mai un “antiavalot de la brigada mòbil” està al meu servei, en tot cas, està per a estovar-me i detenir-me, per tant, que ningú s’enganyi, l’ordre públic que han de garantir és el que he indicat. Per tant, són igual i amb les mateixes tècniques i instruccions que qualsevol força policial de xoc, que actuarà amb contundència contra treballadors en vaga o manifestació, contra desnonats, contra estudiants, contra el 15 M, contra anarquistes, contra comunistes, contra..., senzillament qui és queixi.
I com és evident, separo la funció dels mossos que no estan en aquesta brigada, que tenen funcions diferents. La brigada mòbil en cap cas és un servei a la ciutadania ni les germanetes de la caritat, serveixen a l’Estat i per l'Estat. El problema d’aquesta brigada, és que cada cop es troba amb més problemes i més actuacions que ha demostrat la seva actitud violenta i al servei de qui està. Com diuen alguns, “cada dia mostren més nerviosisme i inquietud”. I el corporativisme protector, com el del cap del mossos dimitit Sr. Manel Prat, en poc els ha ajudat amagant determinats fets com el de l’Ester Quintana i d’altres, al contrari, ha estat nefast i en contra d’ells mateixos. Han de poder ser criticats, s’ha de fer i s’ha de dir amb tota contundència, perquè sigui un cos normalitzat, com d’altres i per l’aprofundiment i qualitat democràtica.
Per tant, Can Vies, no val com a justificació de tot, ni per a desviar l’atenció, ni per a anar contra alguns models alternatius, demostra que avui a la nostra societat hi ha una forta “crisi” econòmica, social i política, sense valors, ni ètica, ni escrúpols. I en això els mitjans, sobretot alguns s’ho hauran de fer mirar, ja que no tot val al servei de l’Estat i la confusió comunicativa.
Salvador Pérez Riera