Els pagesos de Rellinars aposten per una cooperativa agrària

La idea va néixer durant l'estiu del 2013, quan un grup de veïns, compromesos amb l'agricultura i amb els models econòmics justos i solidaris, van decidir constituir una espècie d'hort comunitari

David López
12 de juny del 2014
Pau Sales treballa l'hort que té a Rellinars Foto: David López

A mig camí entre la necessitat i la utopia, a Rellinars s'està gestant una nova iniciativa agrícola a la qual s’ha convidat tot el poble. Es tracta d'una cooperativa agrària en què cadascú decidirà de quina forma hi participa. Amb treball o amb diners. Agafant les eines i llaurant, aportant-hi maquinària, donacions o realitzant qualsevol tipus de tasca que pugui servir en aquest projecte per avançar. 

En la proposta hi tindrà cabuda tothom que vulgui formar part d'un projecte idealista però amb uns objectius més que clars: fomentar l'agricultura local i lluitar, en la mesura del possible, contra un sistema econòmic que cada dia es cobra més víctimes en forma d'aturats. 
 
La cooperativa agrícola que va adquirint forma encara està en una fase força embrionària però sembla que podrà reeixir. La idea va néixer l'estiu del 2013, quan un grup de veïns, compromesos amb l'agricultura i amb els models econòmics justos i solidaris, van decidir constituir una espècie d'hort comunitari, semblant als que ja funcionen a altres indrets del país amb resultats positius. Van donar a conèixer la idea al Consistori i van sol·licitar a un propietari particular la cessió d'un terreny. Una hectàrea de camp sense conrear i sense preparar. Una zona totalment feréstega del poble.
 
Un camí molt dur
 
“Hem hagut de condicionar-ho tot a mà”, explica Pau Sales, un dels principals ideòlegs i impulsors d'aquesta iniciativa, que reconeix que “el camí és dur, tant física com mentalment”. No disposen de màquines desbrossadores, ni tractors, ni res semblant”. 
Això suposa que “una tasca que es podria dur a terme en un dia amb l'instrumental adequat, esdevé una feina titànica”, assenyala. Però ell no s'acovardeix. Amb 32 anys té clar que “aquest projecte té moltes raons de ser”, i en cita com una dels principals “l'altíssim índex d'atur que registra aquest municipi”. Efectivament, a Rellinars no hi ha indústries, ni amb prou feines serveis. 
 
Els establiments hostalers es compten amb els dits d'una mà i l'oferta laboral sempre ha estat mínima. “Cada vegada hi ha més gent sense feina i sense ingressos, i d'aquesta manera oferim la possibilitat de realitzar una activitat productiva per a tots”, confirma Sales. 
 
Però no és l'únic motiu pel qual s'han posat a treballar: “Rellinars és un poble amb una tradició agrícola ancestral, i els seus fruits són excel·lents: la mongeta del ganxet, la mongeta tendra autòctona… són productes de qualitat, que creixen en les millors condicions, amb aigua pura i també en una bona terra”.Així, amb les premisses de fomentar l'agricultura, crear feina per als aturats i caminar cap a un sistema de comerç més just i solidari, va arrencar la idea a l'estiu. 
 
“Després del condicionament del terreny vàrem optar per plantar-hi calçots, cols i faves tendres”, explica Sales. Una bona elecció, segons van considerar la desena de persones que forma la gènesi de la cooperativa. Va sortir un contratemps, pèro: la poblada colònia de porc senglars que habita a Rellinars i a tot el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que ha destrossat l’hort diverses vegades, perquè ja no tenen por d'acostar-se als nuclis urbanitzats. “El senglar hi ha vingut molt sovint. No es menjaven els calçots, però sí, per exemple, les faves i les cols, i això és una mica del que també aprendrem en els propers mesos”, reconeix Sales. 

Un menjador social amb productes conreats
 
Amb molt esforç i esquivant totes les adversitats, la cooperativa avança sense pressa però sense pausa. “En breu començarem a conrear altres productes, i esperem que sigui el moment en què la gent abandoni les reticències”. I és que, des de l'inici, l'equip ha tingut nombroses altes i baixes, i ha mantingut al final un nucli d'unes deu persones, que pretenen, “com a últim objectiu, constituir un menjador social que es nodreixi dels productes conreats en aquest hort”. Així, cadascú podria participar d'aquest projecte “aportant-hi el que millor sàpiga fer. 
 
Si no pot agafar l'aixada i posar-se a llaurar, sí que podrà fer treballs a la cuina, o tasques de secretariat”. I si no disposa de temps o habilitats, sempre ho podrà compensar “aportant-hi maquinària, o simplement realitzant donatius perquè la iniciativa segueixi avanci”. Des de la cooperativa consideren que “no pretenem canviar el món, però sí establir un nou model econòmic, a petita escala, que permeti a la gent poder treballar i menjar”. Sales ja avança que “ningú es farà ric amb aquest projecte, pel volum que gestionem, perquè no és el nostre objectiu i perquè resulta impossible competir amb les grans superfícies, que són les que marquen el preu dels aliments”. 
 
No obstant això, sí que aspiren a “fomentar l'agricultura al municipi, els seus productes, la solidaritat entre persones, i construir una societat una mica més justa”, va insistir Sales, que considera que “la nostra societat necessita un Armageddon mental que la faci reaccionar, i aquests moments de crisi poden resultar ideals per construir aquest tipus d'iniciatives”. Reconeix que el model que proposa “és una utopia, i a la utopia mai s’hi arriba… però pel camí es poden aconseguir grans coses”.