16
de maig
del
2014
Els Ajuntaments no poden cobrar la plusvàlua pels immobles devaluats durant la crisi. Fa temps que la Cambra de la Propietat de Terrassa i Comarca avisa l’Ajuntament sobre aquesta situació que considera de "falta de legalitat i de justícia tributària en l’aplicació de l’impost sobre la plusvàlua municipal".
La Cambra ha manifestat a l’Ajuntament de Terrassa que en un moment en què les propietats han perdut valor no pot cobrar-se un impost que té com a fonament l’existència d’un augment. Els pisos, locals, naus, places de pàrquing, trasters, oficines adquirits en els darrers anys previs a la crisi immobiliària han perdut i s’han devaluat com a poc en un 50% del valor que tenien, expliquen des de l'entitat.
Quan a partir de la crisi (2008 en endavant) es venen, o se subhasten (via execució hipotecària) o s’hereten, "legalment no han de pagar plusvàlua municipal, perquè es transmeten per un valor inferior. Inclusivament per aquest motiu la Cambra de la Propietat va procedir el 21 de novembre de 2013 a impugnar oficialment l’Ordenança fiscal que regula aquell impost (Ordenança 2.4: Impost municipal sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana). El Ple de l’Ajuntament de Terrassa va desestimar la impugnació."
L’Ajuntament de Terrassa (i no és l´únic, assegura la Cambra) sosté que s’ha de pagar la plusvàlua encara que hi hagi hagut pèrdua del valor del pis, pàrquing, traster, nau, local, oficina o propietat de què es tracti. El resum de la impugnació per aquesta qüestió era que “l’entorn econòmic en què estem immersos està comportant la disminució de valor de mercat dels actius immobiliaris, donant com a resultat unes minusvàlues, que s’acrediten precisament en el moment en què es transmeten els immobles, de tal manera que la crisi que viu el sector immobiliari ha provocat una situació abans impensable: la venda d’immobles genera pèrdues o minusvalidesa patrimonial, ja que el valor en venda és inferior al valor d’adquisició".
Segons la Cambra de la Propietat, a Terrassa, del 2007 fins a l’actualitat es pot estimar la davallada dels valors (i per tant també del valor del sòl), en un 55%. “No obstant això, l’Ajuntament segueix exigint l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (impost de plusvàlua) quan es produeix la transmissió d’un immoble, perquè el mètode de càlcul no té en compte el guany o pèrdua real en la transmissió de l’immoble”.
Per posar un símil, la posició de l’Ajuntament seria la mateixa que haver de pagar l’IRPF sense haver tingut ingressos de cap tipus a l’any corresponent. L’Ajuntament no ha de cobrar aquest sobre l'increment de valor quan en la transmissió hi ha pérdues i haurà de tornar les quotes cobrades indegudament si se li reclamen pels afectats que ho justifiquin.
Ja hi ha diverses sentències que donen la raó a la posició de la Cambra, "del coneixement també de l’Ajuntament", per exemple del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i també una recent sentència del Jutjat contenciós-administratiu núm. 10 de Barcelona, que obliga a l’ajuntament que havia cobrat de forma no ajustada a la llei pel motiu anteriorment explicat a retornar els diners (Ajuntament de Sant Just Desvern). La Cambra de la Propietat està ultimant un sistema de reclamació de les plusvàlues pagades pels seus socis davant de l’Ajuntament. La Cambra adverteix també, que tal com està redactada la normativa de recaptació fiscal, no és aconsellable que els futurs afectats deixin de pagar sense més per evitar que mentre se’ls reclami per via executiva. Per tant, hauran de pagar i reclamar que se’ls hi torni el que han pagat (amb interessos des que es reclama).
La Cambra ha manifestat a l’Ajuntament de Terrassa que en un moment en què les propietats han perdut valor no pot cobrar-se un impost que té com a fonament l’existència d’un augment. Els pisos, locals, naus, places de pàrquing, trasters, oficines adquirits en els darrers anys previs a la crisi immobiliària han perdut i s’han devaluat com a poc en un 50% del valor que tenien, expliquen des de l'entitat.
Quan a partir de la crisi (2008 en endavant) es venen, o se subhasten (via execució hipotecària) o s’hereten, "legalment no han de pagar plusvàlua municipal, perquè es transmeten per un valor inferior. Inclusivament per aquest motiu la Cambra de la Propietat va procedir el 21 de novembre de 2013 a impugnar oficialment l’Ordenança fiscal que regula aquell impost (Ordenança 2.4: Impost municipal sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana). El Ple de l’Ajuntament de Terrassa va desestimar la impugnació."
L’Ajuntament de Terrassa (i no és l´únic, assegura la Cambra) sosté que s’ha de pagar la plusvàlua encara que hi hagi hagut pèrdua del valor del pis, pàrquing, traster, nau, local, oficina o propietat de què es tracti. El resum de la impugnació per aquesta qüestió era que “l’entorn econòmic en què estem immersos està comportant la disminució de valor de mercat dels actius immobiliaris, donant com a resultat unes minusvàlues, que s’acrediten precisament en el moment en què es transmeten els immobles, de tal manera que la crisi que viu el sector immobiliari ha provocat una situació abans impensable: la venda d’immobles genera pèrdues o minusvalidesa patrimonial, ja que el valor en venda és inferior al valor d’adquisició".
Segons la Cambra de la Propietat, a Terrassa, del 2007 fins a l’actualitat es pot estimar la davallada dels valors (i per tant també del valor del sòl), en un 55%. “No obstant això, l’Ajuntament segueix exigint l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (impost de plusvàlua) quan es produeix la transmissió d’un immoble, perquè el mètode de càlcul no té en compte el guany o pèrdua real en la transmissió de l’immoble”.
Per posar un símil, la posició de l’Ajuntament seria la mateixa que haver de pagar l’IRPF sense haver tingut ingressos de cap tipus a l’any corresponent. L’Ajuntament no ha de cobrar aquest sobre l'increment de valor quan en la transmissió hi ha pérdues i haurà de tornar les quotes cobrades indegudament si se li reclamen pels afectats que ho justifiquin.
Ja hi ha diverses sentències que donen la raó a la posició de la Cambra, "del coneixement també de l’Ajuntament", per exemple del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i també una recent sentència del Jutjat contenciós-administratiu núm. 10 de Barcelona, que obliga a l’ajuntament que havia cobrat de forma no ajustada a la llei pel motiu anteriorment explicat a retornar els diners (Ajuntament de Sant Just Desvern). La Cambra de la Propietat està ultimant un sistema de reclamació de les plusvàlues pagades pels seus socis davant de l’Ajuntament. La Cambra adverteix també, que tal com està redactada la normativa de recaptació fiscal, no és aconsellable que els futurs afectats deixin de pagar sense més per evitar que mentre se’ls reclami per via executiva. Per tant, hauran de pagar i reclamar que se’ls hi torni el que han pagat (amb interessos des que es reclama).