12
de maig
del
2014
Maria Costa Foto: J.M.O.La Fira de Terrassa va néixer del no res en una època on la ciutat encara no tenia massa clar que podia ser un referent turístic de primera magnitud, amb la Seu d'Egara i tot l'entramat de patrimoni de finals del segle XX i principis del XX. Qui ho va tenir més clar va ser una regidora de l'època, Maria Costa, ara gerent de Comerç Terrassa Centre i que durant un temps se la veure com a possible i futurible alcaldessa. No en parla massa, però de vegades se la nota dolguda perquè creu que mai se li ha reconegut prou una idea que ha reeixit i que s'ha convertit en la Festa Major d'hivern.
Si li sembla, remontem-nos als origens. Com va començat tot plegat?
Els Jocs Olímpics de Barcelona 92 van marcar un abans i un després en la visió del turisme. Es va veure que era possible portar gent a descobrir Terrassa perquè hi havia molt per oferir. Quan es van acabar els Jocs algunes de les persones que havien potenciat el turisme es van quedar a l'Ajuntament i a l'entra jo a l'Ajuntament van decidir donar-li una empemta.
El primer que es va fer va ser obrir la botiga amb material egarenc. Quina era la idea?
Vem pensar en fer rutes, en vendre productes de qualitat, amb un valor afegit... I una cosa que se'n va acudir va ser preparar la Fira Modernista.
Té pare o mare? A qui se li va acudir?
A mi, a mi.
I com va anar?
Després de visitar altres municipis vaig adonar-me que, a part de
veure pedres i patrimoni, calia fer les coses més atractives. I les fires són una bona eina.
Però fires modernistes n'hi havia en altres indrets de Catalunya?
No, gairebé tot eren fires medievals, i sempre repetides perquè les preparava una empresa. Totes eren molt clòniques.
I l'opció va ser trencar amb el model establert i anar cap a una aposta que era una veritable juguesca?
Una Fira Modernista. Teníen prou arguments per posar-la en marxa. I amb la premisa que no ens l'organitzaria ningú, sinó que seríem nosaltres mateixos. Turisme i comerç de l'Ajuntament ens vem posar a treballar.
Es volia una fira per la gent de fora, pels terrassencs, per a una elit?
Sobretot, de carrer i pel poble, per tot el poble. Per tant doncs, es va demanar als grups de cultura popular si col·laborarien en un nou projecte de ciutat. I la resposta va ser immillorable, com la dels gremis de diferens oficis. I també ho va ser la de la Diputació, amb la que es va establir que altres municipis podrien participar i vendre el seu patrimoni. Les paradetes que hi ha ara van néixer d'allà, i d'uns dibuixos que jo vaig proposar. I els patrocinadors van ser molts.
Van respondre fàcilment els patrocinadors?
Sí, i sorprenentment, perquè els oferíem participar en una cosa totalment nova i que no sabíem quin acolliment tindria.
S'ha dit que hi havia força diners per posar-la en marxa?
L'Ajuntament tenia un pressupost petit. Però hi havia bona voluntat de moltes àrees i la gent es va anar engrescant.
Curiosament, es va inaugurar poc abans d'unes eleccions municipals. Feia cert "tuf" a electoralisme. Sap que es va dir que es va fer per a captar votants?
Són males llengües. No és veritat. Hi portàvem molt temps treballant. Les eleccions no ho van tenir absolutament res a veure. I puc recordar que vaig haver de fer una feina de formigueta per convèncer tothom de que era possible i de que pagava la pena intentar-ho. Vaig fer moltes trucades i vaig parlar amb molta gent, I no tothom ho tenia clar. Molts es pensaven que no tiraria endavant, que era una aposta massa arriscada. Em deien que faríem una cosa de baix nivell, que ja n'hi havia a tot Catalunya...
La data té alguna raó de ser?
Es va fer per recordar les fires antigues, que es feien a principis de
maig. I s'ha conservat. La propera és el 10 i 11 de maig
Va ser fàcil discernir què hi entrava?
Doncs no. Va ser tot un debat. Havia de separar-se clarament què era modernista, què noucentista, què hi havia, quin era el marge temporal... I ara s'han fet els protocols.
Té algun record del primer dia d'ara fa 13 anys?
Un que em va emocionar. Sortir de casa i començar a veure gent pel
carrer amb vestits modernistes. No m'ho acabava de creure. Vaig
pensar: estar passant. I l'altra cosa divertida és que trobava gent al vespre que ens felicitava per l'oferta. M'omplia. I ara es fa perquè la gent de Terrassa vol que es faci. És molt participativa. I sobretot, repeteixo, la gent s'ha posat a fer vestits espectaculars.
En les enquestes que fem, un dels elements més apreciats és l'ambientació.
Tenim prou patrimoni per haver-nos convertit en la ciuta modernista de Catalunya? N'hi ha per tant o que és que alguna cosa s'ha fet bé?
Si més no, gaudim de les fàbriques. A Barcelona potser tenen cases de senyors, cosa que ens falta, encara que alguna n'hi ha, com la Masia Freixa, la Casa Baumann. És veritat que la Masia Freixa és excepcional i només per veure-la ja ha de valer la pena un desplaçament a Terrassa. Les seves formes llueixen des de totes les perspectives. I al bell mig de la ciutat.
I les fàbriques ningú les havia valorat.
Perquè tothom les havia vist sempre. Formaven part de la vida diària i passaven desapercebudes, com el soroll de la llançadora que se sentia fa anys pels carrers. Som la ciutat de les xemeneies, la ciutat de les fàbriques. Recordo quan estenies la roba i havies de córrer per treure-la quan començaven a caure volves de les xemeneies de la Terrassa Industrial. Terrassa era una ciutat obrera i el modernisme que es va fer era menys empalagós que a altres llocs.
Potser posaríem en aquest sac empalagós del que parla el Teatre Principal?
Potser. Però les fàbriques són d'una estètica increïble. Dins d'una nau se't genera un sentiment especial. La llum t'ajuda a reflexionar, a pensar... Estava tot estudiat. A Terrassa hi ha les catedrals de la indústria. I la Fira s'havia d'adaptar a les nostres realitats, és a dir, a una ciutat treballadora.
A la Fira potser es reflecteix poc?
Té raó, tot és molt bonic i les diferències de classe de l'època resten amagades. I sembla que tot siguin flors i violes. La vida del
treballador era molt dura.
Què ha significat La Fira Modernista per la ciutat, de cara enfora i de cara endins?
Volíem que es parlés de Terrassa i ho hem aconseguit. La gent es pensa que tot s'acaba a Collserola. Doncs els hi hem dit a la gent de Barcelona que darrere la muntanya hi ha moltes coses. La Fira Modernista ha salvat Terrassa. L'ha posat en el mapa del modernisme. Es coneixia el modernisme de Barcelona, el del Maresme... Voldria, a més, realçar que es va fer una exposició a La Pedrera de Gaudí. La mostra i la Fira van fer que molta gent se n'adonés del nostre potencial. I cal afegir-hi un llibre magnífic, El Modernisme a Terrassa, de Joan Manel Oller i d'Àngels Rodulfo.
Les Esglésies de Sant Pere, ara rebatejades com a Seu d'Ègara són l'altra joia de la corona.
I em sembla que les hauríem de saber vendre encara millor. Són quelcom únic.
Aprofundint, l'aposta ha de ser lluitar per a que les Sant Pere, Santa Maria i Sant Miquel com a Patrimoni de la Humanitat o fer un pensament i fer-ho pel modernisme industrial?
De romànic n'hi ha a tot arreu. A mi, més que res el que m'apassiona són les fàbriques, i les xemeneies. El recargolament no m'agrada, i els vitralls, només alguns. Les fàbriques són com santuaris, amb una gran espiritualitat, de vegades més que una església.
La Fira ja està consolidada, però com ha evolucionat i cap a on ha d'anar?
Crec que passa moments, com a tot en la vida. Va haver-hi anys on va créixer molt, i després temporades dedecàdencia, sobretot per culpa del pressupost o perquè de vegades la persona que hi ha davant no tiba prou del carro. Ara estem en un moment de nou impuls. Estem en el camí encertat. Vam passar uns anys de crisi, spha de reconèixer, i hem remuntat. Hi ha més esforços i més recursos i es nota en els resultats.
Diria que falta més gent disfressada?
El que falta és ajustar alguna coseta. De vegades encara hi ha carpes que no tenen res a veure amb l'època al costat de les modernistes. I tothom hauria d'anar vestit. És relativament fàcil. Tot i així, la vestimenta ha tingut una evolució positiva i era difícil de preveure quan es va posar en marxa el projecte. I això dóna ambient. Es crea un gran escenari teatral a l'aire lliure. La gent s'ho creu i és molt curosa.
I sabria dir per què funciona?
Fa ciutat i el públic és molt tranquil, molt de casa. I els seus avis
havien viscut l'època i els hi fa una certa gràcia recordar-ho. A Terrassa una fira medieval segurament no tindria èxit.
Una de les diferències amb la Festa Major d'estiu és que al juliol hi ha terrassencs que desapareixen de la ciutat i amb la Fira Modernista es queden per viure-la?
És una de les diferències. Hi ha gent que marxa, sí, és veritat.
Ens ha ajudat a que Terrassa es conegui a Espanya, a la resta d'Europa, a la resta del món?
Ara una revista de la Catalunya Nord ens dedicarà 40 pàgines i en
distribuirà 45.000 exemplars. A Espanya, ara tot costa més pels moments polítics que es viuen. La culpa la tenen ells. Quan vaig a reunions ja els hi dic que d'acord, que som estranys.
La Fira ens ha permès reafirmar-nos en la nostra autoestima, una virtit poc egarenca, i més si es compara amb municipis propers, i vull dir, per exemple, Sabadell?
Jo crec que sí. La gent de Terrassa és filla de la fàbrica, i ara li'n dóna un valor. I és bo per la ciutat. Jo diria que quan anem a fora
venem Terrassa.
Sabadell també té moltes fàbriques. No podrien haver estat ells els que fessin una fira modernista?
Van tirar-ne gran quantitat quan van fer el soterrament del tren. Però de fàbriques en tenen. Em sembla que no n'han fet bandera com ho hem fet els terrassencs. I, de fet, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, al Vapor Aymerich, Amat i Jover, és únic i irrepetible. És la catedral de les catedrals de la indústria. I la llàstima és que un petit troç se'n va anar a terra.
Li agrada com s'han reutilitzat antics edificis de l'època modernista?
En general, sí. S'han reconvertit en restaurants, habitatges, escoles, serveis municipals... són museus vius.