Cecot Terrassa diu que el dret a decidir ha vingut per quedar-se

Antoni Abad, primer de l'esquerra a la segona fila, amb els signataris del manifest.

El president de Cecot, Antoni Abad, ha afirmat avui que als empresaris els "preocupa la intolerància i la ignorància" en relació al Dret a Decidir, després de subratllar que sense diàleg es pot incrementar la tensió i que els estudis demostren que un funcionament adequat de les administracions afavoreix el creixement econòmic.

Abad ha posat èmfasi que el dret a decidir "ha vingut per quedar-se com un element de qualitat", i ha afegit que els empresaris no estan inquiets per la democràcia, perquè cada dia es realitzen consultes en les seves empreses.

El president de la patronal terrassenca ha fet aquestes declaracions en el marc de la signatura, aquest matí, del "Manifest del Far", que ha tingut lloc a Llafranc (Girona) per donar la "total adhesió " al Pacte Nacional pel Dret a decidir. La Cecot és una de les 28 entitats catalanes que han signat aquest manifest, entre elles també la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, segons que ha informat EP.

Entre els firmants hi són les 14 cambres de comerç -incloent el Consell de Cambres- i un total de 14 patronals. Les 28 entitats catalanes han aprovat el manifest, que consta de tres punts i que estableix: "Un suport incondicional al procés iniciat pel Parlament de Catalunya, avalat per una àmplia majoria dels seus diputats, que ha de permetre que els nostres ciutadans puguin, lliure i democràticament, expressar la voluntat sobre el futur del país".

El text també incorpora el compromís de respectar i donar suport a la decisió que prengui el poble de Catalunya, sigui quin sigui, i afegeix que la voluntat de tots els empresaris signants és adaptar l'actuació de les seves empreses a aquesta voluntat, de manera que es pugui "continuar contribuint al progrés i al benestar "de la societat catalan.

A més de la Cambra de Terrassa, han signat les càmeres de Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Palamó, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Tarragona, Tàrrega, Tortosa i Valls.

Pel que fa a les patronals, a més de la Cecot, han signat les següents entitats: Foeg, Pimec Girona, Fòrum Carlemany , Amec, Fepime, Femcat , Pimec , Empresaris de l'Anoia, Confederació d'Organitzacions Empresarials de Lleida, Federació d'Associacions Empresarials del Maresme, Consell Empresarial d'Osona, Confederació de Comerç de Catalunya i Sant Cugat Empresarial.

Les 28 organitzacions empresarials van acordar celebrar l'acte d'aquest dijous després que, a finals de febrer, el Grup Impuls per Girona (GiG) - format pels empresaris gironins - signés un text similar al 'Manifest del Far'.

"No és una qüestió d'uns quants il·luminats"

La signatura s'ha produït un dia després que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, demanés a les grans empreses la seva implicació contra el procés de Catalunya, que va atribuir a una dèria d'alguns partits polítics i que va considerar com a minoritari a Catalunya. Va fer-ho en un dinar a Madrid amb els grans empresaris espanyols associats al Consejo Español de Competitividad (CEC).

Tanmateix, en la signatura de les 28 entitats catalanes, el president de la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona (Foeg), Ernest Plana, ha assegurat que el procés català "no és qüestió d'uns quants il·luminats " i ha recordat que els empresaris també reivindicaven un nou pacte fiscal. El màxim dirigent de la FOEG, una entitat que depèn de Foment del Treball, ha considerat que s'han ofert "repetides propostes de diàleg" i ha subratllat que la societat catalana ha treballat els últims anys per reconèixer Catalunya com un fet diferencial.

En aquesta línia, el president de Pimec Girona, Pere Cornellà, ha manifestat que els empresaris són creadors de riquesa i que estan "preocupats " en saber on es dirigeix ​​aquesta fortuna, després de qualificar el dret a decidir com una expressió bàsica perquè suposa una posició majoritària dels ciutadans catalans.

El vicepresident del Consell de Cambres de Catalunya, Domènec Espadalé, ha assegurat que la trobada d'aquest dijous a Llafranc vol "fer pedagogia d'una qüestió bàsica que ha estat assimilada pels representants del Parlament" i ha explicat que són necessaris organismes adequats per arribar a vies de consens mitjançant el diàleg, després d'anunciar el seu desig de poder votar el proper 9 de novembre i acceptar la decisió que prengui el poble català.

L'acte ha acabat amb la intervenció de l'expresident del Parlament i coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol, que ha reconegut que no tenen "totes les variables controlades" del procés català i ha assegurat que les actuacions s'han d'efectuar amb una actitud cívica sense perdre el sentit democràtic. Rigol ha conclòs que la ciutadania catalana vol garantir el seu benestar "amb valors culturals elevats per aixecar el nivell del país "i ha considerat que la situació de Catalunya s'ha de resoldre a través del diàleg amb Espanya, basant-lo en els drets i els deures.