El patrimoni modernista de Terrassa tocat de mort

La Masia Marcet, al carrer de Joan d'Àustria de Can Boada del Pi Foto: J.M.Oller

El modernisme ha ofert a Terrassa un valor afegit, un element patrimonial de valor incalculable. En temps de Franco, i sota l'especulació urbanística, en van desaparèixer grans joies, com l'Escola Torrella de la Rambla. Tot i que ara el Modernisme es valora, hi ha edificis de grans arquitectes en perill.

Els més significatius, el que més perillen, són el Magatzem Corcoy, la Masia Marcet i la Casa Higini Roca. A més, responen a tres tipologies diferents: un és industrial, l'altra és un habitatge al bell mig de la ciutat i el tercer és una llar aïllada. Tots formen part del Catàleg d'Elements d'Interès Històric i Artístic de Terrassa, que significa que s'hi ha de tenir una cura especial. El document, però, és del 1984 i ja fa anys que se n'hauria d'haver fet la revisió.

La plaça Mossèn Jacint Verdaguer, prop de l'estació del Nord, va ser un dels llocs de Terrassa on es van construir els magatzems tèxtils de venda a l'engròs. Un d'aquests és el magatzem Corcoy, de façana modernista, amb les dues finestres laterals acabades amb arc de ferradura i formes arrodonides al coronament. El seu autor és Melcior Viñals i Muñoz.

Aquest magatzem tèxtil, de començaments del segle XX –la data exacta no està gaire clara–, presenta una tipologia força original en aquest tipus d'edificis industrials. Té una planta baixa i un cos central més elevat en forma de primer pis. L'any 1956, Joan Sallés Cusidó, en representació de la societat Corcoy S.A. va sol·licitar enderrocar la façana principal de l'edifici, però l'Ajuntament va obligar el propietari a conservar-la i aquest finalment es va limitar a netejar-la i estucar-la. Més endavant va acollir una botiga de venda d'aparells d'astronomia. Des que va tancar el grau de degradació ha anat in crescendo. Les humitats se l'estan cruspint. Hi ha un requeriment del consistori perquè l'actual amo hi actuï, i sembla que hi haurà millores aviat.

El Magatzem Corcoy, a la plaça Mossèn Cinto Verdaguer Foto: J.M.Oller

Aïllada al rodal
La Masia Marcet, al carrer de Joan d'Àustria, sense número, és de començaments del segle XX i obra de Lluís Muncunill. L'edifici presenta un estat de conservació deplorable i necessita puntals per romandre dret i evitar problemes més greus. El seu autor és l'arquitecte més important de Terrassa, Lluís Muncunill. L'edifici, de planta quadrada, estava lligat a la Masia de Can Boada del Pi del segle XVI, i feia de residència. En realitat, de masia en té molt poc, tot i que va acabar per rebre aquesta qualificació. És una casa. Això sí, aïllada i al que eren els rodals de la ciutat. A la majoria de treballs es diu que el seu origen cal buscar-lo a principis del 1920. Ara es creu que potser és més tardana i se l'hauria de situar cap als anys 20. Per aquesta raó, caldria veure una peça a redós del Modernisme i del Noucentisme, amb tocs molt barroquitzants. La Masia Marcet consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants. Es remata amb una cornisa correguda amb decoració. Inclou un porxo suportat per dues columnes que forma una petita terrassa a l'altura de l'habitació principal. Les obertures mostren decoració a les llindes. A dins manté arrambadors i un grapat de rajoles originals.

La joieria Baró 
La Casa Higini Roca és una gran desconeguda, tot i que per veure on és només cal parlar que se la coneix també com a Joieria Baró, al carrer dels Gavatxons, 19. És un edifici entre mitgeres, molt estret, i amb la majoria de tocs característics de Muncunill. La planta baixa, amb la botiga, està totalment reformada i no té res a veure amb el que es va fer el 1907. A la planta superior disposa de dos balcons de forja. Les obertures tenen arcs rebaixats. S'acaba amb gablets a la cornisa. Per sobre de les finestres hi ha decoració ornamental esculpida amb relleus florals.
Muncunill
Lluís Muncunill i Parellada va desenvolupar la seva activitat principal a Terrassa. Entre el 1892 i el 1903 en va ser arquitecte municipal i fou el més prolífic que ha tingut la ciutat, on ha deixat edificis per a usos diversos i va definir noves tipologies d'edificis industrials. La varietat constructiva li va permetre configurar la imatge urbana de la ciutat modernista egarenca, amb la utilització de cobertes amb voltes de maó de pla, lligades amb tirants de ferro, suportades sobre pilars de ferro colat.

Melcior Viñals
Melcior Viñals i Muñoz té una obra fonamentalment eclèctica, encara que en nombroses ocasions també utilitza, en més o menys grau, el Modernisme. Per desavinences amb el seu germanastre es va trasllar a Terrassa, on va ser nomenat arquitecte municipal i on va realitzar gran part de la seva obra, amb una producció molt variada, ja que va fer tant edificis públics com particulars (magatzems, mercats, edificis públics i cases particulars).
 Casa Higini Roca, al carrer de Gavatxons Foto: L. Tarrida