01
de maig
del
2014
Nou canals de la TDT estan condemnats a desaparèixer a causa d’una assignació de llicències que no es va fer correctament, ni des del punt de vista tècnic ni legal. Els canals amb més audiència segueixen sent els que ja vèiem a l'època de la televisió analògica (TV3, T5 o A3 s'alternen sovint en les primeres posicions). Tot i això, alguns dels que es perdran també tenen una bona quota malgrat trobar-se en el grup dels més especialitzats i, per tant, minoritaris.
Els canals que hauran de tancar abans del 6 de maig ho fan després d'una sentència del Tribunal Suprem que invalida l'assignació feta l'any 2010 durant el govern del PSOE a Madrid. Corresponen a Atresmedia, Mediaset, Unidad Editorial i Vocento, i són els següents:
- En el cas d'Atresmedia, la companyia tancarà Nitro, laSexta3 i Xplora
- Mediaset ha decidit prescindir de LaSiete i LaNueve
- Unidad Editorial deixarà d'emetre un canal d'anuncis i AXN
- Vocento tancarà dos canals d'emissió d'anuncis
Aquest moviment podria suposar una gran oportunitat per la televisió de pagament: Telefónica ha presentat recentment les noves ofertes del producte agrupat Fusión que inclou línia de telèfon amb trucades incloses, connexió a Internet amb fibra òptica, una línia mòbil amb Internet i trucades incloses en algunes opcions i el seu servei de televisió, Movistar TV. A més, ha anunciat que convertirà les connexions d'ADSL en fibra allà on sigui possible, i tot això amb un preu molt semblant -i en alguns casos igual- que les ofertes prèvies que només oferien la línia fixa i la connexió a la xarxa.
El secret de tot això és pagar. En alguns casos disposem d'opcions addicionals, basades sobretot en esdeveniments esportius com els campionats de futbol, motociclisme o automobilisme, que solen augmentar considerablement la quota mensual. Malauradament, no hi ha possibilitat de compra per esdeveniment i només podem adquirir paquets que inclouen temporades senceres, tot i que en aquest cas el motiu seria més d'estratègia econòmica que tecnològic: l'opció dels micropagaments, o de l'adquisició de productes o serveis més fragmentats, sol ser més complexa però molt més útil per segons quins consumidors.
Tornant a l'entramat de la TDT, només li resta un argument a favor, tot i que potser el més important: no es paga. Però hem de ser conscients que la seva implementació va suposar una inversió important, en general tant per les infraestructures com per les adaptacions de les antenes dels edificis. Tots aquests esforços, i més tractant-se d'un passat no tant llunyà, podrien haver-se centrat en millorar les connexions i promoure alguna plataforma gratuïta de televisió IP, de manera que tota la inversió realitzada també hauria repercutit, directa o indirectament, en la qualitat de la connexió a Internet, un element que sovint, en determinats territoris, té una qualitat deficient.
En resum, disposem d'una TDT que ha obligat a adaptar les instal·lacions dels edificis dues vegades i va camí de requerir-ne una altra -que no deixa de ser una bona notícia pels antenistes- per una mala planificació d'aquells que només tenen una feina: planificar. Una TDT que competeix contra ofertes de pagament més ben estructurades, en plataformes més ben integrades i amb possibilitats de gravació o televisió a la carta que, per la TDT no són possibles si no es disposa d'equipament que no és barat a la llar o de subscripcions a serveis externs. Perquè si és gratuït, és per algun motiu. I segur que, amb tot això, les operadores com Movistar, Ono o Canal+, poden estar contentes: si la TDT és la seva competència, només han de tenir paciència i esperar. Els clients ja els aniran arribant amb el temps.
Miquel Serrabassa és cap de tecnologia i sistemes al Grup Nació Digital, on hi treballa des de l'any 2002. El podeu seguir a i a Google+ .