20
d'abril
del
2014
L'agrupació socialista d'Ullastrell va posicionar-se a favor de la declaració sobiranista Foto: PSC Més enllà de la capital, Terrassa, el PSC té poca o nul·la presència als pobles de la comarca. A diferència d'altres municipis del país, al territori liderat per l'antiga Ègara, els socialistes només poden aspirar a fer de crossa de la resta de formacions. I això, tenint present que l'actual primer secretari del PSC català és l'exalcalde terrassenc Pere Navarro. La potència socialista a Terrassa, on governa de manera ininterrompuda des de les primeres eleccions municipals del 1979, no té traslació a la comarca pròpia. Malgrat tenir un gran entorn urbà proper i formar part de la segona corona metropolitana, els municipis han seguit dinàmiques pròpies, i els resultats electorals s'han d'interpretar en la majoria de les vegades en clau interna, tot i que el que passa a la resta del país influeix en cadascun dels comicis electorals que es fan.
Un acord amb poques fissures
El socialisme només toca poder real a Ullastrell, gràcies a un acord de govern estable i que funciona sense massa fissures. Però és minoritari i va a remolc d'ERC. I el socialisme no té cap regidor a Matadepera, el poble més ric de Catalunya. El nombre total de regidors obtinguts a les darreres eleccions municipals als cinc pobles que la formen és de 6 –un a Rellinars, un a Viladecavalls, dos a Vacarisses i dos a Ullastrell–. En un territori amb més de 25.000 habitants, vol dir que s'obté un lloc als plens per cada 4.200, aproximadament. Cal sumar-hi els 11 regidors de Terrassa.
L'únic representant socialista a Viladecavalls és ara a l'oposició, després d'una moció de censura que va apartar el líder d'ICV-EUiA, Carles Rodríguez, del càrrec i hi va posar la de CiU. Fins llavors, va formar part de l'equip de govern. El regidor del PSC de Rellinars va ser clau per fer triomfar la moció de censura que va fer fora de l'alcaldia CiU i va posar-hi els electes d'ERC-GIR. Jordi Adrià, del PSC, és el que trenca l'empat tècnic a tres i es pot dir que dóna suport a l'actual equip de govern. El PSC Ullastrell, amb dos regidors a l'equip de govern, ha mantingut en els darrers anys una posició en certs moments discrepant de la imposada pel partit nacional amb totes aquelles qüestions vinculades a l'òrbita nacionalista.
Acte "simbòlic" del Parlament
A Vacarisses, els regidors del PSC són el principal partit de l'oposició i fins a les darreres eleccions eren els que governaven amb l'alcalde Carles Canongia, amb el suport d'ERC i CiU. El PSC en els darrers mesos ha mantingut una posició ambivalent en les mocions relacionades de manera directa o indirecta amb la qüestió nacional: majoritàriament ha optat pel silenci, i en conseqüència, l'abstenció, però recentment ha sorprès votant-hi a favor. Una bona prova d'aquest canvi ha estat en la darrera votació per donar suport a l'acord aprovat al Parlament per la consulta per decidir el futur polític de Catalunya.
La portaveu i secretària de l'agrupació local ja va afirmar prèviament a la votació que, personalment, "veig la proposta del Parlament com un acte simbòlic i crec sincerament que la millor alternativa i més beneficiosa per al partit a Catalunya hauria estat l'abstenció", i ja va avançar que "jo mai hi hauria votat en contra". Així doncs, tot feia preveure'n una abstenció però Sánchez i la recentment incorporada regidora Ríos van optar pel sí, perquè "defensem el dret a decidir. Ha de ser possible que el poble sigui consultat i els polítics no podem obviar el que passa al carrer".
La socialista reconeix que dins del sí del PSC hi ha diverses sensibilitats i que les discrepàncies internes no han facilitat l'elecció. El partit vacarissenc sempre ha deixat clar, des que van començar a sorgir mocions nacionalistes, que "defensem el model federal. Tot i així, després de la Diada no es pot qüestionar el sentiment que té bona part de la població, i s'ha de respectar". "No som independentistes però no hi estem en contra ni volem posar obstacles a gent que té il·lusió en aquest projecte; per tant, ens abstindrem". En la moció d'adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, van votar-hi a favor, mentre que van mantenir una postura equidistant en la proposta per demanar el pagament dels impostos de l'Ajuntament a l'Agència Tributària Catalana i en la moció d'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència.
A Ullastrell, un PSC ambigü
El municipi d'Ullastrell, un dels més reivindicatius de tota la comarca vallesana, va ser el primer a aprovar la moció sobre declarar-se territori lliure català. El pes d'ERC s'hi va deixar notar amb força. En aquella votació, els regidors socialistes Mercè Rodó i Jordi Ibáñez van decidir abstenir-se. Per fer-ho van al·legar que "si la moció hagués estat per demanar urgentment a la Generalitat de Catalunya la realització d'un referèndum perquè el poble esculli què vol ser, aleshores hauríem votat afirmativament, però com que la moció no és aquesta ens abstindrem".
No obstant, la sorpresa, i majúscula, va tenir lloc en el mateix ple, quan la formació socialista va decidir votar a favor d'hissar l'estelada a la façana de l'Ajuntament. Rodó va afirmar que "som conscients de la voluntat majoritària del nostre poble i creiem que per coherència hem de donar suport a aquesta moció". Neutra també va ser la posició del PSC d'Ullastrell en la moció d'adherir-se a l'Associació de Municipis Independentistes (AMI), en què van optar per l'abstenció. El darrer posicionament va tenir lloc quan es va votar una moció sobre donar suport a la declaració sobiranista.
Davant la incògnita de què votarien els socialistes la seva portaveu municipal, Mercè Rodó, va fer un pas endavant i va manifestar "com a regidors tenim el deure de defensar els interessos de la gent d'Ullastrell i d'aquells que ens han votat, i els ullastrellencs van expressar clarament a les urnes quina és la seva manera de pensar". I va afegir: "Considerem que era un acte de responsabilitat votar-hi a favor. Nosaltres ens devem als nostres vilatans i encara que dins de la nostra agrupació hi pugui haver diversitat d'opinions, en aquest cas, la decisió va ser presa per unanimitat".
Mercè Rodó va dir aleshores que "no tenim cap discrepància amb la federació del PSC. És un debat que ja hem tingut i discutit" No obstant això, sí que va deixar anar que "penso que en la votació al Parlament els socialistes hi haurien d'haver votat a favor".
Adrià i el marc legal
El PSC Rellinars, liderat per Jordi Adrià, és un ferm partidari del dret a decidir "sempre que sigui dins un marc legal i acordat". Sobre la consulta del 9-N, que veu gairebé impossible, es mulla: "Votaria sí a la primera i no a la segona". I sobre la votació del Parlament per reclamar a Madrid la transferència de competències a la Generalitat per poder fer el referèndum, reconeix que mai "hauria votat no. Jo hauria apostat per l'abstenció". Sempre ha mantingut una posició ambivalent respecte a totes les mocions o referències nacionalistes.
Així, a l'hora de decidir que Rellinars passés a formar part de l'Associació de Municipis Independentistes, va decidir abstenir-se –formava part de l'equip de govern amb CiU–. Uns mesos més tard, en el ple es va votar convertir-se en "territori català lliure". Va optar per no votar-hi amb l'argument que abans s'havia de consultar els rellinassencs. Va ser aleshores quan el regidor socialista va afirmar que a ell "no li fa nosa la bandera espanyola". Quan la Marxa per la Independència va arribar al poble no va fer acte de presència a la recepció oficial.
La portaveu i secretària de l'agrupació local ja va afirmar prèviament a la votació que, personalment, "veig la proposta del Parlament com un acte simbòlic i crec sincerament que la millor alternativa i més beneficiosa per al partit a Catalunya hauria estat l'abstenció", i ja va avançar que "jo mai hi hauria votat en contra". Així doncs, tot feia preveure'n una abstenció però Sánchez i la recentment incorporada regidora Ríos van optar pel sí, perquè "defensem el dret a decidir. Ha de ser possible que el poble sigui consultat i els polítics no podem obviar el que passa al carrer".
La socialista reconeix que dins del sí del PSC hi ha diverses sensibilitats i que les discrepàncies internes no han facilitat l'elecció. El partit vacarissenc sempre ha deixat clar, des que van començar a sorgir mocions nacionalistes, que "defensem el model federal. Tot i així, després de la Diada no es pot qüestionar el sentiment que té bona part de la població, i s'ha de respectar". "No som independentistes però no hi estem en contra ni volem posar obstacles a gent que té il·lusió en aquest projecte; per tant, ens abstindrem". En la moció d'adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, van votar-hi a favor, mentre que van mantenir una postura equidistant en la proposta per demanar el pagament dels impostos de l'Ajuntament a l'Agència Tributària Catalana i en la moció d'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència.
A Ullastrell, un PSC ambigü
El municipi d'Ullastrell, un dels més reivindicatius de tota la comarca vallesana, va ser el primer a aprovar la moció sobre declarar-se territori lliure català. El pes d'ERC s'hi va deixar notar amb força. En aquella votació, els regidors socialistes Mercè Rodó i Jordi Ibáñez van decidir abstenir-se. Per fer-ho van al·legar que "si la moció hagués estat per demanar urgentment a la Generalitat de Catalunya la realització d'un referèndum perquè el poble esculli què vol ser, aleshores hauríem votat afirmativament, però com que la moció no és aquesta ens abstindrem".
No obstant, la sorpresa, i majúscula, va tenir lloc en el mateix ple, quan la formació socialista va decidir votar a favor d'hissar l'estelada a la façana de l'Ajuntament. Rodó va afirmar que "som conscients de la voluntat majoritària del nostre poble i creiem que per coherència hem de donar suport a aquesta moció". Neutra també va ser la posició del PSC d'Ullastrell en la moció d'adherir-se a l'Associació de Municipis Independentistes (AMI), en què van optar per l'abstenció. El darrer posicionament va tenir lloc quan es va votar una moció sobre donar suport a la declaració sobiranista.
Davant la incògnita de què votarien els socialistes la seva portaveu municipal, Mercè Rodó, va fer un pas endavant i va manifestar "com a regidors tenim el deure de defensar els interessos de la gent d'Ullastrell i d'aquells que ens han votat, i els ullastrellencs van expressar clarament a les urnes quina és la seva manera de pensar". I va afegir: "Considerem que era un acte de responsabilitat votar-hi a favor. Nosaltres ens devem als nostres vilatans i encara que dins de la nostra agrupació hi pugui haver diversitat d'opinions, en aquest cas, la decisió va ser presa per unanimitat".
Mercè Rodó va dir aleshores que "no tenim cap discrepància amb la federació del PSC. És un debat que ja hem tingut i discutit" No obstant això, sí que va deixar anar que "penso que en la votació al Parlament els socialistes hi haurien d'haver votat a favor".
Adrià i el marc legal
El PSC Rellinars, liderat per Jordi Adrià, és un ferm partidari del dret a decidir "sempre que sigui dins un marc legal i acordat". Sobre la consulta del 9-N, que veu gairebé impossible, es mulla: "Votaria sí a la primera i no a la segona". I sobre la votació del Parlament per reclamar a Madrid la transferència de competències a la Generalitat per poder fer el referèndum, reconeix que mai "hauria votat no. Jo hauria apostat per l'abstenció". Sempre ha mantingut una posició ambivalent respecte a totes les mocions o referències nacionalistes.
Així, a l'hora de decidir que Rellinars passés a formar part de l'Associació de Municipis Independentistes, va decidir abstenir-se –formava part de l'equip de govern amb CiU–. Uns mesos més tard, en el ple es va votar convertir-se en "territori català lliure". Va optar per no votar-hi amb l'argument que abans s'havia de consultar els rellinassencs. Va ser aleshores quan el regidor socialista va afirmar que a ell "no li fa nosa la bandera espanyola". Quan la Marxa per la Independència va arribar al poble no va fer acte de presència a la recepció oficial.