Primer.- La col.laboració institucional entre administracions no és una opció personal ni una matèria opinable, sinó una obligació en totes aquelles qüestions i matèries així definides per l’ordenament jurídic vigent a Catalunya i al conjunt de l’Estat espanyol. Considero que es tracta d’una obligació mútua -en ambdues direccions i amb lleialtat i respecte recíprocs-, tant entre l’Ajuntament de Terrassa i la Generalitat de Catalunya, com envers qualsevol altra administració.
Segon.- El compromís i col.laboració sobre els quals em pregunteu entenc que no poden ser personals ni de partit, sinó que es refereixen al posicionament del Consistori que presideixo i represento, el qual està sotmès a una sèrie de normes i procediments que van més enllà de l’opinió o voluntat d’un alcalde.
Tercer.- Per tal que l’Ajuntament de Terrassa pugui analitzar com correspòn la vostra petició, entenc que és impresdindible la màxima claredat sobre les condicions, característiques, marc legal i organització de la consulta a la qual us referiu. Trobo poc procedent i molt feble políticament que us adreceu als ajuntaments en nom del Govern de Catalunya per fer una mena de sondeig d’intencions sense concretar clarament i sense confusió possible a quin tipus de consulta us referiu i en quines circumstàncies es podria produir, en cas que arribés a portar-se a terme.
Quart.- Us prego, doncs, que concreteu al màxim les característiques i marc legal de la consulta a la qual us referiu, així com el contingut de la col.laboració o compromís que demaneu. Entre institucions, el diàleg no pot ser especulatiu ni hipotètic, sinó que cal que es basi en supòsits perfectament definits: no compten tant les intencions o les motivacions com els actes i les seves conseqüències, enteses sempre dintre de l’àmbit competencial de cada administració.
Ja en un pla més personal -tota vegada que és en aquest en el qual situeu la vostra carta- vull comunicar-vos expressament que aquest alcalde no serà un obstacle per a la consulta, sempre que es faci dintre de la legalitat, i que manté de forma pública l’opinió que reiteradament ha expressat. Mantinc i mantindré que és necessari, imprescindible, impecablement democràtic i políticament saludable que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya exerceixin el dret a decidir a través d’una consulta convocada legalment.
Tanmateix, les opinions polítiques o personals i les decisions institucionals corresponen, com ja sabeu, a diferents plans de l’activitat política, que és prudent mantenir separats.
En tot cas, en el seu moment l’Ajuntament de Terrassa examinarà la qüestió d’acord amb la seva pròpia normativa i amb la legalitat vigent, per tal de prendre l’acord formal que millor reflecteixi la posició dels grups polítics i del Govern Municipal.
Finalment, vull reiterar-vos la meva plena disposició al diàleg i intercanvi d’opinions, sobre aquesta o qualsevol altra qüestió relacionada amb la mútua col.laboració institucional que ens devem. Al meu entendre, aquest esperit de diàleg hauria d’incloure també temes pendents de resoldre satisfactòriament per part del Govern de Catalunya com són els compromisos i promeses relatives a deutes pendents amb l’Ajuntament de Terrassa i accions -i omissions- de govern que afecten als interessos de la nostra ciutat.
Rebeu una cordial salutació, a més de l’expressió del meu màxim respecte institucional envers la institució que representeu.
- See more at: http://www.jordiballart.cat/carta-a-una-vicepresidenta/#sthash.GgpElDlB.B4tpOX38.dpuf