Els millors cartells modernistes de Ramon Casas, a Terrassa

Una quarantena d'obres i material gràfic del reconegut dibuixant i pintor es podran veure fins al mes de juny al Centre Cultural

La Torre
07 de maig del 2014


Els cartells d’un dels màxims exponents del Modernisme, l’artista Ramon Casas, s’exposen al Centre Cultural Terrassa des del 10 d’abril al 8 de juny. La mostra de cartells coincidirà amb la Fira Modernista de Terrassa que se celebrarà els dies 10 i 11 de maig. En aquesta mostra, propietat del col·leccionista Marc Martí, s’han seleccionat una quarantena de cartells i material gràfic que mostren el màxim esplendor de l’artista, amb una gran varietat de formats, cromatismes i composicions, sempre litografies originals d'època en ocasions impreses amb una gran quantitat de tintes.

L’aparició de la cromolitografia, el seu perfeccionament i la possibilitat d’imprimir a gran format, van ser fets claus per a impulsar el cartellisme. A Catalunya van sorgir impressors de molta qualitat com Henrich, Utrillo & Rialp, Miralles, Ramirez, Oliva de Vilanova, Gual i Barral, etc. Ramon Casas va ser el gran pioner del cartellisme i del disseny gràfic a Catalunya, a on va publicar també en revistes i editorials de renom. Va guanyar diversos concursos convocats per les grans marques del moment, com ara l’Anís del Mono o Codorniu, entre d’altres, i destaquen els seus treballs per a els fils Fabra, les cigarretes Job, els aperitius Rossi, així com també pels encàrrecs de caire culturals a les revistes Hispania o Pèl & Plòma, els Jocs Florals de Barcelona o les campanyes de caràcter sanitari (com la de curació de la sífilis).

Quatre gats
Ramon Casas Ramon Casas (1866-1932) va ser un pintor, dibuixant i cartellista extraordinari, un creador revolucionari, exponent del modernisme i, juntament amb Utrillo i Rusiñol, renovador de la pintura catalana del segle XIX. És especialment remarcable l’actitud profundament contemporània de l’autor, compromès amb la defensa de la catalanitat, coneixedor de la tradició artística i generador d’un discurs modern en l’esperit, que el va dur a impulsar espais d'expressió, com ara els Quatre gats, nucli essencial de l'escena barcelonina, a on s'hi podien veure les diverses manifestacions artístiques del moment.

Casas es va formar a Barcelona i a París, ciutat a on va viatjar a l’edat de 15 anys, i a on va poder contemplar el naixement de la nova ciutat, no només en relació a la modernització estructural de la mateixa (l’enllumenat de gas i elèctric, el transport públic, l’automòbil, les construccions de ferro, etc.,) sinó també l'apogeu de la industrialització i les noves dinàmiques socials de la burgesia i el moviment obrer, que van renovar la vida nocturna i la bohèmia, convertint-la en un dels estàndards més destacats de tot Europa. Aquesta mateixa transformació la visqué posteriorment Barcelona, gràcies en part a l’Exposició Universal del 1888 i amb l’estructuració urbanística de Cerdà.

Aquest clima accentuà la necessitat de les indústries, empreses i institucions culturals de comunicar-se d’una forma directa i potent amb els ciutadans, i d’aquesta manera el cartell va adquirir una gran importància.Amb tot, és en la modalitat artística del cartell on Casas es manifesta més modern, no solament perquè tracta temes de la modernitat, sinó perquè és capaç de posar al dia el llenguatge de l’incipient cartellisme, propiciant el desembarcament de les belles arts en el camp del disseny i creant una nova opció artística, que serà coneguda com la de l’”art del carrer”, els precursors de la qual foren els cartellistes francesos Cheret, Toulouse-Lautrec, Grasset i Bonnart, entre d’altres. A partir d’aquest moment, es revoluciona la comunicació de l’època i es trenca la barrera entre les denominades arts menors (aplicades) i arts majors (belles).

Exploradors d'Art
Per aquesta exposició s’ofereix el programa pedagògic dels Exploradors de l’art a les escoles dins del marc de l’acord de col·laboració entre la Fundació Antiga Caixa Terrassa (FACT) i el BBVA. S’espera que participin del programa una setantena de grups escolars, uns 1.750 escolars.