Cal Sastre d'Olesa, edifici centenari

Imatge de Cal Sastre d'Olesa com era antigament Foto: Fons Ragón-AMAT

El Magatzem Torras segurament és més conegut popularment com a Cal Sastre d'Olesa. L'edifici fa 100 anys. El projecte és d'abril de 1914. L'arquitecte n'és un dels grans: Melcior Viñals i Muñoz. Pere Torras i Obiols, un sastre d'Olesa de Montserrat instal·lat a Terrassa, enderroca tres cases del carrer de Sant Pere per construir-hi aquest magatzem de nova planta. Melcior Viñals va aconseguir el magatzem industrial més representatiu de la seva producció. És l'únic magatzem tèxtil terrassenc que també feia venda al detall. L'edifici de planta gairebé triangular se situa a l'entroncament del carrer de Sant Pere amb el de la Rasa.

La cantonada és la part més emfatitzada de tota la façana, que queda coronada per un gablet amb decoració floral, una al·legoria del comerç i la data del 1914. Una balconada recorre tota la façana i divideix la planta baixa, utilitzada per a magatzem, del primer pis, dissenyat com a habitatge del propietari. La situació estratègica i l'amplitud de les obertures de la planta baixa hi ha fet perdurar la funció comercial de forma bastant continuada, amb establiments de tot tipus. Ara és un bar de tapes (100 Montaditos) de gran èxit.

L’espai que ocupa la placeta de Saragossa era al segle XIX un encreuament de camins: des del carrer de Sant Pere cap al camí ral de Matadepera que enfilava l’actual carrer del Camí Fondo; el camí de Sant Llorenç pel carrer del mateix nom, i el camí de Sant Pere, que esdevindria el carrer Nou de Sant Pere. Amb l'arribada del tren del nord el 1856 i el corresponent trànsit de passatgers cap a l’estació, la placeta va esdevenir un lloc privilegiat. On ara hi ha l’estanc, Miquel Domingo hi va muntar un negoci de restauració amb el nom de Fonda Saragossa. Aquest és l’origen del nom de la plaça que esdevindria popular, tot i que no se li assignarà aquest nom fins al 1979.

Cal Sastre s'ha reconvertit i actualment acull un establiment de tapes Foto: J.M.O.

L’Ajuntament va anomenar l’espai placeta de Zamenhoff el 5 de juny 1912, amb motiu del 3a Kongreso de la Katalunya Esperantista Federació, que es va celebrar a la nostra ciutat els dies 29 i 30 d’aquell mes. A finals del segle XIX la placeta oferia una imatge molt diferent de l’actual: a més de la Fonda Saragossa, a l'altra banda de la plaça, a l’entrada del carrer Nou de Sant Pere, hi havia el cafè Europa. I prop de la vorera del carrer la Mina d’Aigües va bastir, el 1877, una font que el 1926 fou traslladada a les Escaletes. Aprofitant l’enderroc de la casa cantonera del carrer de Sant Pere amb el de la Rasa i que en quedà l’espai buit, l’any 1901 s’hi inaugurà un quiosc de begudes, el primer de Terrassa. Al número 2, on ara hi ha l’Arxiu Tobella, va néixer Josep Oller, fundador del Moulin Rouge de París. Al mateix lloc, a finals de segle XIX, hi havia la botiga i taller de les primeres màquines de cosir Escuder, que va inventar el terrassenc Miquel Escuder.
Tobella va salvar el magatzem Farnés
A la mateixa placeta de Saragossa trobem la seu de l’Arxiu Tobella, un dels millors exemples del Modernisme industrial. Fa 110 anys. Dissenyat per l'arquitecte Lluís Muncunill el 1904 com a magatzem de la firma Aymerich, Amat i Jover, el 1929 va passar a ser ocupat per l’empresa Pau Farnés fins al 1970, l'any que va tancar. Arran de la polèmica suscitada pel possible enderroc, després de manifestacions en contra, Manuel Tobella va efectuar-ne la compra el maig del 1977, i va convertir l’edifici en l’Arxiu Tobella, una icona en la conservació de fotografies. La construcció està formada per tres plantes. Pel seu valor artístic cal destacar la façana, on s’obren sis arcs parabòlics de línia força simple acabats en una cornisa amb motius florals, i l’avantsala, amb una escala principal i el treball de fusteria original de Muncunill. La resta respon funcionalment a les necessitats d’un magatzem tèxtil amb solucions realment excepcionals al factor il·luminació i a la distribució de l’espai. Cal destacar també, pel seu valor artesanal, l’escala de cargol que comunica els pisos inferiors.