Pere Soler: «No hi ha cap presó amb més de tres interns per cel·la»

L’evolució de la població reclusa a Catalunya continua en sentit descendent. El nombre d’interns se situa per sota dels 10.000 —concretament és de 9.818—,  xifra que retorna als registres de l’any 2007. Així, Catalunya assoleix una taxa de 130 interns per cada 100 mil habitants, inferior a les d’Anglaterra i Gal·les (148), l’Estat espanyol (144) i Portugal (137), i onze punts més baixa que fa quatre anys.

 

Aquesta tendència, juntament amb les mesures proactives empreses pel Departament de Justícia amb una optimització dels processos de classificació i una política de trasllats dels penats, ha permès reduir i estabilitzar l’ocupació en centres penitenciaris. En aquest sentit, el director general de Serveis Penitenciaris, el terrassenc Pere Soler, ha anunciat que “en aquests moments podem dir que no hi ha cap centre on hi hagi més de tres interns per cel·la”.

 

La presó Model a finals d’any registra el nombre d’interns més baix dels darrers 14 anys: 1.356 reclusos. Actualment la xifra és de 1.262 interns, encara més baixa. Soler ha remarcat que el punt de partida d’aquest centre era de 7 interns per cel·la a principis del mandat.  

 

Un altre exemple de centre objecte d’aquesta gestió és el Centre Penitenciari de Tarragona, on la mitjana d’interns ha experimentat un descens que l’ha situat en 360, una baixada destacada respecte de fa dos anys, quan la mitjana era de 420 interns. Així doncs, s’ha pogut passar d’una ràtio de quatre interns per cel·la a la d’un màxim de tres. El mateix s’ha esdevingut als centres penitenciaris de Girona i Figueres, que van tancar l’any amb 155 i 162 interns, respectivament, mentre que el primer dels centres havia estat fregant els 190 interns fa tres anys, i el segon va tancar el 2012 amb 200 reclusos.

 

Pere Soler ha afirmat que “s’ha aconseguit una de les finalitats que es perseguia des del Departament, amb 2 interns per cel·la als centres nous i 3 interns per cel·la als centres antics, per millorar les condicions no només dels interns sinó també dels funcionaris públics”.

 

En aquest mateix paquet de mesures cal destacar també el retorn de 1.075 interns estrangers al seu país en els dos primers anys d’aplicació de la Circular d’estrangeria. Aquesta circular potencia que es coneguin millor les possibilitats d’inserció dels interns, als quals s’orienta respecte al seu projecte migratori quan no es poden integrar a Catalunya. Al llarg del segon any d’implementació d’aquest procediment, van sol·licitar acollir-s’hi un total de 817 interns estrangers, 236 més que el primer any.   

 

Igualment, durant el 2013 s’ha aconseguit la millor ràtio de personal de serveis penitenciaris dels últims anys, que ha estat de 2,03 interns per cada treballador. Actualment, la plantilla que treballa als centres penitenciaris catalans és de 4.845 persones. “Hem mantingut les ràtios no només del personal de vigilància, també la ràtio de rehabilitació, perquè és molt important i configuradora del nostre model: destinar personal de l’àmbit de la rehabilitació a la intervenció amb els interns perquè puguin avançar en  el camí de la reinserció i la rehabilitació”, ha afirmat el director general de Serveis Penitenciaris. I ha afegit :“Vull fer un agraïment a la tasca i a l’esforç que fan els treballadors de vigilància penitenciària i especialment els de rehabilitació, degut a les condicions pressupostàries”.

 

Entre la població reclusa de Catalunya, el perfil majoritari és el d’un home (93,44 %) de nacionalitat espanyola (55,7 %). Actualment, la població estrangera a les presons catalanes ha descendit fins al 44,3 %. Aquesta xifra consolida la tendència a la baixa del nombre d’interns estrangers apuntada al 2012 i se situa als nivells de l’any 2009.

 

La majoria dels interns de les presons catalanes, un 84,4 %, són penats, enfront del 15,6 % de preventius. En un gran nombre dels casos (41 %), la causa de l’ingrés han estat delictes contra el patrimoni, als quals segueixen els delictes violents (28 %) i els delictes contra la salut pública (20,9 %). La mitjana de la condemna imposada és de 2.648 dies.

 

Els interns en tercer grau representen el 21,2 %. Del conjunt de la població, 5.040 reclusos gaudeixen de permisos com a preparació per a la vida en llibertat (un 30 %). Durant l’any passat es van concedir 1.205 llibertats condicionals, 400 més que fa dos anys.

 

La llibertat condicional té un doble objectiu: preparar els interns per a la llibertat definitiva i la seva total reinserció en la societat, i alhora evitar la reincidència. En aquest sentit, els estudis sobre reincidència demostren que un intern que pren contacte de manera progressiva amb el món exterior (sortides, permisos, règim obert) i que acaba la seva condemna en règim de llibertat condicional, reincideix menys (un 84,4 %) que l’intern que compleix la totalitat de la condemna en règim ordinari.  

 

Augmenta fins al 96 %, cinc punts més que l’any anterior, la població reclusa que participa en programes de tractament, activitats formatives i laborals. Concretament, un 29 % dels interns rep atenció especialitzada (delictes sexuals, violents, de gènere, de trànsit i conductes addictives). Cal destacar també que, respecte de l’any anterior, el percentatge d’interns que cursen estudis s’ha incrementat quatre punts, fins a arribar al 55 %. Així mateix, la mitjana de persones ocupades ha estat de 3.719, una taxa d’ocupació penitenciària del 45 %.