20
de març
del
2014
Em ve a la memòria un article del diari El País. Ara fa un any. El signava l’historiador Joan Baptista Culla i Clarà. Duia per títol “El notari dóna fe d’un partit únic”. En aquesta ocasió, parlava d’ERC. Quan, justament a ell, alguns col·legues periodistes li han penjat el malnom d’"el notari". Té a veure amb el fet d’haver viscut tots els congressos polítics d’ençà que es restablí la democràcia. Faig aquesta reflexió just després d’haver assistit a una conferència de n’Eva Mª Corbal, notària. Més ben dit, l'única notària de la vila. Va ésser el 10 de febrer, a l’escola d’Enginyeria de Terrassa, sota el títol "reflexions d’un notari".
En vaig gaudir molt. Va ésser un plaer sentir-la. Una exposició molt planera, del tot propera. Ben estructurada i amb una bona dosi pedagògica. Se’n va sortir amb nota. Certifico que va aconseguir apropar la seva vivència vocacional a tot l’auditori. Tot plegat, a més, tenint en compte la seva jovenesa. Val a dir que va aprovar les oposicions fa catorze anys… I que la seva experiència es redueix, paradoxalment, només a les places de Cambrils i Terrassa. Aquesta figura es correspon amb la d’un funcionari de l’estat.
La seva tasca consisteix a proporcionar aquella seguretat jurídica que preveu la Constitució. Podríem convenir, però, que una gran majoria de ciutadans la veuen com quelcom massa eteri i llunyà. La pròpia xerrada ha contribuït a esvair aquest concepte. És aquest personatge qui garanteix la legalitat dels documents que intervé. Alhora, informa els ciutadans en qüestió d’actes públiques sobre fets que els afecten. La seva tasca s’encamina, igualment, a custodiar i salvaguardar els anomenats protocols de notaria. A diferència dels advocats, ells no poden prendre partit en favor de llurs clients. Han d’esgrimir i fer gala d’una reconeguda neutralitat.
La ponent ens va demostrar que aporta un toc i un estil peculiars al seu quefer diari. Va palesar una gran dosi d’humanitat i senzillesa. Sobretot en referir-se a clients adults, incapacitats, immigrants o de nivell cultural baix. La sensibilitat i humanitat femenines esculpeixen una visió més refinada en aquesta professió. La introducció de la xerrada va oferir una gran qualitat. Amb rivets d’originalitat. Dic això pel fet que va emprar quatre cites literàries. Concretament d’en Camilo J. Cela (“La colmena”), Carmen Martín Gaite (“Entre visillos”), Mercè Rodoreda (“Mirall trencat”) i Josep Pla (“El quadern gris”). Seguint en clau literària, es va referir a la separació matrimonial de la també escriptora Carmen Laforet. Casada amb el periodista i crític literari Manuel Cerezales, es va separar d’ell als quaranta nou anys. En aquesta tessitura, ell la va obligar --davant notari-- a no escriure mai res sobre els vint-i-quatre anys de vida en comú. D’altra forma, no hauria pogut assumir la pertinença dels fruits i rendes generats al llarg de la seva convivència.
En cloure la seva exposició, va facilitar un llistat exhaustiu dels documents i instruments que redacta. Una classe pràctica, molt ben documentada i exposada. Bàsicament, pel fet que tothom coneix la seva figura. No tant, però, la seva funció. Si més no, per allò que la gran majoria de ciutadans no estem gaire avesats a visitar els seus despatxos. Vaig sortir de la sala amb un cabal de més coneixements. Valia la pena ésser-hi. Transcric paraules literals de la ponent: "les històries són al carrer. Els notaris les veuen i viuen. En donen fe".
En vaig gaudir molt. Va ésser un plaer sentir-la. Una exposició molt planera, del tot propera. Ben estructurada i amb una bona dosi pedagògica. Se’n va sortir amb nota. Certifico que va aconseguir apropar la seva vivència vocacional a tot l’auditori. Tot plegat, a més, tenint en compte la seva jovenesa. Val a dir que va aprovar les oposicions fa catorze anys… I que la seva experiència es redueix, paradoxalment, només a les places de Cambrils i Terrassa. Aquesta figura es correspon amb la d’un funcionari de l’estat.
La seva tasca consisteix a proporcionar aquella seguretat jurídica que preveu la Constitució. Podríem convenir, però, que una gran majoria de ciutadans la veuen com quelcom massa eteri i llunyà. La pròpia xerrada ha contribuït a esvair aquest concepte. És aquest personatge qui garanteix la legalitat dels documents que intervé. Alhora, informa els ciutadans en qüestió d’actes públiques sobre fets que els afecten. La seva tasca s’encamina, igualment, a custodiar i salvaguardar els anomenats protocols de notaria. A diferència dels advocats, ells no poden prendre partit en favor de llurs clients. Han d’esgrimir i fer gala d’una reconeguda neutralitat.
La ponent ens va demostrar que aporta un toc i un estil peculiars al seu quefer diari. Va palesar una gran dosi d’humanitat i senzillesa. Sobretot en referir-se a clients adults, incapacitats, immigrants o de nivell cultural baix. La sensibilitat i humanitat femenines esculpeixen una visió més refinada en aquesta professió. La introducció de la xerrada va oferir una gran qualitat. Amb rivets d’originalitat. Dic això pel fet que va emprar quatre cites literàries. Concretament d’en Camilo J. Cela (“La colmena”), Carmen Martín Gaite (“Entre visillos”), Mercè Rodoreda (“Mirall trencat”) i Josep Pla (“El quadern gris”). Seguint en clau literària, es va referir a la separació matrimonial de la també escriptora Carmen Laforet. Casada amb el periodista i crític literari Manuel Cerezales, es va separar d’ell als quaranta nou anys. En aquesta tessitura, ell la va obligar --davant notari-- a no escriure mai res sobre els vint-i-quatre anys de vida en comú. D’altra forma, no hauria pogut assumir la pertinença dels fruits i rendes generats al llarg de la seva convivència.
En cloure la seva exposició, va facilitar un llistat exhaustiu dels documents i instruments que redacta. Una classe pràctica, molt ben documentada i exposada. Bàsicament, pel fet que tothom coneix la seva figura. No tant, però, la seva funció. Si més no, per allò que la gran majoria de ciutadans no estem gaire avesats a visitar els seus despatxos. Vaig sortir de la sala amb un cabal de més coneixements. Valia la pena ésser-hi. Transcric paraules literals de la ponent: "les històries són al carrer. Els notaris les veuen i viuen. En donen fe".