Les primeres multes per tenir pisos buits, a punt de cobrar-se

L'ingrés dels 15.000 euros arriba després que les al·legacions presentades pels bancs hagin estat desestimades

E.P.
18 de març del 2014
L'Ajuntament de Terrassa ingressarà "durant els pròxims dies" les primeres tres multes coercitives de 5.000 euros imposades a entitats bancàries per tenir tres pisos buits des de fa més de dos anys, i iniciarà de manera imminent sis expedients sancionadors més.

Així ho ha assegurat l'alcalde, Jordi Ballart, durant la presentació de la jornada 'Com fer front a la falta d'habitatge social', que es farà a la ciutat aquest dijous.

Ballart ha explicat que l'ingrés dels 15.000 euros -5.000 per multa- arriba després que les al·legacions presentades pels bancs hagin estat desestimades, i ha recordat que si aquestes entitats no ocupen els tres pisos expedientats, s'exposen a nous pagaments de 6.000 i 7.000 euros.

Si quan hagi transcorregut un any els bancs tampoc ocupen els habitatges, s'enfronten amb "la veritable sanció" de 500.000 euros que imposaria el consistori, a la qual se'n podria sumar una altra de 900.000 per part de la Generalitat.

Segons ha repassat, l'ajuntament ha obert 725 expedients -dels quals 263 han quedat arxivats després que els bancs "hagin reaccionat"- i està a punt de cobrar les tres primeres multes, en espera d'imposar-ne sis més durant els pròxims dies.

L'alcalde ha defensat que l'esperit d'aquesta mesura és dissuasori i no recaptatori perquè tot allò ingressat es destinarà a polítiques socials d'habitatge: "L'ajuntament té l'obligació de fer complir la llei i estem convençuts al 100% que ho estem fent".

En aquest sentit, ha respost els que duben de la legalitat de les mesures posades en marxa pel consistori presentant un dictamen jurídic addicional elaborat per la Universitat de Barcelona (UB) que avala l'actuació de l'equip municipal, segons el seu punt de vista.

Aquest document, elaborat pel doctor Juli Ponce, recull l'obligació de l'Ajuntament de Terrassa de "lluitar contra l'habitatge buit o desocupat", basant-se en articles de la Constitució, l'Estatut i la Carta Europea de salvaguarda dels drets humans, com també en diversos punts de l'ordenament jurídic.

La directora de l'Observatori de drets econòmics, socials i culturals (Observatori Desc), Vanesa Valiño, ha afirmat que amb aquest dictamen es "frenen les alarmes que s'havien encès sobre la falta de solidesa de la proposta de Terrassa".

El portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) Guillem Domingo ha confiat que deixi de ser "insòlit" que l'alcalde d'una ciutat s'assegui en roda de premsa amb representants dels moviments socials i ha aplaudit les mesures posades en marxa pel consistori.

"El paper de la Generalitat és insuficient i vergonyós. Totes les PAH tenen l'ull posat a Terrassa i esperen que això s'estengui", ha manifestat.