Bistué: «Una prioritat és fer front al deute dels Castellers»

El projecte tècnic de la colla blau turquesa es basa a consolidar i fer molts 2 de 7, 3 de 8 i 4 de 8, i obrir-se a altres construccions amb un pis més

per Joan Manel Oller, 17 de març de 2014 a les 11:48 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de març de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Carles Bistué Foto: C.T.

El nou projecte de la colla blau turquesa l'encapçala un dels històrics de la colla, Carles Bistué, com a president de la junta directiva. La candidatura va obtenir 77 "sí" i 22 "no", a més d'un vot nul i dues abstencions. Té 39 anys i ja ha estat membre de la directiva i de la tècnica. Era el cap de colla el 1995, quan els Castellers de Terrassa van carregar el 3 de 9 amb folre.


Com arriba Bistué a la presidència?
La història va començar el setembre del 2013. Un grup de castellers vam decidir trobar-nos i posar elements en comú per veure què ha de fer la colla en els propers tres anys.


Ho sabien els que llavors eren president i cap de colla, Mario Pena i Emili Cortès?
Sí, teníem el seu vistiplau, però cal entendre que el millor era que no hi participessin. I així va sorgir la nova proposta de directiva i de tècnica.

Per on van els seus objectius?
Una de les prioritats és fer front al deute.

De quin tipus?
Deute pel transport de la colla. El resoldrem.

Els ingressos de la colla han baixat molt?
I més. S'han reduït les subvencions de les administracions, les ajudes dels ajuntaments, els cobraments per les actuacions, etcètera. Hi ha crisi, i ho notem, com tothom.

Per on enfocaran el problema econòmic?
No voldríem dependre de les subvencions. La idea que tenim és potenciar al màxim els socis col·laboradors. I afegir ingressos a través de la venda de loteria, les paradetes, el lloguer del bar (fins ara no es pagava i hem obert un concurs).

La col·laboració de les empreses és un camí a explotar?
Treballarem a fons els micromecenatges que poden arribar d'empreses i de petits comerços. Les seves aportacions poden ser de 50 o de 100 euros l'any. No em sembla que sigui molt demanar. Són aportacions simbòliques que ens poden ajudar molt. Per aconseguir-ho, és important que tothom de la colla s'hi posi i utilitzi la seva agenda. Implicació és el que fa falta.

Se'ls farà pagar, a tots els membres?
No és obligat. Però els diners van bé. Les quotes són de 30 euros la individual i de 50 la familiar. Creiem que són xifres minses a què pot arribar gairebé tothom. I si algú no pot, no pot. Les noves persones que s'integren al grup sí que hauran de fer una aportació, i el que pretenem és que aquesta pràctica s'estengui com una taca d'oli.

Parlem de castells. Per on aniran els trets aquesta temporada?
La idea és consolidar i fer molts 2 de 7, 3 de 8 i 4 de 8. Són construccions que ens obren una infinitat de portes. Ens permetran mirar cap al 5 de 8 i el 7 de 8, per exemple. Fer un pis més no ha de ser gaire complicat. Les pinyes i els folres estan preparats. La idea és tenir un parell de recanvis per pis. D'aquesta manera podrem fer molts canvis.

Quanta gent belluga la colla  habitualment?
Arreu, unes 120-130 persones. I en diades assenyalades, com la Festa Major o la festa en homenatge a l'avi Emili Miró, unes 180-200.

La pregunta és obvia. Volen ser més?
Sempre volem ser més i multiplicar el nombre de castellers. Volem ampliar la massa social, esclar.

I com pensen fer-ho?
Trobant la fórmula màgica. Una de les maneres és aprofitar les actuacions als barris de Terrassa per captar nous membres. S'ha de vendre que és una activitat on cap tothom, barata i que et permet viatjar i descobrir Catalunya.

Hi ha la competència dura dels Minyons.
I si a ells els costa, imagina't a nosaltres. La tendència és apuntar-se al guanyador, al gran.

Ja que treu el tema, quina ha de ser la relació entre les dues colles?
Cordial, com en els darrers anys. I en matèria d'interessos dels castells i els castellers, anar plegats. Les enganxades d'abans ja han passat a la història.

Massa colles per a tan poca ciutat?
Hi ha espai a Terrassa per a dues colles. I si ho mirem en positiu, gaudim de dues formes d'entendre els castells.

Té la impressió que els castells han perdut pistonada?
No comparteixo aquesta visió pessimista de força gent. A les places no hi ha una davallada de gent. Jo no ho sé veure

 

Participació