Els castells, poc reconeguts a casa

per La Torre, 13 de març de 2014 a les 12:08 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de març de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els castells són un fenomen relativament nou a Terrassa. Però sense les colles terrassenques -i especialment sense els Minyons- no s'entendria el boom d'aquesta activitat a mig camí entre la cultura popular i l'esport. Tot i que aquesta darrera vessant és rebutjada per la majoria dels castellers.

Des de Terrassa s'han marcat pautes a l'hora d'entendre el fet casteller i a l'hora de desenvolupar noves tècniques, i aquesta evolució a permès, arreu, aixecar construccions més altes, més grosses i desconegudes en segles anteriors. També gràcies a la colla de la camisa malva i a la de color blauturquesa els castells van començar a sortir de les zones tradicionals del Camp de Tarragona i del Penedès.


Té molt mèrit tenir en territori hostil dues entitats castelleres potents, com passa a d'altres comarques del país. I tot això té encara més mèrit tenint en compte que s'ha hagut de lluitar massa vegades contra l'oblit, sobretot en els primers anys, i fins que van arribar les grans construccions, els folres i els castells de deu pisos. missatge positiu de la ciutat Terrassa sap què són els castells, i bona part de la ciutadania els entén i els segueix, però manca molt suport. Falta ajuda de les administracions, de les empreses i dels botiguers. Hi creuen encara poc. I si les Esglésis i el Modernisme són dos dels grans productes egarencs, dues icones que permeten vendre'ns fora, els castells també ho haurien de ser. S'ho han guanyat amb escreix.

La plaça Vella i el Raval fan patxoca quan s'omplen per veure una colla de gent aixecar un castell. I fan una mica de pena quan estan buides on quan es comença a desfilar enmig d'una actuació quan es fa tard i la gana apreta. No cal buscar ser com Vilafranca del Penedès, com Valls o fins i tot com Tarragona. És un impossible, però si que tots plegats ens hauríem d'apreciar més i respectar els Minyons de Terrassa i els Castellers. Porten el nom de la ciutat més enllà dels 70 quilòmetres quadras del terme municipal, i amb un missatge positiu i demostratiu que Terrassa aconsegueix el que vol.

 

Participació