Cesc Poch: «Els Minyons som la imatge de Terrassa»

El nou responsable de la junta directiva de la colla malva aposta pels joves i per la renovació | Augmentar el nombre de membres és un dels objectius, en un pla fet a tres anys vista

Joan Manel Oller
12 de març del 2014

Cesc Poch Foto: Adrià Costa

Terrassenc des del 1970, any en què va néixer, i minyó des del 1991, quan va entrar a la colla malva. Ara, és el secretari general de la UGT a la comarca d'Osona. PATI Poch i Ros és el nou president dels Minyons de Terrassa, on entra amb la voluntat de romandre-hi tres anys per poder desenvolupar el seu programa. Mai havia tingut fins ara càrrecs al grup de la camisa malva, ni a la junta directiva ni a la tècnica, tot i que havia ofert els seus serveis des de fora. Cesc Poch és també un home vinculat a la política, i més concretament a ERC Terrassa.

D'on li ve la dèria castellera, a Cesc Poch?
Part de la meva família és d'origen vilafranquí. Amb la rivalitat que hi ha ara amb els verds, i amb la gent del Penedès en general, no em fa cap rancúnia reconèixer-ho, ans al contrari. Em sento molt orgullós dels meus orígens. I m'agrada recordar que un tiet avi meu ja feia castells a finals del segle XIX.

Per tant, considera que estava predeterminat que arribaria a aquest món.
La genètica mana. És broma. Però el cert és que sí. Les meves dues filles són a la colla i, evidentment, també fan castells. Els agrada.

En quin moment està la colla?
Davant d'una nova etapa, d'un període de rellançament. Calen joves per a nous temps. Ells són els que han de donar una nova empenta a la colla. I d'aquí va sorgir la possibilitat de presentar una candidatura. I calia un president. M'estimo els castells, la colla i la ciutat i em va semblar que hi podia fer alguna cosa. És un honor haver estat escollit.

Què són els Minyons en ple segle XXI?
Una de les entitats culturals més importants que hi ha hagut mai a Terrassa. Som un referent a la ciutat i a Catalunya. Poques entitats del país poden dir que han rebut la Creu de Sant Jordi i que la seva activitat és Patrimoni de la Humanitat. Poc més es pot demanar, i ara puc estar al capdavant. Els estudis de la Diputació de Barcelona situen Terrassa com la segona activitat amb impacte cultural de la demarcació.

Jazz, espectacles de dansa, castells...
Una oferta extraordinària, en quantitat i qualitat. Tanmateix, em sembla que no aniria gens errat si digués que en el 80 per cent dels casos els Minyons de Terrassa són els generadors de l'impacte. Si més no els que més venem la imatge de la ciutat a fora, arreu de Catalunya, a Barcelona i a l'estranger.

És allò que es diu que poques vegades Terrassa ha sortit a la portada de La Vanguardia.
Miri, amb la riuada de l'any 1962, amb la visita de Franco a Terrassa per les inundacions del mateix any, amb el triomf de la selecció femenina espanyola d'hoquei el 1992 i... amb el primer dos de nou amb folre i manilles de la història i el primer tres de deu amb folre i manilles. De cinc aparicions al diari, dues tenen els Minyons de Terrassa com a grans protagonistes. Hem tingut més grans portades que ningú.

La massa social és fonamental per a una entitat cultural com la que ara presideix. Quin és el moment de la colla malva?
Movent al voltant d'unes 600 persones que van a les places. Una xifra que es dispara en el moment de les grans actuacions, els dies dels grans "pepinos", com en diem nosaltres internament. Una xifra que ens permet intentar qualsevol cosa. Però sempre és bo ser molts més.

Malgrat tot, "millor ser molts més", diu. Per què?
L'objectiu és créixer, en tots els àmbits, per millorar.

I com pensen fer-ho, perquè no sembla fàcil?
Lluitant per convèncer tots aquells que un dia van formar part de la colla. Volem que tornin a fer castells, i que vinguin al carrer del Teatre. Segon, fent campanyes de recerca. Tercer, potenciant l'ús del local. Hem d'optimitzar-lo, aprofitar-lo. Crearem nous espais de participació i comunicació i l'omplirem d'activitats.

Tothom és important? És una frase que es repeteix a totes les colles.
S'ha de recordar que estar a la pinya és fonamental per a l'èxit d'un castell, d'una colla. Tots som necessaris. A més, ampliarem les relacions amb les altres entitats de la ciutat.

No som una plaça castellera tradicional, com les del Penedès o les del Camp de Tarragona. Com s'afronta aquesta situació des de Terrassa?
En som molt conscients. Ells tenen l'avantatge de disposar d'una gran xarxa empresarial i social que viu pels castells, molts cops l'activitat més reeixida de la comarca i del poble. Hem de reivindicar el paper dels Minyons a Terrassa. Dinamitzar les xarxes socials és una de les prioritats de la junta.

Cesc Poch amb el nou cap de colla, Guillem Comas Foto: Joan Manel Oller

El màrqueting hi tindrà un pes rellevant?
La marca Minyons de Terrassa és poderosa i potent a la ciutat i a tot Catalunya. El màrqueting hi tindrà un pes rellevant en els propers mesos. És fonamental per sobreviure.

I els seus objectius?
Tot el procés té tres objectius molt clars, i disposem de la gent a la colla per desenvolupar-lo. N'estic més que convençut. Vull omplir el pati, omplir el pati i omplir el pati del carrer del Teatre tots i cadascun dels assajos. És la base per fer grans castells.

Ja és el 35è aniversari. Es farà alguna cosa especial?
Ho celebrarem. Hi haurà activitats tot l'any i en farem una de grossa que no puc avançar, el 13 de juliol. Serà molt terrassenca. I en un lloc emblemàtic.

Els darrers anys es parla de renovació als Minyons. Arriba ara a les juntes?
Volem joves a la pinya i renovació vol dir gent jove i nova a les juntes.

En certa forma ha ressorgit el debat sobre el Concurs de Tarragona i gent de pes s'ha mostrat favorable a anar-hi.
La nova junta no obrirà el debat. Però si hi ha demanda i s'hi sumen prou signatures, la recollirem i en parlarem. Facilitarem al màxim parlar-ne si es vol. Estem oberts a parlar de qualsevol cosa.

I el terrassenc i minyó Cesc Poch, què faria?
Sóc molt tradicional amb aquestes coses. I la decisió de la colla està presa. El que m'agrada dels Minyons és la manera d'entendre els castells. No és una cosa de guanyar o perdre. Quan vaig a una plaça m'agrada que la gent participi, veure camises a totes les pinyes, i aplaudeixo si una altra colla fa una gran construcció. Em sento còmode amb la posició que sempre hem mantingut. No sóc partidari del concurs de Tarragona. Continuarem sense anar-hi. El nostre concurs és Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès.

El tema econòmic preocupa en uns moments de crisi?
Les subvencions, les ajudes, el caixet... tot ha disminuït en els darrers anys. Totes les colles ens hem hagut d'espavilar per fer front a la situació, complicada. I la quota de soci és voluntària. Ets membre dels Minyons si vas a fer castells. La gratuïtat és una de les banderes principals. I així seguirà.

Quin és el pressupost que té la colla?
Uns 300.000 euros. Tenim gent molt brillant a l'àrea econòmica i ens en sortirem. Obrim tots els fronts per trobar diners.

Què en pensa, dels Castellers de Vilafranca?
Estant al capdavant del món casteller des de fa anys. Els felicito. I treballarem per atrapar-los i superar-los.

I de Terrassa com a plaça castellera?
És una ciutat que s'ha transformat. El fet casteller té un reconeixement. I la participació dels terrassencs en les manifestacions culturals no afecta només els castells. El raval de Montserrat i la plaça Vella s'omplen sempre que actuem. Aquí tira molt el gran castell.

La presència a l'estranger del fet casteller és important per als Minyons?
Normalment hem fet viatges, però no som de les colles que més hem anat a l'estranger. I volem canviar una mica la dinàmica. No és cap misteri que l'any que hi ha sortida a fora hi ha una revifada de la colla i de la gent que hi ve. Hi ha més motivació per fer castells. Però ho veig com una manera d'obrir-nos al món i de presentar la nostra activitat arreu.