05
de març
del
2014
La vuitena obra que es presenta al 40è Premi Ciutat de Terrassa de Teatre més que una peça és un conjunt de peces basades en els contes del metge, narrador i dramaturg rus Anton Pàvlovitx Txèkhov (Taganrog 1860- Badenweiler 1904), autor de “L'oncle Vània”, “Les tres germanes o “L'hort dels cireres”, obres de teatres considerades clàssiques.
Neil Simon (1927), guionista americà va adaptar alguns contes de Txèkhov a l'obra “El bon doctor” i aquesta és la base de l'espectacle. Però l'originalitat rau en com van lligant els textos que intercalen amb comentaris i anècdotes de la vida de l'escriptor rus i en fan el personatge principal de la seva pròpia obra: els seus inicis en la medicina que considera la seva esposa; la convivència amb la literatura que considera la seva amant; què l'inspira a explicar històries i conformar els personatges; o, sense deixar el to sarcàstic amb el qual impregna els seus relats, el final del seu camí, que serà un punt i final irònic i sorprenent com els finals dels seus relats quan és confós per un militar (que va ser enterrat el mateix dia i a la mateixa hora que ell) i és acompanyat fins a la tomba per una banda militar.
L'escenografia senzilla i simbòlica és feta d'estris amuntegats: escala i cadires de fusta, taula, caixes amb roba… que prenen consciència a mesura que avança l'obra. Tres són els intèrprets que van donant vida als personatges de les diverses històries: Albert Latorre (que caracteritza també a l'autor rus), Ivet Domínguez i Maria Roca. Tots tres saben ajustar-se molt bé a la personalitat que han d'interpretar i amb els seus gestos, entonacions i dialèctica saben arribar a un públic que, una vegada acabat l'espectacle, triga uns minuts a moure's de la cadira amb l'esperança que la representació continuï.
“Tres caràcters inquiets” com es defineixen ells mateixos al programa de mà a la recerca d'un objectiu comú: fer teatre. I nosaltres agrair a aquests caràcters inquiets l'accesibilitat als textos i la posada en escena senzilla i sensible i desitjar que segueixin apostant per la innovació i la creació. I per últim, un consell: no us perdeu la lectura sencera de “Contes” d'Anton Txèkhov!
Neil Simon (1927), guionista americà va adaptar alguns contes de Txèkhov a l'obra “El bon doctor” i aquesta és la base de l'espectacle. Però l'originalitat rau en com van lligant els textos que intercalen amb comentaris i anècdotes de la vida de l'escriptor rus i en fan el personatge principal de la seva pròpia obra: els seus inicis en la medicina que considera la seva esposa; la convivència amb la literatura que considera la seva amant; què l'inspira a explicar històries i conformar els personatges; o, sense deixar el to sarcàstic amb el qual impregna els seus relats, el final del seu camí, que serà un punt i final irònic i sorprenent com els finals dels seus relats quan és confós per un militar (que va ser enterrat el mateix dia i a la mateixa hora que ell) i és acompanyat fins a la tomba per una banda militar.
L'escenografia senzilla i simbòlica és feta d'estris amuntegats: escala i cadires de fusta, taula, caixes amb roba… que prenen consciència a mesura que avança l'obra. Tres són els intèrprets que van donant vida als personatges de les diverses històries: Albert Latorre (que caracteritza també a l'autor rus), Ivet Domínguez i Maria Roca. Tots tres saben ajustar-se molt bé a la personalitat que han d'interpretar i amb els seus gestos, entonacions i dialèctica saben arribar a un públic que, una vegada acabat l'espectacle, triga uns minuts a moure's de la cadira amb l'esperança que la representació continuï.
“Tres caràcters inquiets” com es defineixen ells mateixos al programa de mà a la recerca d'un objectiu comú: fer teatre. I nosaltres agrair a aquests caràcters inquiets l'accesibilitat als textos i la posada en escena senzilla i sensible i desitjar que segueixin apostant per la innovació i la creació. I per últim, un consell: no us perdeu la lectura sencera de “Contes” d'Anton Txèkhov!