26
de febrer
del
2014
Diumenge passat el Grup Escènic Navàs d'aquest poble del Bages va interpretar, dins el 40è Premi Ciutat de Terrassa de Teatre, l'obra "Tots eren fills meus" del dramaturg americà Arthur Miller (1915-2005). L'obra, estrenada el 1947, va rebre el premi de la Crítica atorgada pel Cercle de crítics de teatre de Nova York.
Miller ens denuncia en aquesta representació la falsedat del somni americà present en molts dels seus escrits, i centra el problema en una família de classe mitjana: el pare, en Joe Keller (Josep Maria Simó), la mare, la Kate Keller (Núria Majoral) i el seu fill Chris (Joan Casadesús) acabat d'arribar de la 2a Guerra Mundial on acaba de perdre la vida el seu germà gran.
En Joe, que actualment és un empresari respectat, viu angoixat per un fet que va provocar la mort d'una vintena de soldats. Amb la visita de l'Ann Deever (Joana Tarrés), la parella del germà desaparegut i el seu germà en George Deever (Òscar Cabra), es desvetallarà el secret que tindrà fatals consequències. L'escenografia ens trasllada al jardí dels Keller, amb una porxada de fusta a la dreta de l'escenari i a l'esquerra un banc de fusta. Al mig un arbre partit, símbol fonamental en l'argument de la història. Al fons una tela negra on al principi de l'obra s'hi projecten unes imatges d'avions de la 2GM que posen en antecedents a l'espectador.
La direcció va a càrrec de Josep M Simó que a l'hora fa de protagonista de l'obra interpretant en Joe Keller i del qual vull ressaltar-ne la seva caracterització ja que sap transmetre amb força i contundència el drama que el personatge porta a dins. Una obra que ens fa reflexionar sobre l'ètica davant certs comportaments com l'interès o el poder i que ens acosta a realitats molt properes.
Miller ens denuncia en aquesta representació la falsedat del somni americà present en molts dels seus escrits, i centra el problema en una família de classe mitjana: el pare, en Joe Keller (Josep Maria Simó), la mare, la Kate Keller (Núria Majoral) i el seu fill Chris (Joan Casadesús) acabat d'arribar de la 2a Guerra Mundial on acaba de perdre la vida el seu germà gran.
En Joe, que actualment és un empresari respectat, viu angoixat per un fet que va provocar la mort d'una vintena de soldats. Amb la visita de l'Ann Deever (Joana Tarrés), la parella del germà desaparegut i el seu germà en George Deever (Òscar Cabra), es desvetallarà el secret que tindrà fatals consequències. L'escenografia ens trasllada al jardí dels Keller, amb una porxada de fusta a la dreta de l'escenari i a l'esquerra un banc de fusta. Al mig un arbre partit, símbol fonamental en l'argument de la història. Al fons una tela negra on al principi de l'obra s'hi projecten unes imatges d'avions de la 2GM que posen en antecedents a l'espectador.
La direcció va a càrrec de Josep M Simó que a l'hora fa de protagonista de l'obra interpretant en Joe Keller i del qual vull ressaltar-ne la seva caracterització ja que sap transmetre amb força i contundència el drama que el personatge porta a dins. Una obra que ens fa reflexionar sobre l'ètica davant certs comportaments com l'interès o el poder i que ens acosta a realitats molt properes.