El Carnestoltes de Terrassa, dos segles de transgressió

Carnestoltes de principis del segle XX Foto: Fons Ragon-AMAT

El Carnestoltes arriba tard. La festa de la disbauxa començarà el cap de setmana de l'1 i 2 de març i s'allargarà fins al dimecres 5, el de Cendra, amb el tradicional enterrament.
El ball de vídues se celebrarà el dimarts.

La de Carnestoltes és la festa del tot s'hi val, i a Terrassa, habitualment, agafen protagonisme en les comparses el sexe, l'església i els polítics, tot i que la tipologia acaba sent ben diversificada, i també hi ha grups que aposten per temes més suaus i no transgressors.

A Terrassa la primera gran embranzida cal cercar-la al principi del segle XX. A la segona meitat del XIX i principi del XX va tenir una gran anomenada. Una proliferació de colles encarregades de formar comparses, com Trons, Gitano, Paus i, més tard, El Casino de la Sabata, El Barret i La Barretina, van donar consistència, reafirmada per les publicacions satíriques.

Un de molt sonat
Del 1870 al 1914, fins i tot superava en popularitat la Festa Major. El cronista Baltasar Ragón ens fa una semblança del Carnestoltes del 1904, tot assenyalant que aquell en fou un de molt sonat. "El dia 15 de febrer s’esqueia ésser diumenge de Carnaval. Els carrers per on havia de passar la rua, com de costum, estaven atapeïts de gent. A dos quarts de quatre de la tarda la comitiva passava pel carrer de Sant Pere. El Casino del Comerç hi prenia part amb tres carrosses, amb una de molt bon efecte, estil Lluís XIV. El Círcol Egarenc hi portà un carro tirat per dos bous, que representava el corn de l’abundància, rematat per la Deessa Ceres. Una altra carrossa representava el Pol Nord, i era una excel·lent obra d'art; i una altra titulada El Menja Criatures, molt original. Hi havia altres carrosses al·legòriques, una d’estudiants proveïts de carabasses i rabaquets (la collita de l’any, segons deien), altres de clowns, toreros...".

Cop de mort amb Franco
Més entrat el segle va decaure l’encant vuitcentista, tot i que es celebraven rues i balls arreu, especialment a les diferents societats i agrupacions. El cop de mort va venir amb l'arribada de la dictadura franquista, que el va prohibir i el va restringir a festes infantils. Només l'àmbit privat i les festes clandestines van poder escapar a aquest setge a una celebració que el règim considerava com a "festa pagana".

No va ser fins a l’arribada de la democràcia, a finals dels anys 70, que es va recuperar el Carnestoltes i la disbauxa; això sí, tímidament i amb un desgavell en l'organització i en la participació. El redreçament en el programa encara va trigar uns anys, però finalment va aconseguir marcar-ne les pautes.

També s’edita un cartell per anunciar i promocionar la festa. Alguns d’aquests han generat una forta polèmica amb la protesta airada del grups conservadors. Un altre fet polèmic es l’edició clandestina d’un pamflet, el Xerrameca, ple d’ironia i escarni que satiritza personatges i polítics de la societat terrassenca amb els noms més o menys camuflats però identificables.

Relaxing Cup of Coffee con Sushi
La Mascarada, la nova associació organitzadora sorgida després de la desaparició de la Sussietat de l'Embut, ha informat que la festa d'enguany mantindrà "la mateixa estructura" i que, malgrat el canvi de nom, "no canviarà res".

El grup Els Planassencs Di9 va ser la comparsa guanyadora de l'any passat i per tant té l'honor de ser la comparsa oficial. Sorgits de la urbanització la Planassa de Viladecavalls, la seva participació en el Carnestoltes egarenc es remunta a fa més de deu anys, en els quals s'han proclamat guanyadors en dues ocasions. La reina del Carnestoltes serà Anita Bottle, l'àlies escollit per Carme Giralt, la presidenta del grup, mentre que el nom de la comparsa serà Relaxing Cup of Coffee con Sushi. Els integrants, en total 105 membres que van des dels sis anys als 85, aniran vestits "d'una paròdia estripada de torero" amb regust a majoret".

El guanyador del cartell oficial ha estat Albert Soriguera (Barberà del Vallès, 1984). Estudiant de l'Escola Pia de Terrassa, malgrat viure a la població veïna, va fer la carrera de disseny industrial a l'ESDI de Sabadell. És la primera vegada que s'ha presentat. L'autor, preguntat sobre el significat del cartell, relata que "m'he inspirat en els dibuixos animats infantils però amb un rerefons picant. Volia que fos un cartell amb doble sentit, que els nens també el poguessin mirar i no ofengués ningú, però que alhora els adults el poguessin veure com una orgia o una festa pujada de to". En efecte, mirant en detall el cartell es tracta d'una desena de personatges despullats totalment –la majoria dones– que s'apilen les unes sobre les altres formant una espècie de pinya castellera.