24
de febrer
del
2014
El Camí de Can Canya, de Terrassa Foto: A.T.El tram inicial de l'Anella Verda ja ha arribat a port. L’Anella Verda de Terrassa va veure la llum a partir de la declaració per la qualitat del paisatge i dels espais naturals i agraris feta en el marc de l’Ecofòrum 2012. Aquesta primera part, ha estat un procés
participatiu llarg, a vegades pesat, on han aflorat les diferents visions que hi ha sobre l’entorn. El blog municipal ens ha permès seguir el dia a dia dels treballs.
El procés participatiu desenvolupat ha posat sobre la taula diferents conceptes sobre l’entorn, des de qui el veu com un conjunt d’hàbitats ecològics que permeten l’existència de fluxos d’informació genètica fins al propietari que ho veu com casa seva, on pot generar uns ingressos econòmics, passant per qui veu l’entorn com a pistes i camins per córrer o espais per evadir-se de l’estrès diari. El perill de tots aquests processos és fer les propostes només en funció de les parcel·les particulars de cada un de nosaltres.
Ara el projecte entra en una nova fase, la de la redacció i aprovació del Pla d’Ordenació i Gestió de l’Anella Verda, amb una proposta de calendari de treball que ens porta al juliol de 2015- Per tant, si ho entenc bé entrem en una fase on s’ha de transformar tot el treball fet durant tot aquest procés participatiu en un planejament urbanístic aplicable i útil que refongui les normatives disperses existents avui. El primer risc del procés és fer més urbanisme de paper. El paper ho aguanta tot. Si s’apliqués el POUM vigent pel que fa al sòl no urbanitzable bona part de les qüestions que hi ha sobre la taula tindrien vies de solució. Un dels problemes que té l’administració és la de fer plans, i nous plans quan els anteriors no s’han desenvolupat encara. Aquest és el perill real del projecte. Que es converteixi en una planificació més sobre el paper.
Mentre tant cal continuar fent gestió de l’entorn en el dia a dia: des del manteniment de les actuacions fetes, manteniment de camins, finques de propietat municipal com can Candi o el centre Ambiental de Bonvilar, fer seguiment dels abocaments “accidentals”
de lixiviats a Coll Cardús...
El projecte de l’Anella ha de ser molt més d’actuacions sobre el terreny que un conjunt de bones intencions sobre el paper. Però per aquest any hi ha una previsió del pressupost de Medi Natural per diferents accions vinculades a l’Anella Verda de quasi 40.000 euros, i una previsió d’inversions de 115.000 euros. També hi ha prevista la contractació des d’Urbanisme de dues arquitectes per ajudar a la redacció del pla d’ordenació. Si fem comptes, una dotació pressupostària ínfima per l’envergadura d’aquest projecte.
Per que l’Anella Verda sigui possible i sigui una realitat visible aviat, caldrà una implicació política de tot l’Ajuntament, no només la de la regidora que l’està empenyent i també el suport de tothom per fer-ho possible. Els diferents actors implicats propietaris, masovers, pagesos, pastors, usuaris de l’entorn com excursionistes, passejants, o ciclistes, gestors públics, actors que han participat en els processos participatius també han d’intervenir en la plasmació del resultat dels acords assolits. I això també necessita disposar de un pressupost adient i suficient. Sort que el 2015 és any de contesa electoral.
Aquest 2014 ha de fer possible concretar de forma pràctica i coherent els desitjos de tenir un millor entorn natural. Un millor entorn en tots ells àmbits i amb el vist-i-plau dels tots plegats. El procés que s’obre ara ens ha de portar, amb un esforç per part de
tots, a un nou marc per la convivència dels diferents interessos en l’entorn. Espero que puguem ser capaços de transcendir del paper a la realitat del dia a diia. Amb valentia.
JOAN PONT i MONTANER
Biòleg i expert ambiental