19
de febrer
del
2014
El grup de teatre de Granollers Acte Quatre posa en escena l'obra "Dansa d'agost" del dramaturg irlandès Brien Friel, nascut el 9 de gener de 1929 a Omagh (Irlanda). "Dancing at Lughnasa" n'és el títol original. La peça va ser escrita el 1990 i portada al cinema el 1998.
L'acció se situa al 1936. Les cinc germanes Mundy, totes d'una certa edat, viuen en una casa als afores d'un petit poble irlandès: la Magie (Carme Giménez), que actua com a cap de la família; la Chris (Marta Valera), la més jove de les germanes, també soltera i mare d'un noiet, Michael, de set anys (molt ben caracteritzat per part d'Anna Blanché), amb canvis d'humor provocats per les anades i vingudes del pare del seu fill, Gerry Evans (Chris Mitchem); la Rose, que té un comportament infantil a causa d'una discapacitat en el seu desenvolupament cognitiu i que resulta molt creïble amb la interpretació que en fa l'actriu Olga Pey; l'Agnès (Núria Parés), tranquil·la i contemplativa i enamorada, en silenci, de Gerry; i la Kate (Sara Martínez), mestra d'escola assenyada i arrelada a les tradicions, molt protectora i l'única de la família que guanya diners i té contacte amb el món real.
La vida d'aquestes fa un canvi quan arriba, després de 25 anys d'absència, el seu germà Jack (Josep M. Lacorte), un sacerdot que ha viscut com a missioner en una leproseria d'un poble d'Uganda. Els costums encarcarats del catolicisme amb els que han estat educats tant ell com les seves germanes s'esquerda amb la seva irrupció de nou al poble. Les experiències que ha viscut amb els nadius d'Uganda li donen un punt de vista diferent de la vida i aquest punt de vista el transmet a les cinc dones i els inculca que el que preval és aconseguir la felicitat i que han de desfer-se de l'austeritat i la rigidesa religiosa que els impedeix ser elles mateixes.
Les petites il·lusions de cada personatge s'aniran revelant al voltant d'un personatge simbòlic, la ràdio, que presideix l'estança i que amb els seus sons novedosos les ajudarà a somiar i evadir-se de la realitat. Michael (Josep Baldrich) ja adult, és qui narra la història, mitjançant monòlegs entre escena i escena i ens anticipa els esdeveniments que després anirant reproduint els actors i les actrius. L'escenari, dividit en dues parts: una cuina i un pati, s'envolta d'una atmosfera de nostàlgia i esperança. Una història de principis i valors que ha sabut transmetre'ns amb habilitat la companyia de Granollers, dirigida amb encert per Pilar Prim.
L'acció se situa al 1936. Les cinc germanes Mundy, totes d'una certa edat, viuen en una casa als afores d'un petit poble irlandès: la Magie (Carme Giménez), que actua com a cap de la família; la Chris (Marta Valera), la més jove de les germanes, també soltera i mare d'un noiet, Michael, de set anys (molt ben caracteritzat per part d'Anna Blanché), amb canvis d'humor provocats per les anades i vingudes del pare del seu fill, Gerry Evans (Chris Mitchem); la Rose, que té un comportament infantil a causa d'una discapacitat en el seu desenvolupament cognitiu i que resulta molt creïble amb la interpretació que en fa l'actriu Olga Pey; l'Agnès (Núria Parés), tranquil·la i contemplativa i enamorada, en silenci, de Gerry; i la Kate (Sara Martínez), mestra d'escola assenyada i arrelada a les tradicions, molt protectora i l'única de la família que guanya diners i té contacte amb el món real.
La vida d'aquestes fa un canvi quan arriba, després de 25 anys d'absència, el seu germà Jack (Josep M. Lacorte), un sacerdot que ha viscut com a missioner en una leproseria d'un poble d'Uganda. Els costums encarcarats del catolicisme amb els que han estat educats tant ell com les seves germanes s'esquerda amb la seva irrupció de nou al poble. Les experiències que ha viscut amb els nadius d'Uganda li donen un punt de vista diferent de la vida i aquest punt de vista el transmet a les cinc dones i els inculca que el que preval és aconseguir la felicitat i que han de desfer-se de l'austeritat i la rigidesa religiosa que els impedeix ser elles mateixes.
Les petites il·lusions de cada personatge s'aniran revelant al voltant d'un personatge simbòlic, la ràdio, que presideix l'estança i que amb els seus sons novedosos les ajudarà a somiar i evadir-se de la realitat. Michael (Josep Baldrich) ja adult, és qui narra la història, mitjançant monòlegs entre escena i escena i ens anticipa els esdeveniments que després anirant reproduint els actors i les actrius. L'escenari, dividit en dues parts: una cuina i un pati, s'envolta d'una atmosfera de nostàlgia i esperança. Una història de principis i valors que ha sabut transmetre'ns amb habilitat la companyia de Granollers, dirigida amb encert per Pilar Prim.