17
de febrer
del
2014
No només contra el català a l'escola sinó a la primera administració que els ciutadans, la municipal. Així es pot definir la batalla jurídica, administrativa i judicial que ha hagut de mantenir el Departament de Governació, dirigit per la vicepresidenta Joana Ortega, per tal que el català continuï com a requisit per als secretaris i interventors dels ajuntaments catalans.
El conflicte va néixer en la convocatòria de places per a funcionaris de les administracions locals amb habilitació estatal. És a dir, els secretaris i els interventors. Una convocatòria en la qual s’exigia el coneixement del català. “I així era des de fa anys sense cap mena de problema”, apunten fonts de Governació a Nació Digital.
Però el 2013 tant el El Consejo General de Colegios Oficiales de Secretarios, Interventores y Tesoreros de Administración Local (Cosital) com el Consell de Col·legis de secretaris, interventors i tresorers de l'Administració Local de Catalunya, sota la presidència de María Petra Sáiz Antón van presentar sengles recursos perquè no fos el coneixement del català fos mèrit i no requisit. Finalment, després d'un llarg camí jurisdiccional, el Tribunal Suprem ha donat la raó al departament de Joana Ortega.
Malgrat la victòria judicial, Governació encara no canta victòria. De fet, sospiten que recorrin al Tribunal Constitucional i aquest els doni la raó com va fer amb els funcionaris de les Illes. De moment, la direcció del Cosital ha fet retirar els seus representants del jurat que resolia les oposicions perquè la Generalitat no va interrompre les convocatòries pretenia el Consejo. En plena batalla jurídica, política i administrativa, el Cosital, casualitats enverinades de la vida, participarà aquesta setmana en unes jornades al Parlament sobre la Llei Local espanyola que preveu la laminació de les seves competències. A Governació, malgrat la primera victòria, no dormen tranquils. L'ofensiva per descafeïnar l'oficialitat del català als ajuntaments ha començat.