Elisabet Planas: «El PP elimina els Jutjats de Terrassa»

El ministre Gallardón avança un pas més en la recentralització i fa una proposta que elimina jutjats com els de Terrassa | La llicenciada en Dret considera que "la justícia encara s'alentiria més" i pensa que els serveis jurídics s'encariran encara més

per Joan Manel Oller, 7 de febrer de 2014 a les 07:44 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de febrer de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Elisabet Planas Fotos: Joan Manel Oller

Elisabet Planas és una jove advocada de 28 anys. Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, és membre del Grup d'Advocats Joves de Terrassa, un col·lectiu que apareix amb força dins de l'àmbit de l'advocacia local. S'ha especialitzat en Dret Civil i Mercantil. Tot i que ha viscut més temps a Matadepera que a Terrassa, se sent plenament integrada a la societat egarenca.

Alberto Ruiz Gallardón, ministre espanyol de Justícia, treballa en la reforma de la Llei de demarcació i planta judicial. Terrassa no és capital de província i, pel que sembla, si s'acaba duent a terme la ciutat en patirà les conseqüències.
La idea del ministre i del PP és acabar amb els jutjats que no estiguin a capitals de província. Però amb els companys ho hem comentat i ens sembla que és impossible que es materialitzi al cent per cent.

El PP vol canviar el model judicial de l'Estat. En el nostre cas, Barcelona en seria l'epicentre?
Per aquí van les coses. Però personalment no veig capacitat perquè des de la capital es faci tot el que ara es fa als jutjats existents fora de Barcelona. La justícia encara s'alentiria més. Si ara tenim problemes, amb la nova fórmula no vull ni pensar què passaria. La solució, al meu parer, serien les delegacions. Tot i així, pel que se sap no és aquesta la voluntat del ministre. El model del PP inclou la desaparició dels jutjats de Terrassa, i els de Rubí, els de Sabadell... I que només restin els provincials.

Reformulem la pregunta: si la reforma del PP tira endavant tal com ara està plantejada, els Jutjats de la Rambleta es tanquen?
Sí, esclar. Que vol dir que l'edifici de la Rambleta del Pare Alegre no serviria per a res. I no és fer alarmisme. L'excusa és un millor aprofitament dels recursos, ara que estan tant de moda les retallades.
I, per tant, els terrassencs i les terrassenques, on haurien d'anar?
Amb la reforma de Gallardón la ciutadania hauria d'anar a judici a Barcelona. Amb tot el que comporta. A Terrassa hi ha molts despatxos professionals perquè som d'aquí i treballem aquí. Anar a la capital és una nova despesa, per a nosaltres, els advocats, i per a la ciutadania, que és qui acaba rebent sempre per totes bandes.
 
I una despesa molt important per a tothom.
Esclar, si ho sumes també a la que ja hi ha, com les taxes. Desplaçar-se a Barcelona requereix una inversió en temps i en diners, i el model el que ha pretès sempre és acostar la Justícia a la ciutadania, que litigar, si és necessari, sigui possible. Ara, en canvi, es va en la direcció contrària.

Per als advocats i procuradors generaria complicacions.
I un encariment dels nostres serveis. Evidentment haurem de desplaçar-nos molt més. Aquí ja ho tenim tot muntat. Saps on aparcar el cotxe o si pots anar a un lloc a peu o agafar el transport públic... Anar a Barcelona és car.

I la ciutat de la Justícia no està ben connectada amb els municipis de la segona corona metropolitana?
S'han de fer mil i un transbordaments. I si s'hi va en cotxe t'has de menjar les cues, i el preu de la benzina. I tot això s'ho menja l'advocat, que avui es troba en una situació econòmica crítica. O, en tot cas, s'ho emporta el client, sobre qui has de repercutir les despeses.

En teoria, la proposta és per estalviar?
Home, si vols estalviar funcionaris, segur. Però perquè no hi cabran, no pas perquè no facin falta. En aquests moments, amb els que tenim hi ha retards en els judicis. Potser pagaran menys en personal i en manteniment d'edificis, tot i que aquests seguiran existint. I quedaran buits. No sé a què els destinaran.

I a Terrassa tenim uns jutjats gairebé nous, oi?
Fa quatre dies que funcionen. I no només a Terrassa s’han construït nous jutjats, també a Granollers, per exemple. Si han de desaparèixer, sincerament, serà com haver llençat els diners.

Perquè ara estan contents amb l'edifici de la Rambleta del Pare Alegre, oi?
La veritat és que sí. Al marge dels retards, esclar. Tots estan concentrats, i l'edifici és agraït, gran, té molta llum natural, està ben condicionat.

I els antics Jutjats de la Rambla, els que són al Centre Cultural, els havia trepitjat?
Molt poc. Ara bé, pels cops que vaig anar-hi puc dir que eren molt tètrics. No s'hi treballava gaire a gust.

I què n'hem de fer?
No ho sé pas.

Si finalment es du a terme la proposta de Gallardón, què?
Ja hi ha entitats i persones que estan preparant-se per donar-hi resposta. En el sector hi ha un rebuig generalitzat. Estem força units en aquesta matèria, com en les taxes. Pensem que es vulnera el dret del ciutadà d'accedir a la Justícia de forma efectiva, en comptes d’apropar-l'hi l'allunya i li imposa mil traves. I la Constitució el deixa ben clar, aquest dret.

També diu alguna cosa del dret a l'habitage.
També, també.

Quina és la situació de la Justícia a Terrassa?
Ja ho he repetit més d'una vegada: tenim uns bons Jutjats. I que consti que no ho faig per posar-me els jutges a la butxaca.

I tenim bons jutges?
Sí, també, la gran majoria. Parlo de l'àmbit en el qual jo treballo. Els jutjats de primera instància funcionen bastant bé, i més si ho comparem amb els d'altres ciutats.

I el problema més destacable?
Que els jutges no s'estan en un lloc gaire temps. Això fa que els assumptes de vegades passin per diferents mans abans de tancar-se. I les últimes lleis ho accentuen. No sóc jutge, però entenc que s'hagin manifestat contra el ministre, també, en el que els afecta. Tinc companys que han fet oposicions i han vist que de poc els ha servit tanta dedicació perquè en primer lloc les places a cobrir són poques, però a més es veuen obligats a fer de substituts forçosos allà on els reclamin i estan pendents d’examinar-se de les pràctiques. I tot per eliminar els jutges substituts, que no formen part de la carrera judicial, sinó que cobreixen baixes o vacants. Eren massa cars i se’ls elimina.

I si ho comparem amb altres països?
Potser tenim un sistema on és molt fàcil accedir a la judicatura. A altres llocs, com Anglaterra, si t’hi fixes a les pel·lícules i sèries, sempre veus jutges d'edat més avançada.

I això, per què?
Perquè per arribar-hi han hagut de treballar molt i molt bé durant molts anys. Aquí en tenim alguns amb la meva edat o una mica més grans. I això no vol dir que no siguin bons. Només parlo d'experiència i pràctica.

I per on va la reforma?
Ara el que volen és que és retallar: que els jutges cobrin menys i facin més feina. I estalviar amb substitucions. Si hi havia un jutge substitut, aquest cobrava el mateix sou que el titular de la plaça, que seguia cobrant. Un dispendi, però el model ara passa a ser d’explotació del jutge titular i els nous jutges de pràctiques.

En tenim prou, de jutges a Terrassa?
Penso que sí. I matiso, sí, si tot anés rodat i com ha d'anar. Un exemple: teníem una jutgessa de família molt bona. Va marxar i qui va venir no n'era especialista, perquè venia del dret penal. Tot i això era efectiu, i també va marxar. Aleshores ens van enviar un jutge de Madrid. I ja no ens n'hem sortit del tot. Ara està de baixa... Molts procediments s'estan allargant.

La lentitud de la Justícia és una de les crítiques més repetides. A Terrassa passa el mateix?
L'aplicació de la llei de les taxes ha reduït el nombre de judicis. Tu li expliques al client que ha de pagar i algun diu: m'esperaré un temps. Sobretot quan parlem de reclamació de diners. El que passa és que hi ha encara molts assumptes acumulats i si ho sumes al que dèiem fins ara veus per què va tot tan lent.

Entén la frase: la Justícia és una conya?
I tant. Tot són "depens": el temps, si podem guanyar, el jutge...

És una dona jove. Hi ha moltes dones en el món de l'advocacia?
A la universitat érem més. Als Jutjats de Terrassa diríem que homes i dones estem molt equilibrats, tot i que potser som més nosaltres. Algunes més. A primera instància, segur.

Hi ha un camí específic per a la dona?
Hi ha moltes jutges i moltes advocades de dret penal i dret de família. A Terrassa el model és aquest. És un tòpic, però sembla que tinguem més sensibilitat i en qüestions de divorcis la gent ens prefereix, en especial si hi ha nens. I per a altres aspectes volen homes perquè es pensen que són més agressius.

A Terrassa hi ha pocs advocats? Massa? Els que pertoquen per les dimensions del municipi?
El que hi ha és molts joves. I l'època no és la més propícia per començar en aquesta professió.



Hi ha molt atur?
Molts dels joves de la ciutat només viuen del torn d'ofici.

I potser es dediquen a altres coses?
Efectivament, o combina l'advocacia amb coses que no hi tenen res a veure. En conec casos a Terrassa. També es pot treballar per a un altre advocat, però no hi ha gaire feina. N'hi ha que opten per fer-se autònoms.

Els advocats són cars. L'afirmació respon al que es comenta al carrer.
Tenim mala premsa i mala fama. Amb els companys ho parlem i reconeixem que és culpa nostra perquè no ens hem fet respectar. No ens hem sabut vendre. Una mica ens passa com als metges, però ells segueixen tenint clients. Cal pensar que amb els advocats t'hi pots jugar la família, el patrimoni. Crec que estem desprestigiats.

Deia que en matèria de divorci cada cop es va més cap a l'acord. Hi ha, per tant, menys divorcis a Terrassa?
La gent triga més a presentar-los. Potser la parella viu junta i no posa la demanda perquè no té pou diners. Al despatx tinc casos de gent que fa dos anys que sap que no continuarà junta. S'arriba a més acords perquè el contenciós és més car i perquè tothom cedirà però tothom acabarà complint. El futur potser serà la mediació. O bé la negociació. Si te'n vas a un jutge no saps com clourà tot. Per això es decideix anar al que és més segur.


Ara que parla de jutges que arriben de Madrid per exercir a Terrassa, com tenim l'ús de la llengua catalana?
Malament. La Justícia pràcticament tota es fa en castellà. Com a mínim a la ciutat de Terrassa és així. Imagina’t fins a quin punt arriba el procés de castellanització a l'advocacia que tinc un conegut catedràtic que ha fet una compilació de lleis mercantils i les ha passat al català perquè no n'hi havia. A la universitat de Dret tot ja és en castellà.

S’intenta corregir?
Es fan esforços, però és difícil.

I de qui és la culpa, dels advocats, de la gent, dels jutges, del sistema?
De la base sobre la qual està construït el sistema de justícia, en tots els àmbits. Totes les oposicions es fan en castellà. Tot. Són estatals. Qui fa el temari, qui examina? Les universitats sí que equiparen cada cop més els idiomes a les llengües però de seguida es passa al castellà. Els professors actuals són de la vella escola encara.

Si afirmen que a Terrassa la Justícia es fa en castellà...
Estem parlant de la realitat.

Potser hi ha por per a no entorpir els processos?
Sí, i jo sóc la primera a pecar. A Terrassa tenim jutges catalans, i tot i així presentem les demandes en castellà. Perquè si has de recórrer saps que aniràs a una instància superior i allà hauràs de passar-te al castellà segurament, perquè els tecnicismes són molt importants i vols que tot quedi absolutament clar.

Però es pot parlar en català?
No hi ha cap problema. Però et preguntes: i si la jutgessa fa quatre dies que és aquí i no entén res?

 

Participació