Mòbils a l'estranger: què us cal saber

Consells i recomanacions per tenir en compte abans de sortir del país amb el mòbil | A més de la tarifa d'itinerància, de vegades cal comprovar el terminal

per Miquel Serrabassa , 2 de febrer de 2014 a les 10:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de febrer de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sortir a l'estranger amb un mòbil no sempre és tant senzill com dur-lo a sobre. Ho saben, sobretot, aquells qui, sense tenir-ho en compte, han fet trucades o han consultat informació a Internet en el què s'anomena "roaming" o itinerància . Però també haurem de verificar si el nostre terminal pot funcionar, per exemple, amb certes operadores dels Estats Units si hem preparat un viatge més llarg i optem per adquirir una SIM quan hi arribem.
 
La itinerància, una trampa cada cop menys perillosa
 
El "roaming" o itinerància en telefonia mòbil és el servei que permet que un usuari pugui sortir de l'àrea d'influència d'una determinada operadora mantenint la connexió i els serveis dels que disposa. Per fer-ho, normalment, s'estableix una relació entre operadores de dos països diferents -que poden ser filials d'una mateixa companyia, en alguns casos-, i a l'usuari se li apliquen uns preus diferents -més cars- i pot arribar a deixar de ser efectiva la tarifa plana de dades de la que disposa.

Cal tenir en compte que en algunes operadores és necessari activar el roaming per telèfon abans de sortir del país, i si no ho fem, no podrem utilitzar el terminal amb la nostra targeta SIM.
 
La Unió Europea, contra les tarifes abusives en itinerància

Per ara, però, a la Unió Europea hi ha obert un procés de simplificació de tarifes que ha d'acabar, el 2016, amb l'eliminació del sobrecost per fer o rebre trucades a l'estranger. Si el procés continua tal com s'ha planificat, dins de l'àmbit de la Unió Europea, aquest deixaria de ser un problema, tot i que hauríem de vigilar amb els plans de dades de connexió a internet, si aquests finalment queden fora de la nova regulació.
 
Tipus de xarxes: GSM i CDMA
 
És important, sobretot si viatgem als Estats Units, tenir en compte que no totes les operadores utilitzen les mateixes tecnologies de comunicació mòbil. Actualment, n'existeixen sobretot de dos tipus: les GSM (Global System for Mobiles) i les CDMA (Code Division Multiple Access) , que són incompatibles. I dins d'elles, cada operadora pot estar treballant en freqüències diferents.
 
A nivell europeu, totes les xarxes són GSM, i als Estats Units, algunes operadores com Sprint o Verizon utilitzem CDMA, mentre AT&T i T-Mobile utilitzen GSM. En aquest sentit, un mateix terminal podria no funcionar correctament en una operadora de cada tecnologia. De totes maneres, aquesta opció és rellevant només si el pla d'itinerància del que disposem no ens convenç i trobem alguna tarifa d'una operadora del país de destí (els Estats Units) que no sigui compatible amb xarxes GSM.
 
El mite del Wi-Fi gratuït
 
Foto: Picjumbo.com

Sovint pensem que a l'estranger trobarem moltes més xarxes sense fils amb accés lliure que les que estem acostumats a veure, i no sempre és així. De totes maneres, en molts casos, si tenim una tarifa diferent en itinerància, és recomanable que desactivem les dades mòbils del nostre terminal mentre no estem en una connexió sense fils, ja que les actualitzacions automàtiques d'aplicacions o les consultes que puguin realitzar, així com les notificacions, poden gastar més del què ens esperàvem.
 
De totes maneres, si disposem d'algun dispositiu mòbil amb el que poguem navegar més lliurement per Internet, és probable que poguem compartir la connexió amb altres terminals, oferint-los la possibilitat de sincronitzar informació i consultar el correu electrònic.
 
Marcant els límits de despesa
 
També és important saber que des de mitjans de 2012, les operadores tenen l'obligació d'advertir-nos si gastem més de 50 euros en itinerància -una xifra que podem canviar nosaltres per augmentar-la o reduir-la- i que, en alguns casos, es pot configurar perquè desactivi completament la connexió i no permeti gastar més fins que, per web o telèfon, s'indiqui el contrari.
 
Això farà que no gastem més del compte, sempre que, un cop informats, prenguem les mesures necessàries, que poden passar per desactivar les dades mòbils del terminal, posar-lo en mode avió, apagar-lo o retirar-li la targeta SIM.


La configuració de límit de dades mòbils, en un terminal amb Android Foto: Miquel Serrabassa

En aquest sentit, podem establir, en alguns terminals, un límit de consum abans que desconnecti les dades mòbils. De totes maneres, el càlcul del terminal pot ser diferent del de l'operadora, de manera que cal ser conservador si ens en volem refiar. En les darreres versions d'Android, es pot configurar des del menú d'opcions del terminal, a l'apartat Ús de dades.

En el cas d'iOS, podem desactivar les dades mòbils des del menú de configuració, a l'apartat Dades mòbils, però no podem establir límits. Per controlar la despesa, si no disposem d'una aplicació pròpia de l'operadora, en trobarem a l'AppStore: My Data Manager  o Data Usage en són dos exemples, entre moltes altres opcions gratuïtes i de pagament.

 

Participació