27
de gener
del
2014
Josep Rull, president del grup municipal de CiU, i Manel Pérez, portaveu del Grup municipal d’ICV-EUiA, presenten al ple de dijous 31 de gener una proposta de resolució favorable al Dret a Decidir.
Proposen dos acord. El primer, donar suport a la Proposició de Llei de delegació a la Generalitat de la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum sobre el futur polític de
Catalunya, aprovada pel ple del Parlament, per tal de poder fer efectiva la consulta en la data i amb la pregunta acordada per la majoria de grups parlamentaris el passat mes de desembre.
I el segon, manifestar el compromís i la col·laboració de l'Ajuntament amb la Generalitat i el Parlament de Catalunya per tal que sigui una realitat.
La justificació
"El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat la voluntat d’autogovernar-se, amb l’objectiu de potenciar el progrés, el benestar i la igualtat d’oportunitats dels ciutadans i ciutadanes i de reforçar la cultura pròpia i la identitat col·lectiva.
Aquesta voluntat s’ha expressat en l’actual període democràtic d’acord amb el marc constitucional i estatutari, que ha permès la recuperació de les institucions pròpies d’autogovern i d’un important espai d’autonomia política i administrativa.
Tanmateix, en els darrers anys la majoria de forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació profunda del marc polític i jurídic de Catalunya, la més important de les quals va ser la reforma de l’Estatut de Catalunya impulsada pel Parlament l’any 2005. Però aquest procés no va reeixir a causa de les dificultats posades des d’institucions estatals i, molt especialment, a causa de la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, que va barrar el pas a l’evolució del marc polític i jurídic de Catalunya en els termes establerts a l’Estatut de 2006, aprovat per les Corts Generals i referendat pel poble de Catalunya.
Les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010 i de l’11 de setembre de 2012 i la Via Catalana de l’11 de setembre de 2013 van ser una expressió clara per obrir una nova etapa constituent a Catalunya fonamentada entre d’altres per una nova dimensió de les aspiracions nacionals.
El Parlament de Catalunya va acordar una Declaració de Sobirania i sobre el dret a decidir del poble de Catalunya, que expressava de forma solemne que el poble català, en tant que subjecte polític i jurídic, disposa de la sobirania democràtica necessària per a fer efectiu l’exercici del dret a decidir, com a plasmació del dret a l’autodeterminació dels pobles, per poder escollir el seu futur polític amb llibertat i sense límits.
A partir d'aquesta declaració el procés a Catalunya cap al dret a decidir es realitzarà d’acord amb els principis de legitimitat democràtica, diàleg, pluralitat, transparència, legalitat, europeisme, cohesió social, qualitat democràtica, paper central del Parlament i sobre la base d’un Acord Nacional pel dret a decidir, amb participació del Govern, de les forces polítiques, els agents socials i les entitats i organismes més representatius de la societat catalana.
L'exercici del Dret a Decidir cal vincular-lo a la millora de la condició de vida individual i col·lectiva de les persones que viuen i treballen a Catalunya, al compromís amb les exigències de la qualitat de la democràcia, als drets socials –especialment en l’atenció als col·lectius més vulnerables-, a l’aprofundiment de l’estat del benestar, a la solidaritat intergeneracional, a l’equilibri territorial i desenvolupament sostenible així com a l’impuls d’iniciatives i de foment de l’actitud emprenedora i a l’assumpció de responsabilitats empresarials.
La reivindicació de l’exercici del dret a decidir, i per tant la convocatòria d’un referèndum o consulta a Catalunya, és la demanda d’una immensa majoria de la ciutadania, transversal a nivell ideològic, social i territorial. I és el compromís també de la majoria de les forces polítiques en el Parlament.
Des del Parlament de Catalunya s’ha expressat en diverses ocasions la voluntat que el dret a decidir es pugui fer efectiu mitjançant una consulta als ciutadans i ciutadanes de Catalunya sobre el seu futur polític col·lectiu.
El passat dijous 12 de desembre els grups parlamentaris de CIU, ERC, ICV-EUIA i CUP van arribar a un acord en relació a la pregunta i la data de la consulta per a exercir el dret a decidir a Catalunya i que en l'esmentat acord hi figura la proposta per a presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats una proposició de Llei Orgànica de delegació de la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum perquè els catalans i catalanes es pronunciïn sobre el futur polític col·lectiu de Catalunya, a partir dels termes que s’acordin amb el govern de l’Estat espanyol."
Proposen dos acord. El primer, donar suport a la Proposició de Llei de delegació a la Generalitat de la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum sobre el futur polític de
Catalunya, aprovada pel ple del Parlament, per tal de poder fer efectiva la consulta en la data i amb la pregunta acordada per la majoria de grups parlamentaris el passat mes de desembre.
I el segon, manifestar el compromís i la col·laboració de l'Ajuntament amb la Generalitat i el Parlament de Catalunya per tal que sigui una realitat.
La justificació
"El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat la voluntat d’autogovernar-se, amb l’objectiu de potenciar el progrés, el benestar i la igualtat d’oportunitats dels ciutadans i ciutadanes i de reforçar la cultura pròpia i la identitat col·lectiva.
Aquesta voluntat s’ha expressat en l’actual període democràtic d’acord amb el marc constitucional i estatutari, que ha permès la recuperació de les institucions pròpies d’autogovern i d’un important espai d’autonomia política i administrativa.
Tanmateix, en els darrers anys la majoria de forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació profunda del marc polític i jurídic de Catalunya, la més important de les quals va ser la reforma de l’Estatut de Catalunya impulsada pel Parlament l’any 2005. Però aquest procés no va reeixir a causa de les dificultats posades des d’institucions estatals i, molt especialment, a causa de la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, que va barrar el pas a l’evolució del marc polític i jurídic de Catalunya en els termes establerts a l’Estatut de 2006, aprovat per les Corts Generals i referendat pel poble de Catalunya.
Les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010 i de l’11 de setembre de 2012 i la Via Catalana de l’11 de setembre de 2013 van ser una expressió clara per obrir una nova etapa constituent a Catalunya fonamentada entre d’altres per una nova dimensió de les aspiracions nacionals.
El Parlament de Catalunya va acordar una Declaració de Sobirania i sobre el dret a decidir del poble de Catalunya, que expressava de forma solemne que el poble català, en tant que subjecte polític i jurídic, disposa de la sobirania democràtica necessària per a fer efectiu l’exercici del dret a decidir, com a plasmació del dret a l’autodeterminació dels pobles, per poder escollir el seu futur polític amb llibertat i sense límits.
A partir d'aquesta declaració el procés a Catalunya cap al dret a decidir es realitzarà d’acord amb els principis de legitimitat democràtica, diàleg, pluralitat, transparència, legalitat, europeisme, cohesió social, qualitat democràtica, paper central del Parlament i sobre la base d’un Acord Nacional pel dret a decidir, amb participació del Govern, de les forces polítiques, els agents socials i les entitats i organismes més representatius de la societat catalana.
L'exercici del Dret a Decidir cal vincular-lo a la millora de la condició de vida individual i col·lectiva de les persones que viuen i treballen a Catalunya, al compromís amb les exigències de la qualitat de la democràcia, als drets socials –especialment en l’atenció als col·lectius més vulnerables-, a l’aprofundiment de l’estat del benestar, a la solidaritat intergeneracional, a l’equilibri territorial i desenvolupament sostenible així com a l’impuls d’iniciatives i de foment de l’actitud emprenedora i a l’assumpció de responsabilitats empresarials.
La reivindicació de l’exercici del dret a decidir, i per tant la convocatòria d’un referèndum o consulta a Catalunya, és la demanda d’una immensa majoria de la ciutadania, transversal a nivell ideològic, social i territorial. I és el compromís també de la majoria de les forces polítiques en el Parlament.
Des del Parlament de Catalunya s’ha expressat en diverses ocasions la voluntat que el dret a decidir es pugui fer efectiu mitjançant una consulta als ciutadans i ciutadanes de Catalunya sobre el seu futur polític col·lectiu.
El passat dijous 12 de desembre els grups parlamentaris de CIU, ERC, ICV-EUIA i CUP van arribar a un acord en relació a la pregunta i la data de la consulta per a exercir el dret a decidir a Catalunya i que en l'esmentat acord hi figura la proposta per a presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats una proposició de Llei Orgànica de delegació de la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum perquè els catalans i catalanes es pronunciïn sobre el futur polític col·lectiu de Catalunya, a partir dels termes que s’acordin amb el govern de l’Estat espanyol."