22
de gener
del
2014
La conca del Llobregat disposa actualment de 77 depuradores en servei, repartides en 9 comarques, que tracten un cabal d’aigües residuals de 490.624 m3/dia (que representa el sanejament de 2,3 milions d’habitants). Des de l’entrada en funcionament de la primera estació depuradora d’aigües residuals al 1975 (planta de Vallvidrera), l’evolució del número de depuradores actives a la conca del Llobregat entre 1975 i 2013 ha estat la següent (veure gràfica en la versió pdf de la nota).
Durant el 2013, l’ACA ha activat 7 sistemes de sanejament a la conca (Gósol, Guixaró, Monistrol de Calders, Montmanor, La Nou de Berguedà, Prats de Rei i Sant Pere Sallavinera).
Millores, ampliacions i reposicions
Al mateix temps l’Agència ha dut a terme, en la mesura que els diferents sistemes de sanejament ho han requerit, les ampliacions i millores oportunes en els darrers anys.
Així doncs, des de l’any 1995, en què es van ampliar les depuradores de Piera i Igualada, s’han dut a terme 14 ampliacions més (Abrera i Terrassa en dues ocasions, Bagà/Guardiola de Berguedà, Gavà/Viladecans, Igualada, Manresa, Martorell, Navarcles/Sant Fruitós/Santpedor, Prats de Lluçanés, Rubí, Sant Feliu de Llobregat, Solsona, Vacarisses i Vallvidrera).
Evolució qualitativa
Totes aquestes actuacions desenvolupades en els darrers 35 anys en matèria de sanejament han comportat la millora qualitativa de la conca, la recuperació d’algunes comunitats biològiques (macroinvertebrats i diatomees) i la reducció del nitrogen en un 44% i del fòsfor en prop del 40% arran de l’activitat de les depuradores.
Durant el 2013, l’ACA ha activat 7 sistemes de sanejament a la conca (Gósol, Guixaró, Monistrol de Calders, Montmanor, La Nou de Berguedà, Prats de Rei i Sant Pere Sallavinera).
Millores, ampliacions i reposicions
Al mateix temps l’Agència ha dut a terme, en la mesura que els diferents sistemes de sanejament ho han requerit, les ampliacions i millores oportunes en els darrers anys.
Així doncs, des de l’any 1995, en què es van ampliar les depuradores de Piera i Igualada, s’han dut a terme 14 ampliacions més (Abrera i Terrassa en dues ocasions, Bagà/Guardiola de Berguedà, Gavà/Viladecans, Igualada, Manresa, Martorell, Navarcles/Sant Fruitós/Santpedor, Prats de Lluçanés, Rubí, Sant Feliu de Llobregat, Solsona, Vacarisses i Vallvidrera).
Evolució qualitativa
Totes aquestes actuacions desenvolupades en els darrers 35 anys en matèria de sanejament han comportat la millora qualitativa de la conca, la recuperació d’algunes comunitats biològiques (macroinvertebrats i diatomees) i la reducció del nitrogen en un 44% i del fòsfor en prop del 40% arran de l’activitat de les depuradores.