22
de desembre
del
2013
Un grup de joves ultradretans de Granollers, imitant grups russos similars, es dedica a vexar homosexuals. Fa uns mesos ens vam escandalitzar veient uns vídeos que corrien per Internet, on grups de joves russos d’ultradreta, esperonats per les noves lleis anti-homosexualitat d’aquell país, agredien greument homes gais. Això passava en un país molt mancat en qüestió de drets humans i especialment repressiu en qüestió de diversitat d’opcions sexuals, com bé ens ho recorden el cas de les Pussy-riot i la petició de boicot als jocs d’hivern per part de la comunitat LGTBI internacional –amb poques possibilitats d’èxit atesos els múltiples interessos d’uns jocs olímpics-.
Els seus imitadors d’aquí, però, no poden sentir-se recolzats ni per una legislació ni per una opinió social majoritària que empari les seves agressions. No és que estiguem en cap paradís en aquest aspecte, l’homofòbia segueix, per exemple, fent molt mal entre adolescents, la transsexualitat no s’acaba d’entendre, per posar un altre exemple, però és indubtable que, fins i tot si ens comparem amb països del nostre entorn, l’acceptació de la diversitat d’opcions sexuals és molt alta. Sempre queden, però, reductes on ja sigui per ofuscació mental, per anacronisme moral, per falsa idealització de la naturalesa humana, o pel que sigui, s’oposen a reconèixer la diversitat. Com a màxim la toleren. O ni això, com en el cas que ens ocupa.
El que fan aquests imitadors d’aquí és recórrer a una coartada: com que agredir gais no està ben vist, ho anuncien com una creuada contra la pederàstia, que sí mereix un rebuig social unànime. I tant és que tots ells superin clarament l’edat de consentiment, es presenten com a víctimes com a coartada per poder agredir. L’agressió consisteix en retenir, amenaçar, registrar, humiliar i vexar l’incaut, i gravar i difondre la gravació de la seva bretolada. El suport que han rebut aquestes agressions per part d’usuaris de xarxes socials d’ Internet (milers de “m’agrada”) només ens l’expliquem per la superficialitat amb què molts usuaris d’aquests mitjans recolzen una acció. No volem creure que tant suport sigui real. En aquest cas no costa gaire, però cal voler-ho entendre, que la pederàstia no hi té res a veure, del que es tracta és d’agredir gais.
Són clarament uns fets delictius que confiem siguin investigats policialment, denunciats com cal i que siguin una alerta perquè mai més es repeteixin accions similars. I és important que qui s’hi trobi ho denuncií a l’Observatori contra l’homofòbia.
Col·lectiu LGTB Terrassa
Els seus imitadors d’aquí, però, no poden sentir-se recolzats ni per una legislació ni per una opinió social majoritària que empari les seves agressions. No és que estiguem en cap paradís en aquest aspecte, l’homofòbia segueix, per exemple, fent molt mal entre adolescents, la transsexualitat no s’acaba d’entendre, per posar un altre exemple, però és indubtable que, fins i tot si ens comparem amb països del nostre entorn, l’acceptació de la diversitat d’opcions sexuals és molt alta. Sempre queden, però, reductes on ja sigui per ofuscació mental, per anacronisme moral, per falsa idealització de la naturalesa humana, o pel que sigui, s’oposen a reconèixer la diversitat. Com a màxim la toleren. O ni això, com en el cas que ens ocupa.
El que fan aquests imitadors d’aquí és recórrer a una coartada: com que agredir gais no està ben vist, ho anuncien com una creuada contra la pederàstia, que sí mereix un rebuig social unànime. I tant és que tots ells superin clarament l’edat de consentiment, es presenten com a víctimes com a coartada per poder agredir. L’agressió consisteix en retenir, amenaçar, registrar, humiliar i vexar l’incaut, i gravar i difondre la gravació de la seva bretolada. El suport que han rebut aquestes agressions per part d’usuaris de xarxes socials d’ Internet (milers de “m’agrada”) només ens l’expliquem per la superficialitat amb què molts usuaris d’aquests mitjans recolzen una acció. No volem creure que tant suport sigui real. En aquest cas no costa gaire, però cal voler-ho entendre, que la pederàstia no hi té res a veure, del que es tracta és d’agredir gais.
Són clarament uns fets delictius que confiem siguin investigats policialment, denunciats com cal i que siguin una alerta perquè mai més es repeteixin accions similars. I és important que qui s’hi trobi ho denuncií a l’Observatori contra l’homofòbia.
Col·lectiu LGTB Terrassa