Carbonell: «Carles serà recordat per la divisió de la diòcesi»

La mort de l'arquebisbe emèrit de Barcelona Ricard Maria Carles, aquesta nit als 87 anys d'edat, ha despertat tota una sèrie de sentiments en el si de molts cristians que van viure de primera mà el seu pas per la diòcesi. "Carles va ser nomenat amb un mandat molt concret, el d'acabar amb el perfil propi de l'Església catalana des de Barcelona", assegura a Nació Digital Josep Torrens, fundador d'Església Plural. Josep Maria Carbonell, president de la Fundació Joan Maragall, ressalta a títol individual que Carles "serà recordat per la divisió de la diòcesi de Barcelona, una fragmentació imposada i rebutjada en el seu moment per la majoria dels diocesans, i que ha fet perdre la força que anteriorment tenia la diòcesi".

Segons Torrens, en el moment de ser nomenat, l'Església catalana sintonitzava de ple amb els aires que encara emanaven del Concili Vaticà II, "fet que contrarestava amb el model d'església que des de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) es promovia en aquell moment. En aquest context, Carles va tenir la tasca de reorientar la línia pastoral de l'Església catalana des de Barcelona, la seu més important. I sobretot també va fer-ho exercint la seva influència en els nomenaments de bisbes, que va implicar una certa desunió dins la Tarraconense".

Carbonell dóna part de raó a Torrens, però també l'exculpa: "El seu nomenament s'emmarca en ple procés contrareformista, cert, però Carles va tenir durant molts anys al bisbe Carrera com al seu número dos, molt propera als postulats del cardenal Jubany." Tot i que reconeix que la diòcesi va tornar-se més conservadora, ressalta també que no va imposar un trencament brusc en la línia seguida fins al moment, "com sí que va passar en d'altres diòcesis d'Espanya, en què l'arribada als 90 de nous bisbes i arquebisbes va suposar una ruptura amb l'esperit anterior. Era un bisbe de sensibilitat conservadora, però no va suposar una ruptura de les grans línies de la diòcesi que li havia deixat el cardenal Jubany. Això se li ha de reconèixer".

Concepció Huerta, membre dels Equips de Pastoral de la Política i Comunicació de la Federació de Cristians de Catalunya, ressalta que Carles "era valencià d'origen, i no sintonitzava gaire amb les aspiracions de Catalunya". Tot amb tot, coincideix amb Carbonell que "no va provocar cap trencament fort", i que va ajudar a diverses associacions cristianes i catalanistes a continuar exercint la seva tasca. "Ningú no és absolutament negatiu ni positiu en seves accions", ressalta.

El nomenament de Saiz Meneses

Carles va ser acusat d'estar implicat en una xarxa internacional de tràfic de drogues amb epicentre a Torre Annunziata, a tocar de Nàpols (Itàlia). "Va viure en pròpia pell una campanya totalment injusta, infame i innoble, que el va afectar profundament. Després, quan se'n va demostrar la innocència, va ser quan va començar el gir més conservador del seu mandat. Hi ha un abans i un després de l'acusació, que el va portar a desconfiar dels seus col·laboradors", explica Carbonell. Des del seu punt de vista, va ser a partir de llavors que Carles va accentuar el seu perfil conservador, nomenant com a número dos a qui després seria bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz Meneses.

"Quan va nomenar Saiz Meneses com a auxiliar de Barcelona i, per tant, com a possible successor, es va viure un moment de màxima tensió i crispació, perquè representa l'Església toledana, aquesta manera de fer d'una església de matriu castellana, que no lliga amb la manera de fer de l'Església de Catalunya", valora Torrens, que en general qualifica el pas de Carles per l'arquebisbat com a "negatiu".

Tot amb tot, Torrens també ressalta: "Va ser escollit per la CEE, que no van tenir en compte que el seu perfil no era el més adequat per la tasca que se li encomanava. Ell, humanament, va patir molt. Com a conseqüència, es va envoltar de persones que li feien d'escut, però que també l'allunyaven de la realitat... És a dir, va ser víctima de les circumstàncies, de la CEE, que li interessava trastocar i desunir l'Església catalana."

Telegrama del Papa

El papa Francesc ha enviat un telegrama de condol al cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, amb motiu de la mort de Carles. Sosté que "va exercir amb diligent sol·licitud apostòlica el ministeri episcopal", en destaca els "grans serveis prestats a l'Església" i emfasitza que es va lliurar "constantment al quefer evangelitzador amb saviesa i generositat, i impulsant infatigablement nombroses iniciatives pastorals, amb gran proximitat als capellans, a la vida consagrada i als seminaristes, als qui va dedicar una especial atenció".

L'actual arquebisbe de Barcelona i successor de Carles, Lluís Marínez Sistach, ha destacat que va ser un "home de Déu" que estimava tant l'Església com les persones, perquè, per sobre de tot, "veia Déu present en les persones".

L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, també n'ha ressaltat el seu "amor a Jesucrist", i el president del Grup d'Entitats Catalanes de la Família (GEC), Daniel Arasa, ha destacat que "es va preocupar molt perquè s'incrementessin les ajudes de Càritas als pobres".