Regals i estalvi: ampliant l’ordinador

Obrir la caixa d'un ordinador nou pot ser més emocionant, però de vegades és més pràctic i barat millorar el que ja tenim

Miquel Serrabassa
15 de desembre del 2013

Anys enrere, comprar un ordinador era com fer un trencaclosques: hi havia diverses opcions a tenir en compte, amb peces que podien o no combinar-se bé entre elles. Comercialment, es va evolucionar cap a paquets més tancats, on la tria de components la feien botigues i distribuïdors i oferien un ordinador ja en funcionament, que es podia arribar a personalitzar o ampliar amb certa facilitat, amb els coneixements adequats.

Els meus ordinadors sempre han viscut amb mi durant força temps. Algun d’ells ha fregat la dècada, unes xifres prou bones per un element tecnològic que normalment pot quedar-se endarrerit -en funció de l’època en què ens basem- en dos, tres o quatre anys.

I quin és el secret? Ampliar-lo, substituïnt alguns components que poden fer que el canvi sigui pràcticament com tenir un ordinador nou. No existeixen els miracles, això és ben cert: s’ha de valorar la despesa i les necessitats de cadascú, però en alguns casos ens poden ajudar a estalviar-nos força diners, a la vegada que ens pot ser més còmode seguir amb el mateix ordinador més ràpid que no haver de traslladar la informació i tornar a instal·lar-ho tot en un PC o Mac nou.

Canviant components, una feina de professionals

En primer lloc, cal que recordeu que aquest article vol aconsellar sobre opcions, però en darrera instància és un professional -informàtic- qui pot prendre la millor decisió, basant-se en l’equip concret i les seves especificitats: no tots els components poden ser compatibles amb tot el maquinari, de manera que podem trobar-nos en casos on no ens sigui possible o recomanable cap mena d’ampliació.

A més, substituir components implica remenar dins d’una màquina on circuits o elements molt petits són importants. Confieu la feina a un professional si no ho heu fet abans, o si voleu provar-ho, busqueu instruccions concretes i seguir-les amb molta cura: aquí només us n’explicarem els conceptes bàsics.

Casos reals i solucions

El Lightroom o el Photoshop són massa lents, o no podeu editar imatges des de Google+ perquè no teniu acceleració gràfica per maquinari? Aquests podrien ser alguns dels molts casos en què us pot interessar canviar d’ordinador o potser només renovar-ne alguns components, amb l’estalvi que aquesta darrera opció podria significar.

Per exemple, al treballar amb fotografies de càmeres rèflex digitals, podríem necessitar més memòria RAM perquè el procés fos més ràpid. O podríem accelerar el temps d’arrencada del sistema operatiu amb un disc dur SSD, semblant que en realitat només l’havíem suspès i s’ha engegat en menys de mig minut. Les opcions són tantes com els usos que es poden donar a un ordinador, que no són pas pocs: aquells que l’utilitzen per jugar estaran més interessats en canviar la targeta gràfica, ja que aquest és un dels components essencials en els jocs amb més realisme.

El disc dur: la revolució dels SSD

Els discos durs SSD ofereixen més velocitat d'accés i escriptura a les dades que els discos durs tradicional Foto: Yutaka Tsutano a Flickr

Ni jo mateix m’ho creia quan, aquest mateix estiu, tot buscant un ordinador nou, vaig decidir-me a canviar el meu disc dur de sempre (HD) per un nou disc dur SSD, anomenats també “flash”, i que ja incorporen pràcticament tots els ordinadors. Resumint-ho molt, aquests discos SSD substitueixen l’escriptura i lectura de dades mecànica per l’electrònica, aconseguint velocitats molt més ràpides. I això, fins i tot en ordinadors més antics, es nota, i molt.

Evidentment, cal verificar la compatibilitat. Aquests discos requereixen que la placa base de l’ordinador admeti connexions de discos per SATA, i en ordinadors antics aquests connectors poden no existir. Hi veuríem, llavors, els IDE: en aquest cas haurem de descartar aquesta opció i, segurament, buscar un ordinador nou si necessitem millorar el rendiment.

Els discos SSD tenen un preu molt més elevat que els tradicionals. Per això es recomana adquirir-ne un d’entre 128 i 320Gb per desar-hi el sistema i les aplicacions i jocs que més utilitzem, i mantenir l’anterior o comprar-ne un de més capacitat per emmagatzemar-hi dades. Podem trobar discos SSD de 128Gb a preus a partir d’uns 80 euros, tot i que caldrà pensar en la feina de muntatge i reinstal·lació, que pot ser llarga.

En alguns casos concrets, com en els Macbook Pro, una solució que molta gent escull és ubicar el disc dur tradicional enlloc del lector de CDs, i el nou disc SSD a l’espai que ocupava el disc dur anterior. Llavors, si és necessari el lector de CDs, es pot comprar una carcassa per poder-lo connectar de forma externa per USB.

Partint d’un disc dur de 120Gb, el preu pot sortir d’uns 90 euros, però ja es poden trobar ofertes de discos SSD de gairebé 500Gb per uns 400, tot i que l’equivalent en disc dur tradicional HD amb 1Tb estarà sobre els 50€, fent recomanable una combinació d’ambdues solucions.
 

Avantatges: Millora important de la velocitat, no cal defragmentar un disc SSD 
Inconvenients: Preu molt elevat per Gb; la instal·lació fa recomanables còpies de seguretat i reinstal·lació del sistema operatiu, que pot ser un procés llarg


La memòria RAM: tot un clàssic

Entre les substitucions més populars, des de sempre hi ha hagut les ampliacions de memòria RAM: com més memòria tingui un ordinador, menys dades haurà d’escriure al disc dur, fent el procés de lectura i escriptura més ràpid i allargant la vida del disc.

En aquest cas, com en tots, haurem de conèixer el límit màxim de memòria que admet el nostre ordinador. Fins a 4Gb pot ser una bona opció en la majoria de casos, tot i que si la màquina i la butxaca ens ho permeten, 8 o 16Gb poden notar-se, i molt, en certes aplicacions, sobretot en aquelles que consumeixen molts recursos gràfics o desen moltes dades.

Memòria RAM Foto: Renato Micra (Flickr)

El canvi de memòria RAM normalment és menys problemàtic que el de disc, ja que no cal traslladar-li dades anteriors: només és necessari substituir les peces i, si són compatibles i l’ordinador les reconeix, ja funcionarà. De totes maneres, cal fixar-se en la versió del sistema operatiu: alguns, sobretot de 32 bits, limiten la quantitat màxima reconeguda -de manera que només veuríem 3Gb si en tenim 4, per exemple-. Per això també és recomanable que si el nostre ordinador suporta un sistema operatiu de 64 bits, hauríem de valorar l’opció d’instal·lar-li aquesta versió o adquirir-ne les llicències.

Finalment, si no disposem d’una targeta gràfica dedicada -i utilitzem la que incorpora la placa base-, probablement veurem com l’ordinador reserva part de la memòria RAM per aquesta tasca, donant-nos un total lleugerament inferior al que realment hem instal·lat.

El preu d’una ampliació de memòria pot partir d’uns 20 euros, i arribar a un màxim d’uns 80 o 100 en casos en què adquirim un major número de Gb. La despesa, però, també dependrà de l’equip del que disposem i el tipus de memòria que requereixi per funcionar.

Avantatges: Millores en el rendiment d'aplicacions que en facin ús, resposta més ràpida quan hi ha moltes aplicacions obertes, menys lectures i escriptures de disc dur
Inconvenients: Compatibilitat en alguns models més antics, límit màxim permès per cada màquina


Targetes gràfiques: pels jugadors, però també per la resta

La substitució de la targeta gràfica és equiparable a la de memòria RAM, però afecta bàsicament al rendiment gràfic. En ordinadors més antics amb targetes incloses a la placa base, aquest pot ser un canvi que suposi una millora notable de rendiment. I per a usuaris que utilitzin jocs amb gràfics potents, possiblement no sigui una opció sinó la única solució per executar certs títols.

Detall d'una targeta gràfica Foto: Hades2k a Flickr

En aquest cas, ens haurem d’assegurar que la targeta que volem instal·lar té espai físic per col·locar-la a la caixa, així com el connector adequat. En targetes gràfiques, 1Gb de memòria pot ser una xifra important, de manera que no cal mirar números semblants als de la memòria RAM.

El seu preu dependrà de les nostres necessitats: a partir d’uns 50 o 60 euros podem trobar-ne d’interessants, tot i que si apostem pels videojocs, n’haurem de pagar com a mínim 150 si volem solucions a mitjà termini.

Avantatges: Millora del rendiment gràfic, possibilitat d'executar jocs o aplicacions que ho necessitin
Inconvenients: Espai a la torre, moltes opcions on escollir, amb capacitats semblants


Processador i placa base, o la reforma completa

En un ordinador és possible, de fet, canviar-li pràcticament qualsevol component. Fins i tot la placa mare i la CPU, els elements més importants de la màquina. Aquesta opció, que pot implicar també haver de canviar la resta de components (disc dur, targetes gràfiques o memòria) perquè siguin compatibles, és també la més cara, ja que podríem trobar-nos que només acabem mantenint la torre, que no suposa una despesa massa important si pensem en comprar un ordinador nou. En canvi, si mantenim algunes peces, aquesta substitució podria suposar també un estalvi vers la compra d’un nou ordinador i podria significar, en alguns casos, un canvi important en el rendiment.

Caldrà valorar cada cas, ja que el canvi de processador i placa base pot suposar una millora molt notable, i l’estalvi no serà comparable amb els ordinadors més barats si, per exemple, triem un conjunt de components més potents. Amb una despesa d’entre 250 i 300 euros podem trobar combinacions interessants, tot i que en aquest cas, el ventall de preus superiors és molt ampli.

Una placa base amb dos mòduls de memòria RAM Foto: Machu a Flickr

Avantatges: Millora important del rendiment general
Inconvenients: És la substitució més complicada, ja que implica la connexió correcta de tots els components interns


Però potser és hora de canviar

Tot i això, aquestes ampliacions, per un costat, suposen igualment una despesa, i en certs casos, podria ser semblant a la d’un ordinador nou. És en aquests casos on haurem de valorar fins a quin punt podem obtenir millores, i quan podem allargar la vida de l’ordinador amb aquestes substitucions, i si això compensa el canvi de preu respecte a una màquina nova.

El fet de dur l’ordinador a un professional perquè realitzi els canvis inclou certes despeses a l’hora de fer el muntatge i la instal·lació, de manera que probablement en alguns casos el preu sigui semblant al de l’adquisició d’un nou aparell. Llavors, caldrà comparar aquest nou aparell: de vegades, tot i ser nous, un preu molt baix pot indicar un rendiment que no és el mateix que en ordinadors més cars.

L'«unboxing» d'un nou ordinador, cada cop més popular Foto: Robert Nelson a Flickr

Altres opcions: pantalles, ratolins, teclats…

Tot i que no suposin una millora de rendiment directa, si ens podem estalviar diners ampliant l’ordinador existent, podem buscar altres opcions que millorin per exemple l’experiència d’usuari o la productivitat. Teclats per a jugadors, o per a programadors, ratolins amb més botons, més grans o petits… fins i tot l’ús d’una o dues pantalles, de mides més grans que l’actual, ens poden donar noves sensacions que hauríem de tenir en compte: no és el mateix un monitor de 15 polzades que un de 22, ja que el segon ens ofereix molt més espai de treball, que amb un aparell amb més rendiment pot ser realment útil.

Millorant el rendiment de l’ordinador, però sense obrir-lo

Com sempre, a més de pensar en canvis de maquinari, també podem buscar solucions a nivell de programari. En funció del nostre sistema operatiu, disposarem de diverses eines per ajudar-nos a mantenir-lo “net”, tot i que l’àmplia demanda d’aquest tipus d’aplicacions faci que de vegades sigui difícil trobar-ne d’útils. Una opció per a Windows i Mac OS és CCleaner , un programa que agrupa diverses opcions, i que convé comprendre bé per utilitzar-lo i no trobar-nos amb sorpreses, i que en Linux té com a alternativa BleachBit .

En aquest sentit, desinstal·lar programes que ja no fem servir, mantenir el sistema operatiu actualitzat i netejar la memòria cau del navegador són opcions a tenir en compte, i que variaran en funció de la combinació de sistema operatiu i aplicació implicada. És per això que eines com les indicades, que tenen moltes alternatives lliures o de pagament, ens ajudaran a dur a terme aquestes tasques amb més facilitat.

També podem tenir en compte, en alguns casos, que reinstal·lar el sistema operatiu pot ajudar-nos a millorar el rendiment de l'ordinador, ja que "farem net" si formatem el disc dur i comencem una instal·lació des de zero. Quin sentit té? Els sistemes operatius i les aplicacions van creant arxius amb informació, de vegades interessant però d'altres només com a còpies per mantenir en memòria cau. L'acumulació, pel pas de força temps, de molts d'aquests arxius, pot acabar fent que la sensació general sigui de lentitud.

Ordinador nou o substitució de components?  

Aquesta és, com tantes d'altres, una pregunta amb moltes respostes possibles diferents. Cal que tinguem en compte, doncs, de quin equip disposem i fins a quin punt el podem actualitzar amb components més moderns. Si no podem fer-ho, no ens quedaran gaires més opcions que canviar d'ordinador. Però si el maquinari que tenim és compatible amb components actuals, ens restarà valorar les despeses que comporta, i la dificultat de la substitució si ens disposarem a fer-ho nosaltres. En el primer cas, sempre que poguem aprofitar components segurament suposarà un estalvi, que podria no compensar del tot respecte al preu d'un nou ordinador si hem de pagar la feina de muntatge o substitució en cas que aquesta sigui llarga. 

En qualsevol cas, també hem de recordar que els components que no utilitzarem podem ser molt negatius pel medi ambient si no els portem al lloc adequat. Al web de la Generalitat de Catalunya s'hi explica què en podem fer d'un ordinador vell o els seus components .

Internet, font d'informació

Per acabar, us deixem alguns vídeos que mostren el procés de substitució dels components. En la majoria dels casos, veure un vídeo podria no ser suficient com per saber-ho fer, però si us engrescaria poder-ho fer, recordeu que a la xarxa hi ha una gran quantitat d'informació sobre productes tecnològics, que us podria donar les claus d'algun cas concret.

Miquel Serrabassa és cap de tecnologia i sistemes al Grup Nació Digital, on hi treballa des de l'any 2002. El podeu seguir a