El jutge embarga propietats d'Urdangarín a Terrassa

Iñaki Urdangarín i la Infanta Cristina Foto: Europa Press

El jutge instructor del cas Nóos, José Castro, ha embargat la meitat indivisa del 'palauet' de Pedralbes, propietat al 50% de la Infanta Cristina i Iñaki Urdangarin, després que el Duc de Palma no fes front en el seu moment a la fiança de responsabilitat civil que li va imposar el magistrat de manera conjunta i solidària amb el seu exsoci Diego Torres -per un import de 8,2 milions al qual després se li va descomptar l'IVA-.

El magistrat ha dictat aquest dilluns una sentència que embarga no només la meitat de l'immoble de Barcelona, sinó també part d'altres habitatges que es troben a nom de Urdangarin i que aquest ha ofert al Jutjat d'Instrucció número 3 amb l'objectiu de cobrir, al costat dels béns corresponents a Torres, la caució reclamada pel  jutge, d'acord amb allò disposat a l'article 597 de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LeCrim).

L'ordre afecta a propietats de l'empresa Aizoon -l'accionariat el comparteixen Urdangarin i la infanta Cristina-: la mitad indivisa de dos pisos a Terrassa (Vallès Occidental), i dos a Palma de Mallorca, dos garatges i dos trasters.

Tant Urdangarin com Torres van recórrer la sentència. En el cas del Duc, denunciava haver vist vulnerat el seu dret de defensa després de decretar-se la caució, a causa de la qual es veuria abocat a un "injust empobriment".

En la seva sentència de responsabilitat civil, al qual ha tingut accés Europa Press, el jutge Castro afirmava que Urdangarin i Torres no són "els únics criminalment responsables" en el marc d'aquestes indagacions, al retreure en aquest context el paper que van desenvolupar les Administracions públiques de les Balears i la Comunitat Valenciana i més en concret dels qui gestionaven els diners que va desviar.

En una resolució de 542 pàgines, el magistrat arribava a afirmar que es limitava a imposar la caució a Urdangarin i Torres "per exigència de congruència" amb les peticions de la Fiscalia Anticorrupció i el sindicat Manos Limpias, perquè considera que "esdevé impossible imaginar una disposició de fons públics en què no intervingui d'una manera activa o passiva qui té encomanada la seva gestió".

   De fet, el titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma asseverava que els responsables de les institucions balear i valenciana, de les quals l'Institut Nóos va percebre els diners suposadament defraudat, són "mereixedors de més intens retret ètic i jurídic en tant estarien trencant l'especial deure que sobre els mateixos pesa a fi de la correcta gestió dels fons públics que els han estat confiats".